Societat

MAMADOU FAYE

ESPECIALISTA EN CODESENVOLUPAMENT, FA DE PONT I TREBALLA ENTRE CATALUNYA I EL SENEGAL

“Sense educació ni salut els pobles no es poden desenvolupar”

La idea és que de la feina conjunta se’n beneficiïn la societat d’origen i la societat d’acollida, un treball a dues bandes que busca la interrelació entre catalans i immigrants

Va néixer a Dakar?
Sí, vaig néixer a Dakar. La meva mare es va traslladar al nord, a Thille Boubacar, un poble situat entre el riu Senegal i la frontera amb Mauritània. Allà vaig estudiar primària, després vaig fer la secundària a Saint Louis i finalment vaig tornar a Dakar, a la universitat, per matricular-me en sociologia i gestió de projectes.
I va trobar feina?
Vaig treballar quinze anys a World Vision, una ONG internacional que treballa en més de cent països amb els objectius centrats en l’educació infantil, emergències, salut, desenvolupament econòmic i promoció dels drets humans. Era el coordinador de projecte a la regió de Kaffrine, una ciutat que és cap del departament del mateix nom, on es va impulsar un pla integral per a una de les regions més pobres i oblidades de la zona i incloïa des de l’educació fins als microcrèdits.
Com?
Primer vam fer un estudi a fons per veure quines eren les necessitats. Ens vam adonar que faltava quasi de tot. Ni hi havia escoles ni tampoc aigua potable, les dones depenien completament del marit, i essent una regió rural en què predomina el monocultiu, l’economia no passava a ser de subsistència i estava subjecta a les oscil·lacions dels preus del cacauet i el cotó, controlats per grans companyies com Suneor [antiga Sonacos] i Sodefitel, la qual cosa va fer que ens decantéssim per intentar canviar la realitat de cap i de nou.
De qui rebia suport?
En aquesta zona el finançament arribava d’Alemanya. Ho dic perquè també hi ha projectes impulsats per França, el Canadà i altres països. Vam desenvolupar un sistema d’aigua potable, un pas important que va permetre a molts nens que abans havien de fer deu quilòmetres al dia per anar-la a buscar, poguessin anar regularment a l’escola, la qual cosa no té preu. Vam construir aules noves, vam engegar tallers per empoderar les dones i les vam dotar de molins de gra que elles administraven, vam obrir una línia de microcrèdits...
Van provocar un canvi.
Ha canviat, i ara es veuen els resultats. Els nois poden fer els cursos escolars de primària i secundària a la zona i després anar a la universitat a Dakar. Això em fa molt feliç perquè la majoria tornen i després treballen per millorar les condicions de vida a la regió.
Tenia una bona feina però el 2004 va emigrar.
Tenia un mes de vacances i volia anar a França, però vaig arribar a Barcelona i un amic que tenia a Girona, Boubacar Sam, em va acollir. Vaig passar un temps força malament però ara no estic descontent, tinc feina i puc fer projectes al Senegal. L’únic que trobo a faltar és la família més propera.
Van fundar l’Associació pel Desenvolupament del Riu Senegal.
L’associació va néixer de la necessitat d’unir-nos i afrontar, amb garanties, les dificultats que es poguessin presentar. La majoria dels emigrants van deixar la llar i fer el salt a Europa per millorar la vida de les seves famílies, però també volíem promoure el coneixement mutu entre catalans i senegalesos, mostrant quina és la nostra cultura, qui som, què sabem fer...
Són les bases del codesenvolupament?
La idea és que beneficiï la societat d’origen i la societat d’acollida. El codesenvolupament és un treball a dues bandes que busca la interrelació entre les persones nouvingudes i la cooperació al país d’origen d’aquestes persones. El seu objectiu és doble, per una banda fomentar el creixement al sud i per l’altra la cohesió social al nord, ja sigui en la vessant social, cultural o política. Treballem per assolir els objectius relacionats amb l’accés a les necessitats socials bàsiques i tenim dues prioritats: l’educació i la salut. Sense aquests dos elements els pobles no es poden desenvolupar.
De quina manera es duu a terme?
S’ha d’entendre que la gent que l’impulsa és alhora un actor i un beneficiari. Allà es beneficien de les accions que es fan aquí però a la vegada serveix per explicar-los que no cal marxar, que el més important és treballar al seu país com a aposta de futur. En aquest aspecte, hem fet una granja de vaques, per involucrar els joves. La diferència entre el codesenvolupament i la cooperació pura i dura és que nosaltres ens basem en tres pilars: el projecte ha de ser sostenible, ha de ser social, econòmic i ha de comptar amb la participació de la ciutadania. També hi ha d’haver governança, ha de comptar amb el territori i amb la seva gent i saber com s’afronten les mancances i les necessitats. El codesenvolupament és un model més sostenible que l’estricta cooperació i per altra banda implica molt més les comunitats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CALDES DE MALAVELLA

Finalitzen les obres de la depuradora de Can Carbonell

CALDES DE MALAVELLA

L’escola de pilots d’Alguaire estarà a punt la primavera vinent

Alguaire

Concentració per reivindicar la salut mental en el treball

girona

235 alumnes de 6è de primària ballen per l’equitat a Sant Gregori

girona

S’inicien les obres per convertir el Xalet Soler en la Casa de la Tecnologia

girona

Totes les cries del musclo del Delta acabaran provenint de Roses

roses

Sant Pau descobreix una nova causa genètica d’immunodeficiència

Barcelona

El Museu d’Art adquireix un fragment del retaule de Sant Feliu de principis del segle XVI

girona
infraestructures

Puente sosté que Catalunya és el territori on l’Estat inverteix més, tot i el 46% d’execució

barcelona