Societat

MARÍA CASADO

DIRECTORA DE L’OBSERVATORI DE BIOÈTICA I DRET DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

“Els polítics poden trampejar el dia a dia, però el virus els ha vingut gran”

La titular de la Càtedra Unesco de Bioètica de la Universitat de Barcelona reflexiona en aquesta entrevista sobre les conseqüències de l’arribada del coronavirus a la nostra societat

Com s’ha seguit des de la perspectiva bioètica aquesta situació tan complexa a diferents nivells que ha plantejat l’arribada del coronavirus?
El que ha fet la pandèmia és posar de manifest molts problemes que abans ja hi eren. Ha estat un test d’estrès per veure què aguanten les institucions i les persones en un entorn que no hem vist venir però que sí que estava anunciat. I ha estat un escenari incontrolable per la manca d’experiència i, segons la meva opinió, per les errades en l’àmbit polític. En general, a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món, als polítics tot això els ha vingut molt gran.
És una reflexió dura...
Sí, però crec que en les últimes dècades els responsables de les decisions polítiques han estat capaços de trampejar el dia a dia quan les coses eren senzilles. Però quan s’han trobat un tema complicat s’han vist superats. I això, com s’ha vist, afecta la vida i l’economia, així que té molta repercussió.
I més amb un sistema de salut públic tan perjudicat per les retallades.
Exacte. És cert que no ens esperàvem el coronavirus i que té un abast global enorme, però la mala reacció que hem tingut s’estava gestant des de fa temps pel sistema neoliberal en què cada cop estem més exageradament immersos. És important explicar a la ciutadania que si moltes de les institucions o serveis que havien de reaccionar no haguessin estat tan deteriorades, la Covid no hauria afectat de la mateixa manera. Però hem aprimat tot el que és públic d’una manera molt gran, hem privatitzat els beneficis i socialitzat les pèrdues, de manera que quan ha vingut un cop, tot s’ha ensorrat com un castell de cartes.
Els polítics fins i tot ens han fet ballar el cap amb les mascaretes, quan l’evidència científica sobre el seu ús deu ser una i no pot haver variat. Van dir que no calien perquè no n’hi havia.
Depèn de com t’ho miris. Si tens la població confinada, potser no necessites tant una mascareta i sí que la requereixes més quan la població surti. De tota manera, quan vaig veure que ensenyaven com fer-ne a casa, gairebé em vaig deprimir. També crec, però, que l’evidència científica no es pot mitificar. Hi ha coses que desconeixíem i que aquest virus ens ha fet aprendre. Això demostra la vulnerabilitat de les persones i que s’ha de ser modest. La ciència no és un dogma. Moltes coses s’han de provar amb assaig error.
Doncs prepari’s, perquè amb la vacuna estan corrent molt...
I forçar la màquina d’aquesta manera pot comportar errors que ens costin més cars. Al final suposo que es posarà a la venda una vacuna que espero que se sàpiga que no té efectes tòxics, però que ves a saber com cobreix. Perquè tots sabem que la vacuna de la grip d’un any no serveix per al següent. Per fer una vacuna absolutament fiable per a un virus nou cal més temps. Potser sí que és millor mitja vacuna que cap, igual que millor una mascareta casolana que cap. Però qui s’enriqueix amb això? Perquè hem de tenir clar, diguin el que diguin, que els estats tenen la potestat de posar les vacunes i les patents a disposició dels ciutadans amb llicències obligatòries d’explotació. Però ho has de voler fer. Són decisions polítiques que tenen un preu polític.
Durant la pandèmia també han sorgit qüestions interessants com el cribratge en funció de l’edat o l’aplicació de la tecnologia i la privacitat de les dades...
Quan els recursos són escassos és evident que cal racionalitzar-hi l’accés. Nosaltres vam donar pautes per a la presa de decisions, perquè entenem que han de ser consensuades pel sector mèdic i social, i no preses de manera individual als peus del llit del pacient a les tres de la matinada. De tota manera, cal desdramatitzar això, perquè pot ser que la tecnologia més capdavantera no arribés per a tots, però n’hi ha d’altres també aplicables. El que no es pot fer és abandonar els pacients, i això a Catalunya no ha passat. El que sí que hem vist és que cal tenir més metges intensivistes. Que potser no n’hi ha una necessitat constant? Doncs poden fer altres funcions quan no calgui l’activitat a l’UCI. Però en tot cas és millor invertir els diners en metges que en corbetes.
De la crisi també han sorgit coses positives, com ara una major solidaritat i una revaloració dels serveis públics.
Ara és un bon moment per aprofitar-ho. La gent s’ha adonat de com en som, de vulnerables, i això podria canviar les coses. Però com que ja soc gran tinc poques esperances que això passi. Perquè qui té el poder econòmic ha aconseguit tenir també el poder polític i pren decisions en el seu benefici. Això transcendeix la pandèmia. Però si els ciutadans no ens adonem d’això, ¿com farem una Catalunya diferent si estem fent el mateix de sempre?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Audiència condemna a disset anys de presó a dos homes per la violació múltiple a una menor a Pineda de Mar

Barcelona

L’OMS registra un nou rècord de contagis de covid-19 en un sol dia al món

Brussel·les

El cost mitjà de les places escolars va de 4.600 a 6.500 euros anuals i les famílies aporten 1.800 euros de mitjana

Barcelona

Tres nous hospitalitzats eleven a 108 els pacients ingressats als centres de la regió sanitària de Lleida per covid-19

Lleida

L’home més vell de Catalunya mor als 110 anys a Blanes

Blanes

Pueyo exigeix claredat i afirma que amb la salut “no s’hi hauria de jugar”

Lleida

Vergés assegura que es buscarà “el camí jurídic” per a l’enduriment del confinament a Lleida

Barcelona

Trilla assegura que l’enduriment del confinament és “l’única mesura” que pot ajudar a Lleida i lamenta l’”embolic” judicial

Barcelona

La jutge de guàrdia no ratifica l’enduriment del confinament de Lleida decretat pel Govern

Lleida