“A les xarxes socials hi ha riscos tan perillosos com els físics”

Aquestes són les situacions més extremes i delictives que li poden ocórrer a un nen, però es poden evitar amb una bona educació sobre l’ús d’internet i una confiança entre progenitors i fills. Es diu que hi ha un repunt de consum de pornografia infantil pel confinament aprofitant que els nens passen més temps a internet, però arribar a aquest extrem suposa que el menor navega completament sol, sense cap restricció. El que em sembla igual de preocupant són les addiccions o els nens que se sobreexposen a les xarxes i tenen perfils en edats primerenques, comparteixen qualsevol vídeo de tipus personal... Això sí que passa més en el dia a dia.

És difícil limitar l’ús a un nen a qui s’ha donat un mòbil des de petit i de manera il·limitada sense haver posat unes normes. Als nou anys ja els comencen a interessar determinades coses de contingut íntim, sexual, i poden discernir el que és violent. El mòbil ja no és un entreteniment, sinó que aporta informació a un nen que ja és un consumidor proactiu i que buscarà continguts que generen publicitat i certs riscos. Aquí és quan els pares han de posar normes.

Moltes vegades el nen se’n va a la xarxa social que està de moda i s’obre un perfil creant un correu que els pares desconeixen i que és potencialment un perill per l’entrada de spam i continguts nocius. És una informació que els pares no controlen. És bo que a una determinada edat, cap als nou anys, diguin a l’infant que hi ha unes normes, que no pot tenir xarxes, que si té YouTube sigui només per mirar vídeos que els pares controlen, amb un compte associat a un correu que els pares controlaran, així com les contrasenyes. Als 12 o 13 anys un percentatge molt elevat té mòbil i els progenitors han d’entendre que a les xarxes hi ha determinats riscos igual de perillosos que els físics.

Començar establint un contracte per escrit amb els fills molt bàsic. Han d’usar internet per mirar vídeos i xerrar amb els amics i no pas per controlar ningú o acusar. S’han de deixar clares les hores de connexió: dues hores al dia amb un horari sempre que s’hagin fet els deures. Mitja hora de WhatsApp en grups amb contactes que conegui de manera personal. Els pares de tant en tant han d’agafar el mòbil per supervisar els continguts i els contactes de les xarxes socials, i sempre han de saber les contrasenyes. I generar confiança: que ens expliquin qualsevol cosa que els pugui incomodar. Són unes pautes fins que el nen, amb 14 o 15 anys, ja sàpiga que internet no és una barra lliure, que no es pot acostar als desconeguts.

Han d’intervenir si noten que el nen s’amaga amb el mòbil, si es torna més recelós amb la seva intimitat, si està amoïnat... Se li ha de preguntar què està passant i que deixi de mirar el mòbil. Parlar amb els professors per si han notat res, parlar amb els pares dels amics... S’ha de ser molt restrictiu amb les denúncies. No se sap a qui s’està denunciant i dona peu a ficar un menor en un procediment judicial. Si intervé un desconegut potser el nen ha d’estar uns dies sense internet, hem de mirar quins continguts ha enviat.

No, perquè si el nen o la nena ja ha compartit fotos de tipus íntim no sabem si aquella persona té fotos i si les pot publicar. Abans de generar una situació més conflictiva anem a la comissaria i preguntem als experts quines alternatives tenim. Sobretot no culpem el nen.

Recuperar aquests diners serà difícil. Els jocs tenen unes condicions d’ús amb unes edats mínimes recomanades i la supervisió d’un adult. Si un nen vol comprar i la tauleta no està associada a cap mitjà de pagament, no serà factible. Pot passar que el nen agafi el mòbil als pares i jugui sense cap control. Però les empreses veuen que s’han fet unes compres legals i no saben qui hi ha al darrere.

Podem confiar en uns controls de tipus tècnic, però no hem de delegar en aquestes aplicacions la supervisió perquè hi ha maneres de desinstal·lar-les. O agafar altres dispositius per accedir a l’aplicació que els agrada. Recomano a tothom l’ús d’aquestes aplicacions, sense oblidar que els nens buscaran a internet intentant evadir aquest control.