“Les ONG han estat pioneres en responsabilitat social”

Vaig treballar a l’àrea de política social de la UGT fins al 2011, quan vaig entrar a la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines que havia impulsat la plataforma Prou Retallades. Després es va constituir la Xarxa de Drets Socials, que té una vida molt activa. Van ser temps realment durs, de desnonaments, tancament de serveis d’urgència dels CAP, de manca d’ajudes, que van impactar contra els sectors més vulnerables. Una crisi molt mal gestionada: la gent perdia l’atur i ho perdia tot!

Va marcar una etapa molt negativa en què es va intentar desmantellar la cooperació, un patrimoni de solidaritat i de responsabilitat social que les entitats ja van començar a moure als vuitanta i noranta. En els moments més difícils és quan es fa més necessària la implicació de l’administració per donar suport a qui més ho necessita.

I algú li va contestar què calia fer amb els fills nascuts aquí, catalans d’origen. Se’ls enduien? Els deixaven en règim d’acolliment? En aquella època s’estimulaven projectes de cooperació que eren en realitat de repatriament. Molt lamentable!

Sí, algunes persones que havien sobreviscut en precari a través de l’economia submergida s’han trobat sense aquesta mínima opció de sortir a buscar recursos. S’ha fet més evident que mai la fractura digital, encara que s’hagi proporcionat ordinadors des d’ Ensenyament no tothom té wifi i hi ha pares que no estan familiaritzats amb les noves tecnologies i no poden donar suport als fills. Les nostres entitats han adaptat el seu treball a les noves necessitats i han acompanyat les famílies tant pel que fa l’àmbit educatiu com al social. Aquí i a fora: fer llibretes i gorres per a nens a Guatemala, s’han cosit mascaretes per a tota la comunitat o a Burkina Faso s’han realitzat atencions mèdiques al carrer.

Que reconeguin les entitats de solidaritat i cooperació per la solidesa dels projectes, per l’expertesa de les persones i per la xarxa creada al territori. Al nostre país hem estat les primeres a defensar drets per a tothom i a impulsar i exercir la responsabilitat social. Cal generar vincles de confiança amb les administracions per garantir la continuïtat de projectes que redunden en positiu en els països del nord i en els del sud.

El codesenvolupament. Les persones que el promouen ho fan des del coneixement de la realitat dels seus països d’origen i això vol dir més eficàcia, i a la vegada, elles mateixes, guanyen en la seva pròpia capacitació i inclusió social, ja que treballen conjuntament amb els ajuntaments. Demanem que es valori aquest potencial i que no se’ns torni a retallar, sinó que avancem cap a assolir el 0,7% d’ajuda oficial al desenvolupament.

Mai no hi hem deixat d’insistir. L’anterior conseller d’Exteriors va acordar amb el sector que el pressupost de cooperació de la Generalitat s’aniria incrementant fins a assolir aquesta fita l’any 2030.

A veure, les coordinadores de Girona, Lleida i LaFede de Barcelona anem a l’una en aquesta reivindicació. I és molt positiu que s’hagin creat espais com el Consell de Cooperació al Desenvolupament de Catalunya, un òrgan consultiu i de participació format per representants de la Generalitat de les ONGD i altres persones expertes.

Temem que l’impacte de la pandèmia serà pitjor i que hi haurà retallades sobretot en cooperació. Ens hem de mobilitzar per impedir que sigui així, perquè a una venedora ambulant de Dakar no podrà pas subsistir a través d’un ERTO. Estem parlant de justícia global, que tothom pugui viure amb dignitat en qualsevol lloc del món.

En part sí, el 2008 jas vam patir un bany de realitat; després va aparèixer l’ebola, que a Europa no ens va afectar. Però ara ens hem hagut de confinar i l’aturada econòmica ens colpeja més fort. Sembla que allò que veiem a la tele de lluny es va acostant fins a atrapar-nos. Aquest sistema no té cor, està basat en l’explotació del sud perquè algunes persones del nord visquin bé. No ho podem acceptar, les crisis han de reforçar la solidaritat.