Mor en Falet de Blanes

Joaquim Illas Illas, l’home més gran de Catalunya i de l’Estat espanyol, va morir ahir a Blanes (Selva) als 110 anys (només li faltaven 13 dies per poder celebrar un nou aniversari). Illas, més conegut pel seu sobrenom d’en Falet, celebrava cada aniversari amb “una gran quantitat de persones”. L’aniversari i el sant coincidien el mateix dia –va néixer el 26 de juliol, dia de Sant Joaquim i Santa Anna, i precisament és el dia de la festa major de Blanes. És per això que tradicionalment, després de la missa, rebia la visita de la màxima autoritat del municipi, l’alcalde de Blanes. L’any passat el batlle ho va fer acompanyat del president de la Generalitat, Quim Torra, que ahir al matí es va posar en contacte amb el seu fill, Francesc Illas, per donar-li personalment el condol.

Vital de mena, Joaquim Illas residia amb la seva família al centre de Blanes. No representava ni de bon tros l’edat que testimoniava el seu carnet d’identitat, i menys encara quan rememorava algun retall d’història amb tota claredat, o donava la seva opinió respecte de qualsevol tema que se li demanava. Només n’hi havia un que defugia tractar de manera taxativa: la política.

Ell mateix explicava que després que havia viscut dues dictadures, dues monarquies –que ara ja en són tres– i una república, es referia a la Guerra Civil definint-la d’una de les millores maneres com es pot qualificar qualsevol conflicte bèl·lic: “un disbarat”. En Falet. Va néixer al carrer Roig i Jalpí, en una escaleta al costat mateix de la casa on ha viscut els seus darrers anys, i el seu sobrenom el devia a son pare, que es deia Rafel, però a qui tothom s’hi adreçaven com “Rafaelet” o “Falet”.

Joaquim Illas i Illas era el més gran de quatre germans i el seu primer ofici va ser en una espardenyeria (com el seu pare, que també treballava de pescador), una indústria que llavors era molt important a la vila. També va treballar set anys al taller mecànic de la fàbrica de Can Tosas, així com en un altre negoci més petit. Quan la feina va escassejar, va haver de marxar a França per treballar durant un any a Bordeus, on va fer reparacions de vaixells com a torner.

Pels volts de l’any 1950, després que durant molts anys havia estat treballant en fàbriques i tallers, Joaquim Illas va decidir dedicar-se de ple a la botiga familiar, on un dels puntals era la seva dona. Era una botiga de queviures que ja no existeix, i el matrimoni vivia al pis de sobre.

Fa temps que a Blanes se’l coneix per haver arribat a una edat tan longeva, però la seva popularitat va augmentar encara més a partir del 2014, quan l’Ajuntament de Blanes el va escollir perquè fos el pregoner de la festa major de Blanes, després que, a iniciativa popular, es va fer una petició unànime al consistori perquè, van dir, era “una institució per a tots nosaltres”.