“Guayaquil va ser el fracàs d’un estat lligat a la corrupció”

El govern de l’Equador, que no havia previst els efectes de la Covid-19, es va veure superat. La ciutat va quedar assolada i les autoritats municipals acusen les estatals d’haver-les deixat soles en la lluita contra la pandèmia.

Des del primer de març, quan hi va haver el primer positiu, les xifres s’han disparat, hi ha hagut quasi vuit mil afectats. La situació s’ha anat agreujant en la mesura que no han arribat els materials necessaris perquè es puguin fer els tests i els controls.

En una ciutat que es diu Samborondón, on es va celebrar la festa de casament d’una parella molt propera al govern. Van convidar persones vingudes d’Itàlia i, encara que tots els nouvinguts europeus arribaven d’una zona on la pandèmia havia esclatat i portaven mascaretes, ni les autoritats ni els assistents a la celebració en van fer cas i va ser l’inici de la infecció.

Allò va fer que el virus s’estengués per una ciutat que va veure col·lapsat tant el sistema sanitari com el funerari. A la província de Guayas, de la qual Guayaquil és la capital, es concentren més del 70% dels positius de l’estat. Fonts solvents recullen que el càlcul estimatiu real supera els 3.000 morts i que els focus principals de la pandèmia estan situats en tres sectors populosos de la ciutat: Monte Sinaí, Los Guasmos i Batallón del Suburbio. Wilson Tenorio, president del col·legi de metges de la zona, ha dit que hi ha 700 professionals contaminats, 50 han mort.

No hi havia material sanitari adequat per fer tests i les autoritats no donaven respostes. Malgrat que hi havia molta gent que va traspassar per causes naturals i no degut a la Covid-19, les persones tenien por de manipular els cadàvers, no sabíem si es contaminarien, si les autoritats sanitàries vindrien a fer l’aixecament, i van decidir treure els cadàvers de casa, ja fos enrotllant-los en plàstics, llençant-los al carrer o deixant-los a la porta dels hospitals. Després del col·lapse van arribar les altes temperatures, la qual cosa va deixar imatges esgarrifoses, des de morts en caixes de cartró que suquejaven fins a persones arrossegant sudaris i cossos cremats sobre l’asfalt. Era el fracàs d’un estat lligat a la corrupció i a la falta de previsió.

Va ser una manera d’intentar amagar el seu fiasco. Cynthia Viteri havia arribat tard i va fer un gest d’autoritat de cara a la galeria creuant els cotxes de la policia a la pista de l’aeroport per impedir l’aterratge d’uns avions que anàvem a rescatar ciutadans estrangers. A hores d’ara, encara em pregunto si, segons les lleis del país, aquell va ser un acte de terrorisme.

A les illes Galápagos hi ha 73 casos confirmats i la Conaie (Confederació Nacional dels Pobles Indígenes de l’Equador) ha denunciat que, en comptes de potenciar l’educació i la sanitat públiques, el govern es va decantar per pagar el deute extern. Aquest fet ha comportat que hi hagi una manca d’informació sobre el virus i de serveis d’atenció sanitària pels pobles indígenes que estan allunyats dels centres de poder.

L’anterior president, Rafael Correa, va apostar per la sanitat i l’educació públiques. Deia que eren dues de les potes sobre les quals s’havia d’impulsar el progrés de la nació, però el seu successor, Lenín Moreno, que teòricament era del mateix partit i d’esquerres, el va trair, va enganyar tothom. Fins i tot, ara mateix, està assessorat per un expresident, Abdalá Bucaram, que va ser destituït per incapacitat mental i corrupció, va haver de fugir a l’exili a Panamà, d’on no va tornar fins al 2017, i de mica en mica ha desconstruït l’anterior obra de govern. La prioritat de Moreno és pagar el deute extern, la qual cosa comporta que, d’una banda, es destinin menys diners a la sanitat pública i, d’una altra banda, es torni a potenciar la privada, la qual cosa comporta múltiples disfuncions i un augment de la corrupció. A més, s’ha implantat una determinada censura. Parlo sovint amb els meus amics de Guayaquil i em diuen que si algun metge s’atreveix a denunciar la situació pot perdre el títol, o si una persona fa un vídeo mostrant la realitat del país se li pot presentar la policia a la porta de casa. Hi ha por.

La situació és molt greu, crec que el govern ha de paralitzar el pagament del deute extern i destinar els diners a l’emergència sanitària.