Salut finança amb 4 milions d’euros 19 projectes de recerca per al tractament o prevenció de la Covid-19

El departament de Salut, mitjançant la Direcció General de Recerca i Innovació en Salut (DGRIS), finançarà amb 4 milions d’euros un total de dinou projectes de recerca per prevenir i tractar la covid-19.

Els projectes inclouen teràpies contra la malaltia causada pel coronavirus, com nous tractaments, teràpies d’anticossos i plasma, assaigs clínics amb noves combinacions, medicaments ja comercialitzats o amb fàrmacs en investigació per a altres indicacions.

També hi ha projectes sobre vacunes i tractaments preventius i estudis genètics o predictius, com identificar factors de virulència o sobre la resposta immune de la població. S’espera que els resultats d’alguns d’aquests projectes puguin arribar als pacients abans de finals d’any.

En una roda de premsa aquest dimarts a la tarda per presentar els projectes, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha destacat l’“excel·lència científica” dels projectes seleccionats per donar resposta a les necessitats derivades de la pandèmia.

El director general de Recerca i Innovació en Salut, Robert Fabregat, confia en la translació de la recerca a la pràctica clínica a curt termini “per poder donar resposta a la urgència de la situació actual amb la màxima celeritat possible”.

Un dels dinou projectes seleccionats és el que lidera l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa) amb l’objectiu de desenvolupar en els propers mesos una vacuna del coronavirus basada en la proteïna S, determinant en la infecció. Es tracta de la proteïna que precisament dona al virus l’aspecte de corona i actua com una clau per entrar dins la cèl·lula humana i infectar-la.

“Si aconseguim bloquejar la proteïna S, el virus no podrà entrar dins de la cèl·lula”, destaca Jorge Carrillo, investigador principal d’un dels projectes que busca una vacuna pel coronavirus en declaracions a l’ACN.

“En el desenvolupament de la vacuna, busquem una doble funció. Volem generar anticossos contra la proteïna S per impedir que s’uneixi al receptor i per tant que pugui infectar i, a més, volem generar una resposta immunitària molt potent contra aquesta proteïna de forma que el sistema elimini la infecció en cas de produir-se”, assenyala.

Carrillo que encapçala un equip multidisciplinari amb investigadors d’IrsiCaixa, el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA), assenyala que s’han plantejat un projecte “molt ambiciós” per tenir al llarg d’aquest any proves de concepte sòlides que indiquin que la vacuna pot funcionar.

Això no voldrà dir, però, que tinguin la vacuna. Tot i que els terminis s’estan escurçant molt, se n’haurà de comprovar la toxicitat i la seguretat i poder-la produir a escala industrial perquè arribi a tota la població.

Molts investigadors arreu del món estan buscant una vacuna pel coronavirus. “No hi ha d’haver una sola vacuna que funcioni”, avança. N’hi pot haver vàries i que estiguin indicades per a un col·lectiu concret i així refinar-ne l’eficàcia. “En el camí hi haurà vacunes que es demostrarà que no funcionen”, avisa.

“La meva esperança és que es trobi una vacuna segura que pugui funcionar molt bé en un temps rècord i, en el futur, diferents tipus de vacunes amb una indicació diferencial en funció de la població a la qual vagin dirigides, com ja passa per exemple amb les del pneumococ”, afegeix.

’Copiar’ els anticossos de pacients curats

Un altre dels projectes destacats és el de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), que té com a objectiu produir anticossos específics per contenir la infecció en pacients que estiguin greus o prevenir-la en població de risc. Són el que s’anomenen anticossos neutralitzants.

“El que pretenem és copiar els anticossos de les persones que han superat la malaltia i produir-los in vitro i a gran escala per administrar-los als pacients que es trobin més greus i per prevenir la infecció de la població de risc”, explica a l’ACN la doctora Giuliana Magri, investigadora Miquel Servet, que lidera aquest projecte de l’IMIM.

Tots les persones amb covid-19 desenvolupen una resposta immunitària a la malaltia mitjançant anticossos? Quant de temps perduraran aquests anticossos després de la recuperació i, per tant, quant de temps aquesta persona estarà protegida d’una nova infecció de coronavirus? I quins són els factors associats a aquesta resposta immunitària? A aquestes tres preguntes vol trobar resposta el projecte de recerca en una primera part per acabar produint, en una segona, anticossos específics per contenir o evitar la infecció.

Aquesta producció al laboratori es faria aïllant els limfòcits B, que són les cèl·lules que produeixen els anticossos de la sang dels pacients, mitjançant tècniques d’enginyeria genètica. Magri calcula que en menys de sis mesos hauran caracteritzat la resposta immunitària mitjançant anticossos al coronavirus i en un any podrien haver desenvolupat aquests anticossos específics.

Aquesta estratègia terapèutica és similar a la que s’ha utilitzat en altres malalties i busca eines per frenar la infecció en la resposta immunitària, en la mateixa línia que les vacunes.