Societat

L’habitatge compartit d’ús turístic és legal

Aprovat el decret de turisme, pendent des del 2015

Permet que en habitatges privats hi pugui haver quatre turistes un mes

Podran organitzar activitats complementàries, com ara reunions o tastos

Es dona cobertura als allotjaments singulars, com cabanes o coves
El nou decret preveurà el frau i donarà més seguretat jurídica

El govern va aprovar ahir el nou decret de turisme, pendent des del 2015, que ordena una normativa dispersa i en alguns casos obsoleta, i es posa al dia amb l’evolució de nous models d’allotjament que s’havien de regular, com ara l’habitatge compartit. La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, va explicar: “Em vaig comprometre a aprovar aquest decret quan em van nomenar per al càrrec”, i ahir, finalment, la promesa es va fer realitat. Va ser en l’últim consell de govern abans de les vacances i, potser, en un dels darrers abans d’acabar la legislatura. Les principals novetats del decret és la regulació d’allotjaments singulars i la legalització de les llars compartides, també que es dona més competències als allotjaments rurals, classifica els càmpings amb estrelles i preveu que un mínim del 60% dels fons recaptats per la taxa turística s’hagi de destinar a la promoció turística.

Un dels punts més importants del decret és la creació de la figura de la llar compartida. Aquest és un allotjament turístic dintre de l’habitatge principal del seu titular, que podrà compartir habitatge amb un màxim de quatre persones durant períodes d’un mes (estades iguals o inferiors a 31 dies). El titular de l’habitatge, això sí, tindrà l’obligatorietat de residir i compartir l’habitatge amb els turistes perquè “una llar compartida no serà en cap cas una pensió”, va especificar el director general de Turisme, Octavi Bono, que va assegurar que com a única condició al propietari del pis que vol llogar habitacions se li demanarà una declaració de responsabilitat.

“Aquesta fórmula avui ja és una realitat. A Barcelona ja hi ha entre 9.000 i 10.000 pisos els propietaris dels quals lloguen habitacions per dies a turistes, i a Catalunya n’hi ha més de 14.000. Per tant, això que ja existeix és el que ara hem regulat”, va especificar Octavi Bono, que va recordar que “s’estableix el termini d’un any perquè els ajuntaments puguin assumir aquesta nova tipologia d’allotjament turístic i generin la seva pròpia ordenança al respecte”. El registre de les llars compartides el tindrà la Generalitat, com la de tots els allotjaments, tot i que serà cada ajuntament que ho comunicarà al govern. Per tant, cap propietari podrà saltar-se la comunicació amb el seu consistori ni saltar-se les ordenances sobre aquesta qüestió.

Allotjaments singulars

El decret de turisme crea la figura dels allotjaments singulars per a aquells allotjaments que no encaixen sota cap de les modalitats vigents d’allotjament turístic, com les cabanes als arbres, les barraques de pedra seca entre vinyes o les coves. La nova norma estableix que hauran de ser fora de vehicles, aeronaus o embarcacions i que podran tenir una capacitat màxima per a sis persones.

Una altra de les novetats i que, segons la consellera Àngels Chacón, era una demanda de les cases rurals, és que aquestes podran exercir altres activitats complementàries a la pròpia funció d’allotjament. Les cases rurals podran organitzar reunions o tastos. En tot cas, sí que el decret delimita que els allotjaments rurals no podran tenir una capacitat per a més de vint persones (fins ara era de quinze).

L’antiguitat de les edificacions per als establiments de turisme rural passa a ser anterior a 1957. Per què? “Perquè va ser aquell any que l’exèrcit nord-americà va fer una fotografia aèria de tot el país”, cosa que ja va fixar un catàleg de masies, va explicar el director general de Turisme, Octavi Bono. L’exigibilitat del requisit de l’antiguitat de l’edificació és necessari per garantir la prestació del servei d’allotjament en edificacions que respectin l’arquitectura rural del país.

Habitatge d’ús turístic

Pel que fa a l’habitatge d’ús turístic, amb el nou decret s’estableix que no podrà ser ocupat amb més places que les indicades a la cèdula d’habitabilitat, i que la seva capacitat màxima és, sota qualsevol circumstància, de quinze places. Els titulars d’un establiment d’ús turístic hauran de lliurar les normes de convivència als clients i, en cas que aquestes no es compleixin, aquests podran ser desallotjats de forma immediata sense esperar les 24 hores actuals.

El nou decret també regula els allotjaments a l’aire lliure. Estableix per a les àrees d’acollida de les autocaravanes en trànsit un temps màxim d’estada de 48 hores. Aquesta ha estat una necessitat urgent de regular, donat l’augment d’aquesta forma de fer turisme i la falta de normativa que hi havia en aquest sentit fins ara.

Pel que fa als càmpings, aquests passaran a classificar-se amb estrelles, igual que els hotels, i aniran de 2 estrelles els més modestos a les 5 estrelles els de més luxe. Aquesta és una reivindicació històrica del sector.

La taxa turística

A partir d’aquesta nova normativa, els diversos ajuntaments amb més turisme tindran directrius per gastar-se els fons per al foment del turisme, la taxa turística. I és que el decret estableix que “els ens locals que en el seu territori s’hagi assolit o superat el llindar els 300.000 euros de recaptació en concepte d’impost, han de destinar un mínim del 60% a projectes de promoció turística”.

Els que no hagin arribat a aquest import “han de destinar un mínim del 75% a aquesta finalitat”.

En la nova normativa, el govern ha establert la definició i la responsabilitat dels intermediaris d’allotjaments turístics d’acord amb el seu règim jurídic. També especifica que els operadors, prestadors de serveis de la societat de la informació estan sotmesos al decret –afecta plataformes com Airbnb– per tal de “preveure i evitar el frau i la comercialització d’allotjaments turístics il·legals”. Estan sotmesos al decret tant si els operadors actuen des de Catalunya com els que ho fan de fora quan realitzin intermediació en allotjaments situats a Catalunya.

L’objectiu, segons va explicar la consellera Àngels Chacón, “és preveure el frau i evitar la comercialització d’allotjament turístic il·legal”. D’altra banda, amb el nou decret “es reforça el principi que l’economia digital relacionada amb l’activitat turística té l’obligació de respectar la legalitat turística vigent”.

El decret millora la disciplina administrativa jurídica i dona seguretat jurídica a les administracions locals per imposar tota mena de sancions previstes en la llei de turisme. Segons el director general de Turisme, Octavi Bono, la normativa anterior “tenia elements que debilitaven la capacitat d’inspecció dels ajuntaments”.

Durant els últims cinc anys, el govern ha estat treballant amb diverses organitzacions per, finalment, presentar el decret. Trenta-vuit associacions van presentar al·legacions abans de la seva aprovació.

Tot i que la incertesa provocada per la crisi del coronavirus és alta, el director general de Turisme, Octavi Bono, va dir ahir que la normativa no preveu modificacions a curt termini. “Hi hem pensat [en els efectes de la Covid-19], però necessitem que la norma s’adeqüi en un entorn estable”, va dir. “Si s’han de produir canvis, primer preferim que hi hagi un pòsit; si després els nous escenaris requereixen un marc normatiu diferent, llavors ens adaptarem”, va assegurar.

Finalment, el nou decret de turisme amplia la composició de la comissió dels fons per al foment del turisme de quinze a vint membres.

LES FRASES

Em vaig comprometre a aprovar aquest decret quan em van nomenar consellera
Es vol preveure i evitar el frau i la comercialització d’allotjaments turístics il·legals
Àngels Chacón
consellera empresa i coneixement
Regulem l’allotjament en pisos particulars, que ja n’hi ha més de 14.000 a casa nostra
Donem un any als ajuntaments perquè facin l’ordenança dels habitatges compartits
Octavi Bono
director general de turisme

Teletreball per al personal de la Generalitat

El govern també va aprovar ahir el decret que regula el teletreball per al personal de la Generalitat, un sistema mixt que combina el treball presencial i el no presencial, amb un màxim de dues jornades diàries senceres de teletreball, ampliables a tres per al personal destinat al districte administratiu. El decret també estableix la possibilitat de teletreballar de forma ocasional en tres supòsits: completar la jornada en modalitat de teletreball quan per raó d’un servei fora del centre habitual el desplaçament resulti ineficient, per encàrrecs específics i concrets derivats de necessitats del servei, i en situacions d’emergència i episodis de contaminació. L’adhesió a la modalitat de teletreball es farà voluntàriament, a sol·licitud dels treballadors per a un període màxim d’un any prorrogable. Estarà subjecta a una avaluació periòdica per part de la persona supervisora per determinar el compliment dels objectius i les condicions pactades en el pla personal de treball. Es crearà una comissió d’avaluació del teletreball en l’administració de la Generalitat, que serà l’òrgan tècnic de seguiment i avaluació. El teletreball serà aplicable per al personal de la Generalitat i els seus organismes autònoms, amb excepció del personal docent, el personal estatutari dels serveis de salut i dels cossos penitenciaris, bombers, mossos d’esquadra i agents rurals. També n’estaran exclosos els llocs de treball d’atenció directa al públic i els que comportin la prestació de serveis presencials. Aquest decret té un efecte sobre més de 40.000 persones.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Infraestructures i serveis

Obres de millora a l’estació del Vendrell

El Vendrell

Voluntaris repinten els bancs irisat i Trans

palafrugell

El Fòrum Gastronòmic exportarà el seu model a d’altres països del món

girona
Societat

Normalitat a les presons en un matí sense bloquejos dels funcionaris

Barcelona

Escullen l’utiller Josep Font com a bisbalenc de l’any 2023

LA BISBAL D’EMPORDÀ
gastronomia

L’Alimentària posa la pizza en el podi

L’Hospitalet de Llobregat
llengua

El català torna a l’agenda europea

barcelona

Compromís per treure tot l’amiant dels edificis a finals del 2025

BADIA DEL VALLÈS

El Manhattan mataroní

mataró