Una joia de l’època medieval
L’emblemàtic monestir de Vallbona de les Monges va acumular gran poder durant l’edat mitjana
Fundat al segle XII per ermitans i ermitanes que aviat van adherir-se a l’orde del Cister, el monestir de Vallbona de les Monges va créixer, edificar-se i acumular gran poder durant tota l’època medieval. D’aquesta esplèndida època ençà, la vida monàstica no hi ha cessat mai. Tants segles d’història han decorat el cenobi d’interessants tresors, recordatoris que un dia aquest va ser un dels centres religiosos més importants del país. El monestir barreja els estils romànic i gòtic, la durada dels quals va revelar-se més passatgera que la pròpia construcció del monestir. El campanar és la gran icona d’aquest conjunt històric. El que més sorprèn d’aquesta obra és no tant la seva projecció vertical, de quasi 30 m d’altura, sinó la seva contundència, el seu pes i la seva amplada. Aquesta preferència per l’espai més que no per l’esveltesa és característica del gòtic català i occità. La planta del campanar de Vallbona és octogonal i mesura 6,5 m de diàmetre, ocupant gairebé tota l’amplada de la nau sobre la qual reposa.
El temple del monestir és alhora imponent i auster. La construcció de l’església, iniciada a finals del segle XII i consagrada dos centennis més tard, és un dels espais més imponents del cenobi i el seu interior recrea un immens espai de recolliment i senzillesa. El portal romànic que s’ha de travessar per entrar al temple és un dels altres tresors locals. El monument combina un delicat timpà amb una marededéu coronada i el nen Jesús, emmarcats per cinc espectaculars arquivoltes amb capitells i un fris llombard al damunt.
La sala capitular ha estat un dels espais més importants per a la vida de la comunitat. A la sala capitular s’elegeixen les abadesses, les novícies prenen els seus vots de professió, i s’hi consensuen i comuniquen les decisions administratives i polítiques de més transcendència. A la paret exterior de l’església que dona a l’actual plaça, s’alineen cinc imponents sarcòfags amb coberta de pedra de dues vessants reposant sobre columnetes. Llevat del segon sarcòfag, comptat des de l’entrada de l’església, tots daten del segle XIII i són d’estil romànic; el segon sarcòfag, inserit en un monumental nínxol en ogiva, data de finals del segle XV, o potser principis del XVI, i és d’estil gòtic flamíger.
EL CLAUSTRE
Les quatre galeries de l’espectacular claustre daten d’èpoques i estils diferents: romànic, gòtic, neoromànic i renaixentista. Un dels altres detalls que no pot passar desapercebut al visitant són els misteriosos detalls escultòrics en una de les parets del monestir. A la cornisa de la part exterior dels absis carrats (quadrats) de l’església, podem observar un conjunt bigarrat de mascarons romànics amb formes d’animals i d’homes pertanyents a diferents estrats socials i oficis, una mena de retrat còmic de la societat del segle XIII.
Un dels espais més visitats del monestir és la tomba de la reina Violant, segona esposa del rei Jaume I el Conqueridor, que descansa en un visible sarcòfag al cor de l’església al costat de la seva filla. La història i les relíquies que amaga aquest monestir mereixen una visita tranquil·la, que després podem complementar amb un recorregut pel nucli antic del poble.
Rutes per Castellserà
De la plana a la Serra és una ruta circular amb inici i final al municipi de Castellserà que travessa la serra de Bellmunt Almenara. Al llarg de la ruta, senyalitzada amb color blau, trobem indicadors explicatius sobre alguns punts interessants, com per exemple el terraplè del canal, cabanes de tàpia, l’església de Sant Sebastià, fites de terme o aixoplucs. Aquesta ruta enllaça amb la Ruta del Camí Ral, també circular, de 43 km.
