Famílies que tenien feina i mai havien anat als serveis socials ara demanen menjar a Càritas
L’entitat compra aliments perquè no en fa prou amb les donacions davant la previsió d’incrementar un 40% les demandes
Les famílies que reben menjar de Càritas Barcelona han passat de 8.850 a 9.650 des de l’inici de l’estat d’alarma per la pandèmia de la covid-19 i s’espera que puguin créixer un 40%, fins a les 12.000 a mitjans de maig.
Davant aquesta situació l’entitat ha hagut de començar a fer “compres massives” d’aliments perquè amb el que rep del Banc d’aliments o altres donacions ja no en fa prou.
El director de l’ONG, Salvador Busquets, ha explicat que el perfil de les persones que demanen ajuda “s’ha fragmentat”. Molts “vivien al dia però mai havien hagut de recórrer als serveis socials” i “anaven tirant mentre tenien feina”, en molts casos “precària”. Hi ha demandants de totes les edats i tant parelles joves com famílies monoparentals.
En l’inici de l’estat d’alarma Càritas Barcelona tenia 94 punts de distribució d’aliments al territori de la diòcesi de Barcelona, que inclou Badalona, Sant Adrià, Santa Coloma, l’Hospitalet i fins a Mataró, entre altres municipis, i un total de 2,7 milions de persones.
Dels 94 es va passar a 65 al principi del confinament. En aquest moment alguns s’han pogut reobrir fins arribar als 76. Des del principi de la pandèmia es va veure que només amb aquests punts no es podria atendre la demanda creixent d’alimentació.
Aquests punts abans de la pandèmia ja repartien menjar a 8.849 famílies, que corresponen a 27.432 persones.
Les peticions es multipliquen
Durant la pandèmia s’ha passat de rebre 448 sol·licituds la primera setmana d’abril a 2.400 d’aquesta darrera. Sumant-les totes quatre són 5.291. D’aquestes demandes el 37% s’han derivat a altres entitats i de la resta el 15% no són d’aliments. En definitiva són 800 les noves famílies que han començat a rebre menjar de Càritas Barcelona l’últim mes.
Aquests ‘packs’ d’aliments es preparen en quatre nous centres logístics que s’han d’anar a buscar quinzenalment en algun dels punts de distribució.
Algunes peticions de moment s’han quedat a la llista d’espera, però Busquets confia en poder-les atendre aviat. Per aquest motiu, i com que amb els aliments provinents del Banc d’Aliments i les donacions no en fan prou, l’entitat ha decidit començar a comprar menjar directament.
L’estimació que fan després d’analitzar l’evolució de les dades i tenint en compte el que està passant en altres indrets és que l’increment de famílies que demanen menjar a Càritas pot arribar a ser del 40% en quinze dies en relació amb les dades que tenien abans de la pandèmia. Això voldria dir passar de 8.850 a 12.000 famílies que demanen menjar en un mes i mig.
Un perfil fragmentat
El perfil dels nous sol·licitants d’ajuda és molt divers, explica Busquets. Algunes persones tenien “feines molt precàries, de servei domèstic o cures vinculades a la dependència i com que no poden treballar han deixat de cobrar”. Recorda que el 2018 “els treballadors pobres ja eren un 14%”.
En altres casos són persones de diverses edats que no estan empadronats i per tant no tenen accés a ajudes municipals. Hi ha “tant parelles joves com dones amb un o dos fills”, explica el director de Càritas.
El que més els ha sorprès és que en molts casos són persones que mai havien hagut d’acudir als serveis socials fins ara.”Anaven tirant mentre tenien feina”, exposa.
Canvi en el voluntariat
En l’inici de la pandèmia molts dels voluntaris eren persones de més de 65 anys que ara no poden sortir de casa. Per aquest motiu i pel coronavirus els voluntaris de Càritas Diocesana van passar de 1100 a 700.
Busquets explica que de seguida es van posar a disposició de l’entitat voluntaris que estaven en els centres de distribució que havien tancat, altres que no estaven en actiu i en van arribar 200 de nous.
La coordinadora del centre de distribució d’aliments Sant Josep Oriol de Barcelona, Núria Gispert, ha explicat que en el seu cas per aquest motiu van passat de 70 voluntaris a quatre.
Ara també els ajuden familiars i amics que han esdevingut nous voluntaris. Considera que la gent gran és “tremendament vàlida i fa una feina impagable” però considera que cal “reflexionar sobre si cal canviar el perfil del voluntari per ajustar-lo a les necessitats”.
