Organitzar-se bé en el confinament
Per fer més suportable el tancament, el Col·legi de Psicologia recomana preparar activitats diàries individuals i col·lectives, i mantenir una rutina
Als més petits de la casa se’ls ha de demanar col·laboració en les tasques domèstiques al seu abast, suggereixen els experts
La convivència ha d’incloure també estones i espais d’intimitat
La quarantena a què està sotmesa aquests dies la major part de la societat està suposant en molts casos uns dura prova de convivència. En línies generals, per sortir amb èxit d’aquesta experiència cal aplicar unes pautes de comportament que han explicat a aquest diari els psicòlegs Àngel Guirado, Pilar Mateos, Jordi Ruiz, Liliana Montanaro i Roser Salis, del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) a Girona. La clau seria crear un ambient positiu que ens aïlli de la negativitat que ens envolta i organitzar el dia per mantenir-nos actius.
Ocupats
Les activitats han de ser variades i s’han de pode fer tant de manera individual com plegats. “S’hi han d’incloure tots els membres de la família”, recalquen, i proposen des de pintar fins a cuinar, passant per endreçar la casa, jugar i “mirar documentals” i també conversar molt. Especialment si tenim mainada és bo mantenir els horaris dels menjars i els descansos.
Estat anímic
És fonamental –afirmen els psicòlegs– “no deixar de parlar en positiu”, sobretot si ens senten els més petits. Si es parla de la crisi sanitària davant d’ells cal que es faci de manera entenedora, clara, constructiva i en clau optimista. “El missatge a donar –recomanen– és que hem de seguir les instruccions que ens donen els experts sanitaris i que aquesta situació és transitòria, una mica llarga, que serveix també per cohesionar la família fent coses que no serien les habituals. Les dificultats puntuals de convivència s’han de resoldre amb diàleg, pactant i deixant espais i temps personals per destensar les situacions”. La lectura abans de dormir –indiquen– ajuda a relaxar-nos.
Tot i estar aïllats físicament, s’ha de procurar mantenir el contacte amb la família i els amics. Si tenim parents hospitalitzats, aprofitem els canals telemàtics que tinguem a l’abast. “Tranquil·litza i dona seguretat. Les videotrucades són la millor opció”, asseguren.
La mainada
Si per als adults el fet de restar tancats ja és dur, per als infants i adolescents pot ser encara més complex. De fet, és en la relació entre pares i fills on la convivència se sotmet a l’examen més rigorós. “Hem de diferenciar primer –descriuen els psicòlegs consultats– si són petits o adolescents i si tenen un bon estat de salut o no. Els nens tenen necessitats diferents que els adolescents. Els primers necessiten més activitat i diversa, mentre que un adolescent pot estar més temps davant d’un ordinador o un joc interactiu de durada mitjana perquè pot estar també més temps concentrat”.
Com a pauta genèrica, és recomanable fomentar entre els més joves de la casa la creativitat a còpia d’escriure (un diari, posem per cas) o fer construccions a partir de material de rebuig. Si convé, es poden canviar els usos dels espais. Se’ls pot demanar que col·laborin en tasques comunitàries que estan al seu abast: ajudar a la cuina, parar la taula, netejar... que serveixin perquè se’n sentin responsables. Es pot proposar una tasca diària, de manera rotativa. En aquest àmbit, els adults motivats poden mirar de relacionar les feines amb coneixements de caire científic o artístic que puguin entendre els petits. Al mateix temps, s’ha de procurar ajudar els menors en les tasques escolars que els educadors els han deixat per aquests dies. “Completeu-les, sense estressar-vos, amb activitats de pensament, de solució de problemes o de qualsevol altre estil que tinguin un component educatiu”.
Al marge de tot el que s’ha assenyalat, la convivència ha d’incloure també estones i espais en què la mainada i els adolescents disposin d’intimitat per a les seves coses, diuen els experts consultats. Si no tenen aquest espai, seria bo habilitar-ne un.
Les xarxes socials
Tant els adults com els joves han de fer un ús racional de les xarxes socials. Segons el parer dels psicòlegs, els menors han d’utilitzar internet per buscar informació, fer treballs o simplement jugar. I cal recordar –hi afegeixen– que per als adolescents el Whastsapp és un instrument per mantenir el contacte amb els amics, “Tot ha de tenir un cert equilibri seguint la distribució feta del temps”, conclouen.
Més feina per atendre els col·lectius que estan en primera línia i molta menys amb els pacients habituals
r. eLa crisi sanitària fa que els psicòlegs de la demarcació de Girona concentrin ara la seva feina en els col·lectius professionals sociosanitaris, d’emergències i de seguretat –la gent que està en primera línia de la batalla– i en l’atenció a la ciutadania en general a través dels telèfons i les plataformes que han obert diverses entitats i especialment el Col·legi Oficial de Psicologia (es pot accedir a aquests recursos a través de www.copc.cat). Per contra, a les consultes privades l’activitat ha davallat considerablement. A la delegació gironina del col·legi expliquen que això és degut al fet que inicialment les visites concertades s’anaven ajornant –pensant que el confinament duraria pocs dies– i posteriorment –en constatar que el tancament s’allarga–, a la resistència a utilitzar les videoconferències. “Amb els joves no hi ha tant de problema, però a la gent gran els costen més les visites no presencials”, diuen. Consegüentment, els psicòlegs –la majoria són autònoms–comencen a passar-ho malament des del punt de vista econòmic.
El context actual està sent un repte per a la salut mental. En la gent que ja té una patologia –expliquen els psicòlegs consultats– l’escenari actual li pot provocar un increment del malestar, sobretot si són persones obsessives o hipocondríaques. Per la seva banda, els que ja habitualment tenen depressió i trastorns de l’estat d’ànim no poden posar en pràctica hàbits que per a ells són essencials, com ara relacionar-se amb la gent, evitar l’aïllament, fer esport i altres activitats a l’aire lliure. Quant a la població que no tenia diagnosticada cap problemàtica –expliquen al Col·legi de Psicologia–, ara està exposada a un estrès psicosocial. “Els hàbits de relació familiar i social es veuen totalment alterats, es donen situacions de dol i conflictes familiars, la convivència amb les criatures i amb la gent gran... són preocupacions que ens trobem en aquests moments i que en pacients amb patologies es pot agreujar. A més, per la situació laboral, el fet de no poder sortir a treballar és també un inconvenient, i comporta malestar”, assenyalen. “D’altra banda –hi afegeixen– la situació econòmica també pot veure’s afectada. Una reducció de jornada, un ERTO o el tancament d’empreses fan augmentar l’angoixa.”
I finalment alerten: “Ara no podem recórrer (a causa del confinament) als mecanismes de compensació que coneixem i a les estratègies d’adaptació que tenim per fer front a les situacions d’estrès; així doncs, hem d’aprendre a cercar nous factors adaptatius.”
