“Les desigualtats i la corrupció són darrere la violència que no s’atura”

Colombians de diferents zones del país vam coincidir en unes xerrades sobre drets humans i vam descobrir amb indignació que estàvem patint situacions de vulneració similars, a més de les dificultats per subsistir i treballar que ens compliquen la convivència, de la por a sentir rebuig, dels prejudicis i estereotips, de la inseguretat... Tot plegat acaba afectant l’estat mental de la persona que migra.

Sí, com qualsevol procés de canvi, la migració té els seus guanys i les seves pèrdues. Implica trencar, transformar les relacions amb la família i els amics, perdre l’estatus acadèmic, la cultura... Bona part de la comunitat colombiana manté nostàlgia i certa tristesa i això fa que encara que s’assoleixin les metes proposades, hi hagi enyor. En veure que teníem molts interessos en comú, vam decidir associar-nos per donar a conèixer la nostra cultura i, alhora, seguir-ne gaudint.

Com a molt diversa, amb nivells d’estudis i creences religioses diferents. En general, és molt oberta i li és fàcil la integració en una altra cultura. Però la majoria es concentren a regularitzar la seva situació i aconseguir una feina per millorar la qualitat de vida i enviar diners a les famílies, i això dificulta la participació en activitats. Hi ha qui fa jornades de 12 hores o ha de combinar més d’una feina per a sobreviure!

És una de les nostres funcions. Fem acompanyament administratiu i psicosocial, intentem que no es desesperin, els orientem per a la regularització o demanda d’asil en cas que siguin víctimes del conflicte armat, per a rebre assistència sanitària, per escolaritzar els fills, per continuar mantenint viu el vincle amb la cultura d’origen...

Espais de diàleg per divulgar i denunciar la violació dels drets humans que es viu al país. Defensem la pau estable i duradora, els acords i la seva implementació i també expliquem que ara mateix s’estan assassinat líders socials. Tenim una llarga història de violència i conflicte que, en bona part, neixen de la corrupció i les enormes desigualtats socials. Un conflicte que s’ha allargat a causa de les revenges i l’odi.

Molt. El 60% dels 8 milions de les persones migrades ho fan a causa de la violència que es viu al país. El fet que no es compleixin els acords firmats genera molta angoixa i inestabilitat encara que internacionalment sembli que ja s’hagi arreglat el conflicte. Ara mateix a Colòmbia, el coronavirus omple totes les notícies, però sabem del cert que els assassinats continuen sent el pa de cada dia. Des que va començar l’estat d’alarma, han mort una desena defensors dels drets humans.

Sí, d’una banda el sistema de salut colombià és molt precari i no té capacitat per fer front a una crisi com la de la Covid. Molta gent no pot aïllar-se a casa perquè depèn dels ingressos diaris per viure. Als barris perifèrics de les ciutats es treuen mocadors vermells a les finestres demanant auxili per poder alimentar-se. És una situació molt greu. Però, a més, continuen els enfrontaments entre els grups armats, els robatoris, els saquejos als supermercats, l’especulació amb productes de primera necessitat, els assassinats d’activistes socials... Per tant, donem ple suport a la carta de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia i els diferents municipis en què s’expressa la preocupació per l’increment exponencial de la crisi humanitària i la vulneració dels drets humans, i esperem que hi hagi resposta amb un pla de contingència i protecció, que s’avanci en la implementació integral de les mesures dels acords de pau.

Té un 20% més de risc de caure en la pobresa. La Covid ha posat de manifest les grans desigualtats existents en la nostra societat. Gent que no disposa de targeta sanitària perquè està sense empadronar, famílies que conviuen en una habitació rellogada amb la bombeta encesa tot el dia per manca de llum natural, persones que no poden accedir als medicaments que necessiten, que es troben en situació irregular i no poden sortir a buscar-se la vida... Hi ha massa gent amb por. Hem de canviar la mirada envers els migrats, cal entendre que aporten esperança, noves habilitats per a canviar les coses... És urgent la regularització de les persones que venen a treballar perquè ho necessiten elles i ho necessita el país.