Ramaderia pirinenca ‘online’ contra el coronavirus
Els ramaders fan un pas endavant en la telematització per no paralitzar les explotacions
Les gestions per internet són clau per a la traçabilitat del bestiar
šEl sector agropecuari del Pirineu gironí ha fet un pas endavant en l’ús de les noves tecnologies com una de les estratègies per fer front a la sotragada del coronavirus. Es tracta d’un sector declarat de primera necessitat i que, per tant, no ha quedat aturat i ha tingut una certa llibertat de moviments. Això no obstant, com que és un sector dedicat majoritàriament a la ramaderia extensiva, els tràmits administratius que calen als ramaders haurien estat un obstacle sense l’expedició online.
El cap de l’oficina comarcal del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) al Ripollès, Joan Casas, explica que l’activitat burocràtica s’ha mantingut, amb l’única limitació que només ell atén les trucades (desviades de l’oficina al seu mòbil) i els correus electrònics. Així, per exemple, des de l’inici de l’episodi del coronavirus, s’han tramitat 3.000 cròtals identificatius de bestiar, cosa que, segons ell, representa un volum similar respecte a abans de la pandèmia.
Casas assenyala que estan tramitant telemàticament altes i baixes de bestiar i que estableixen amb cita prèvia la recollida dels cròtals. “És fonamental que no se’n perdi la traçabilitat”, indica. Joan Casas informa també que els moviments de bestiar cap a les pastures o cap als punts de venda es duen a terme també amb el suport telemàtic. En aquests casos, els ramaders fan una fotografia dels elements identificatius i els fan arribar a l’oficina comarcal per correu electrònic. Un cop rebuts i registrats, es fa el retorn de les guies. “Tothom té talonari de guies, telemàtic o amb cita prèvia”, remarca.
L’única cosa que ha variat és el pla de controls veterinaris, que ha quedat aturat i que queda pendent de reactivació quan les autoritats pertinents ho autoritzin.
Transhumància
A hores d’ara, cal veure com evoluciona la desescalada i com afecta la transhumància. Sembla que no hi ha d’haver cap problema pel que fa al moviment de bestiar que, entre Sant Joan i Sant Pere, puja cap a les pastures d’alta muntanya del Pirineu. Es tracta de moviments de bestiar dins d’una mateixa comarca. En el cas dels ramats que es desplacen de l’Alt Empordà al Ripollès, només n’hi ha dos que fan transhumància i, en aquests casos, els moviments poden ser més complicats. Això no obstant, Joan Casas confia que es puguin dur a terme. En cas contrari, s’haurien de desplaçar en camió, tal com fan cada any la majoria dels ramats alt-empordanesos.
A la comarca del Ripollès, la majoria d’explotacions són de bestiar vacum, oví i equí, sobretot de vaques de carn. De fet, és el subsector que genera més tràmits burocràtics. Segons les dades de l’últim cens agrari, al Ripollès hi ha 23.575 caps de bestiar boví, 12.201 d’oví i 1.344 d’equí.
