“S’està fent un treball humà immens”

Vaig entrar per cobrir la baixa de l’animadora sociocultural però faig de tot. Ara mateix els tècnics –el fisioterapeuta, la integradora social, la terapeuta ocupacional...– no estan fent la feina habitual perquè tota la vida de la residència està canviada i tots estan fent feina de planta per ajudar les auxiliars geriàtriques en l’atenció personalitzada dels residents.

Sí, anar a buscar els àpats i ajudar els avis que ho necessiten a menjar, i tot el que convingui, sobretot i especialment em dedico a fer-los companyia. Estic ajudant una mica el psicòleg, que va desbordat. Em dedico molt a la part humana: entro a les habitacions i si un avi està bé i vol xerrar, xerrem i els distrec una estona. Als que no estan tan bé, perquè molts estan en una situació delicada i potser no t’entenen gaire o no parlen, doncs simplement els agafo la mà. Els faig companyia, els apujo la persiana perquè vegin l’exterior, els trec una estona al passadís amb la cadira de rodes i els acompanyo a caminar una mica. La gent ha de saber que s’està fent un treball molt humà a les residències, malgrat les dificultats. Hi ha molt d’amor.

Hi ha de tot en funció de la situació, però en general estan desorientats perquè els ha canviat la rutina, estan amoïnats per la situació i enyorats perquè no poden rebre les visites . Aquests dies m’he dedicat molt a fer videotrucades amb el mòbil. No poden veure els seus fills i nets, però amb el mòbil ho arreglem una mica i pal·liem la seva ansietat i la dels familiars, que també pateixen i volen saber com estan dins del centre.