El desconfinament acumula quasi 500 manifestacions
El carrer és el reflex de la tensió social i laboral en augment producte de la crisi que ha deixat el coronavirus
Els sindicats creuen que la tensió anirà a més
La protesta política també ha tornat
El progressiu desconfinament de la població està fent tornar la protesta i la mobilització als carrers de Catalunya, on des del 25 de maig passat s’hi han dut a terme quasi 500 manifestacions, indicador clar que la temperatura que marca el conflicte social i laboral està en ple ascens. Les dades de què disposa la direcció general d’Administració de la Seguretat, on s’han de comunicar les mobilitzacions ciutadanes que es fan a la via pública, indiquen que els últims dies de maig, coincidint amb el pas de Barcelona a la fase 1 de desconfinament, es van comunicar 97 protestes a tot el país. Amb el mes de juny el ritme de protestes també s’ha mantingut molt alt, amb 370 comunicacions entre el 2 de juny i el diumenge 5 de juliol.
La conflictivitat social, política i sobretot laboral són les causes de les mobilitzacions. En el primer aspecte, la capital del país ja ha estat escenari de diverses concentracions per la reivindicació històrica dels col·lectius d’immigrants que volen regularitzar la seva situació, amb el vell lema de “Papers per a tothom”, però amb un greuge renovat, ja que la crisi de la Covid-19 ha deixat en una situació de gran indefensió aquestes persones que treballaven en l’economia submergida perquè la seva situació administrativa no els permetia accedir a un contracte. Amb l’aturada general de l’activitat, aquests col·lectius s’han trobat sense feina i sense poder accedir a cap prestació o subsidi que els ajudi a sobreviure.
En l’àmbit polític, les reivindicacions promogudes per col·lectius independentistes han tornat al carrer i l’última es va produir ahir al vespre davant la delegació del govern espanyol amb motiu dels 1.000 dies d’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
Tres dies a la Meridiana
Un dels col·lectius que han reprès la protesta és el conegut com a Meridiana Resisteix, que divendres passat va protagonitzar el 173è tall d’aquesta via d’entrada a Barcelona. La protesta ara no és diària, sinó que s’ha limitat a tres dies a la setmana, i la voluntat és mantenir vius els talls de manera indefinida. Una protesta similar, la del Maresme Resisteix, ha tornat amb talls cada dimarts de la carretera N-II al seu pas per Mataró. El termòmetre de la reivindicació sobiranista es podrà comprovar aquest divendres, quan, amb motiu de la visita dels reis a Catalunya, hi ha concentracions convocades a Figueres i Barcelona.
És en el marc de la conflictivitat laboral que els carrers estan tornant a tenir més protagonisme després del confinament comportant-se com un mirall de la gravetat de la crisi econòmica que afecta el país, amb un malestar que anirà creixent, segons coincideixen a dir els diversos portaveus sindicals consultats per aquest diari.
A la UGT, la secretària de política sindical, Núria Gilgado, explica que abans del confinament ja hi havia una conflictivitat laboral creixent, una reivindicació basada en una demanda d’un millor repartiment dels guanys obtinguts per les empreses durant els anys de bonança i que ara s’han reprès les protestes, al costat d’algunes de noves com les de Nissan. Gilgado també està a l’expectativa de com evolucionaran els ERTO.
Per la seva banda, el portaveu de la Intersindical, Sergi Perelló, alerta que la situació de crisi sanitària s’ha fet servir per “desmobilitzar i reduir la protesta”. Perelló avisa: “Els drets fonamentals no es poden coartar. Cal poder exercir-los amb seguretat per a tothom.”
