“Muntem un cicle de concerts per compartir talents i ajudar les artistes”

M’estic acostumant a estar molt a casa i m’agrada. Sento que el ritme que aquesta pandèmia ens marca és bo per nosaltres, per a l’espècie humana i per al planeta. Almenys ho és per a mi. Vaig més a poc a poc, tinc temps per estudiar, practicar, escriure, organitzar les idees i per aturar l’estrès que ha caracteritzar els meus últims anys.

Al tipus de vida que fem, diria. Soc impacient, molt curiosa, tastaolletes de vegades, dispersa, molt capaç de perdre’m en mons dins de mons que estan perduts en mons. Ara, però, el confinament està posant a lloc dins meu coses que necessitaven canviar de lloc.

El millor que podia imaginar, em trobo en una situació privilegiada, tinc tot el que necessito per estar i sentir-me bé. Visc en una casa de Banyoles en què hi ha un estudi de gravació, de nom Olivera, amb els seus instruments, estic amb una persona amb la qual ens acompanyem i gaudim, disposo d’un equip amb què desenvolupar les idees, no tinc problemes econòmics per arribar a final de mes.

No, la Covid-19 s’ha emportat moltes persones i està provocant mals col·laterals que estan per desgranar. Em temo que aquesta pandèmia accentuarà encara més les desigualtats de gènere, de classe i d’ètnia. Ja es veu que la centralitat de les cures no està sent una prioritat. Les que sostenen la nostra societat continuen sent les dones i les persones migrades i precisament són aquestes les més desprotegides i exposades.

Sí, les músiques ens hem quedat sense feina i sense saber quan podrem tornar a tenir-ne. Les realitats són diferents, segons cada persona: des de disposar d’estalvis que et permetin estar un temps parada, un privilegi; tenir una ajuda de la discogràfica o productora, molt poc probable; rebre alguna petita subvenció, per exemple de la SGAE; accedir a una prestació per atur o per ERTO; cobrar l’ajuda de l’atur especial per a cultura... O trobar-te amb zero ingressos per no poder demostrar els concerts realitzats. El més greu i el que s’ha de posar de manifest és que la majoria estan afectades per aquest problema i estan vivint la pitjor de les situacions en aquesta crisi. Sembla que des de les institucions no es valori la cultura com un bé a cuidar, des de l’artista més petit fins al que té més mitjans per sostenir-se.

Cada vegada penso més que la música i l’art en general han de ser capaços, i en tenen l’obligació, de fer visibles, d’una manera creativa i crítica, les realitats que ens toca viure. És important que des de les bases siguem reivindicatives i transformadores; això és el que la nostra generació està abocada a fer.

Un nou projecte en companyia d’altres persones. En començar la crisi vam pensar que era un error regalar cultura a través de totes les plataformes i xarxes digitals i que feia falta dignificar la nostra feina a través de concerts fets en streaming posant una entrada i donant un valor afegit. N’he fet dos des de casa, un a duo amb Vic Moliner i un altre sola; en el primer es va donar part de la recaptació a Metges Sense Fronteres i a Jo em Corono i en el segon, a l’associació Valentes i Acompanyades, que treballa per erradicar els matrimonis forçats.

És un autèntic cartellàs. Anaïs Vila encetarà el cicle el 22 de maig; Anna Ferrer i Guillem Roma faran el segon concert el 24 de maig; Clara Peya i Vic Moliner, el 29 de maig; Las Karamba, grup del qual formo part, el 5 de juny, i Magalí Sare i Sebastià Gris, el 12 de juny. El preu de les entrades va dels sis als vint euros, de manera que qui pugui aportar més ho faci i qui no, que hi accedeixi igualment.

Som un bon equip. L’estudi Olivera posa l’espai i gestiona la producció i el so del concert; se n’ocupen Pau Brugada i Vic Moliner. La productora audiovisual Lupuntvuit, que són Manel Serrat i Atzar Vilanova, s’encarrega de la gravació i la retransmissió del vídeo. L’empresa Ticketic crea i gestiona la plataforma en streaming per la qual es retransmeten els concerts. I Amel Labdouni, de Cultural Lab, es responsabilitza de la comunicació. Ens agradaria que el cicle tingués continuïtat, és una manera de preservar la cultura, seguir treballant i ajudar les artistes compartint els talents i els recursos que tenim. No és el mateix que un concert en viu, però el podem gaudir d’una manera molt propera i en directe.