Entre el juliol de 1837 i finals del 1840 Berga es va convertir en la capital de la Catalunya carlina, amb moneda i segell propis, amb quarter general a la casa Gironella, al passeig de la Pau, i fàbrica d’armament. Berga havia estat sempre un objectiu important per a l’exèrcit carlí perquè era considerada estratègicament la clau que obria les portes a la muntanya i la plana. Qui tingui curiositat per un fenomen que va dessagnar el país al llarg del segle XIX, un caïnisme que va rebrotar durant la Guerra Civil i del qual encara s’arrosseguen algunes conseqüències, trobarà a Berga i als pobles del voltant alguns dels escenaris decisius d’aquest conflicte.

A la capital del Berguedà la carlinada s’ha reconvertit en una de les festes més representatives, fent-la coincidir aquest any amb el carnaval, fet que li ha permès salvar-se, per ben poc, de la pandèmia. L’Ajuntament ha establert visites guiades al centre històric, als llocs més emblemàtics d’un període que es va viure amb intensitat. La ruta del comte d’Espanya, una entre moltes, recorda l’itinerari del personatge el dia de la seva destitució, el 26 d’octubre del 1839. Charles d’Espagnac va ser un individu especialment cruel, un psicòpata a qui els mateixos escortes van abandonar a prop d’Organyà, sobre el pont d’Espia. El van estrangular i van llençar el seu cos, lligat a una roca, al Segre, sembla que amb el coneixement dels dirigents carlins catalans, com ara el Ros d’Eroles, així com de la mateixa junta de Berga. El cos va aparèixer riu avall i va ser enterrat finalment a Coll de Nargó. A instància de la junta de Berga, havia comandat les tropes carlines de Catalunya, però els excessos el van condemnar.

Fora de la capital, el Berguedà i el Lluçanès estan farcits d’indrets significatius del conflicte entre carlins i liberals. A la Creu de la Pinya, a la serra de Noet, va tenir lloc la darrera batalla de la primera carlinada, en què les tropes d’Espartero van arrasar els carlins del general Cabrera i els van obligar a fugir a França. Els berguedans recorden cada any aquest episodi amb una guerra de farina.

A Sant Boi de Lluçanès es pot gaudir d’una ruta carlina d’uns sis quilòmetres, apta per a tothom, en què la masia del Vilar, que havia estat quarter general i seu dels pretendents, té un paper predominant. A Prats de Lluçanès, el 5 d’agost del 1833, es va produir l’aixecament de Josep Galceran, que iniciava la primera guerra. Una ruta circular d’uns sis quilòmetres en recorre els llocs més representatius i permet compaginar història i paisatge.

No gaire lluny d’aquí, a Alpens, el 9 de juliol del 1873, l’exèrcit carlí de l’infant Carles de Borbó, amb el general Savalls al capdavant, va fer una emboscada a l’exèrcit Isabelí, amb Josep Cabrinetty al comandament. La batalla la van guanyar els carlins gràcies a l’estratègia i el brigadier liberal Cabrinetty hi va morir. Va ser el fet d’armes més decisiu de la tercera carlinada. D’aquestes rutes se’n pot trobar informació més detallada als diferents ajuntaments i al web de l’empresa cultural Cooltur. El Berguedà i el Lluçanès són llocs decisius per entendre aquesta part de la història que encara ara està amagada en bona part sota la catifa, tot i que cada vegada hi ha més estudis sobre el tema.