La demanda d’ajut social es dispara

Xifres i demandes que no paren de créixer. Prop de tres milions de quilos de menjar repartits pel Banc dels Aliments des de l’inici de la pandèmia. Les entitats socials miren d’aturar el cop davant l’emergència social derivada de la crisi sanitària de la Covid-19. Des de l’inici de l’estat d’alarma s’han vist desbordats per l’allau de persones que sense ingressos necessitaven ajuda per menjar o que temien perdre l’habitatge. “Tot ha anat molt ràpid i ens hem trobat en una operació humanitària mai viscuda”, assegura el coordinador de la Creu Roja a Catalunya, Enric Morist, que veu com la resposta d’emergència de les primeres setmanes de confinament ha deixat pas a una segona onada de pobresa. “Ara estem a l’UVI social on truquen a la porta els qui ja no poden subsistir sense els ingressos de l’economia submergida i els qui esperen cobrar ajuts”, indica el responsable de l’entitat, que dona per fet que també hi ha qui amb un 70% del sou ho té complicat per arribar a final de mes.

Des de la Creu Roja s’han atès 10.000 nous usuaris des que es va decretar l’estat d’alarma i reben diàriament un miler de trucades telefòniques de persones que no saben què fer per rebre ajuda en aquesta nova situació sense feina. “Ens ha sorprès la rapidesa de la vulnerabilitat i ara l’angoixa és saber què passarà a l’estiu, si tindrem un nou rebrot de persones quan s’aixequin els ERTO”, alerta Morist, un cop han detectat que molts dels treballadors de l’hostaleria ja estan demanant ajuda.

Prop d’un 30% de les persones ateses a la Creu Roja no hi havien acudit mai abans i ho fan per menjar o per pagar l’habitatge.“N’hi ha que han pactat no haver de pagar els lloguers, però per a molts amb això encara no n’hi ha prou”, assenyala Morist.

La mateixa realitat que es troben amb les persones ateses a Càritas, que a l’abril duplicava el nombre de llars, 3.021 només a Barcelona. A les portes de la parròquia de Santa Anna de Barcelona hi reparteixen cada dia menjar per a 250 persones i encara fan curt. Des de l’entitat, la responsable de comunicació, Anna Roig, fa una crida als ajuntaments perquè empadronin les persones sense domicili fix, com es fa a Barcelona, i evitar així l’efecte crida que acabi col·lapsant la cobertura dels serveis socials. “Les entitats i administracions estem gestionant l’emergència amb molta incertesa”, reconeix Puig davant moltes incògnites de l’impacte social d’una crisi que es preveu llarga i on l’anunci d’un ingrés vital continua deixant al marge els col·lectius més vulnerables que atenen.

L’entrega d’aliments a Càritas s’ha triplicat el mes d’abril i van destinar 132.000 euros a comprar aliments i 296.000 euros en ajudes econòmiques a les famílies. Per la responsable de l’entitat, la crisi ha evidenciat realitats molt dures i per als que “viuen en habitatges compartits ha estat un sobrepatiment”, sobretot per a aquelles famílies amb infants a les quals s’ha ajudat perquè poguessin seguir el curs, facilitant-los dispositius amb connexió. “Els ajuntaments no poden afrontar sols la crisi, però les entitats esgotem els recursos”, assenyala la responsable, que agraeix les donacions de particulars al web, a través del qual han aconseguit recaptar 300.000 euros. “Hi ha petites aportacions de gent tocada per la crisi que donen el que poden i això emociona”, diu Roig.

Des de l’inici de l’estat d’alarma, el Banc dels Aliments ha repartit un 40% més de menjar, i és a prop d’assolir els tres milions de quilos. Són xifres que esgarrifen i que augmenten dia a dia. El director del Banc dels Aliments de Barcelona, Lluís Fatjó-Vilas, explica que s’han vist obligats a fer una compra de menjar extraordinària de 800.000 euros, per afrontar l’emergència fins a l’estiu amb les aportacions rebudes fins ara. L’elevada xifra supera de lluny els 650.000 euros que la fundació va destinar l’any passat a comprar aliments.

“L’impacte d’aquesta crisi durarà més que el virus i s’haurà d’afrontar a molt llarg termini tenint clar que serà insostenible sense la solidaritat que anem rebent fins ara”, assenyala Fatjó-Vilas. Pel responsable de la fundació, és imprescindible que es mantingui la implicació dels voluntaris, les entitats veïnals i els ciutadans que s’han abocat a l’emergència. “No sabem què passarà després de l’estiu però ara ens hem de coordinar per ajudar i ser el màxim d’eficients”, indica, conscient que encara hi ha “molts forats sense cobrir” per afrontar les necessitats bàsiques de la població en risc de pobresa que queda al marge de les ajudes que es donen des de les administracions..

Les entitats receptores del Banc dels Aliments des de la crisi també han augmentat, en són 653 a tot el territori, i, d’aquestes, 70 han demanat repartir menjar des de l’inici de la pandèmia. La distribució d’aliments ha arribat a 244.700 persones vulnerables, de les quals unes 145.000 són a l’àrea de Barcelona. Segons explica el responsable de la fundació, des de final d’any l’increment de persones que han demanat aliments a les entitats ha estat de 50.000 a tot Catalunya. Per cobrir les necessitats reals, Fatjó-Vilas considera que cal “coordinar el millor possible l’emergència per ser eficients”.

Un dels col·lectius més afectats per la crisi sanitària, sense possibilitat d’aïllar-se, ha estat la gent que viu al carrer. Segons l’últim recompte que va fer Arrels Fundació en ple confinament, a la ciutat de Barcelona hi havia 1.239 persones dormint al ras. Els equips de voluntaris els van portar menjar i productes d’higiene mentre la ciutat era deserta. Els recomptes municipals rebaixaven aquesta xifra fins a 900 persones tot i que n’atenien prop d’un miler als pavellons habilitats a Montjuïc que es mantenen per ara oberts.

“Amb les pensions tancades i els rellogats expulsats hi ha més gent que acaba al carrer”, diu el director d’Arrels Fundació, Ferran Busquets, que relativitza uns recomptes que mai coincideixen en les xifres però que evidencien la realitat “invisible” que amaguen les grans ciutats, on es concentren molts rodamons. “S’ha d’empadronar i donar prestacions als municipis, però no podem evitar que vinguin a la ciutat, on veuen més oportunitats de feina”, diu Busquets.