Societat

GABRIEL SEGUÍ

President de l'Institut de Litúrgia de l'Atenu Sant Pacià

“Els símbols manifesten i confirmen allò que som”

A l’Institut de Litúrgia de l’Ateneu Sant Pacià donarem títols de llicenciat, màster i doctorat en litúrgia
Serem el segon centre internacional que dona títols universitaris en litúrgia, després del Pontifici de Roma

L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) tindrà aquest curs acadèmic 2020/21 que està a punt de començar un nou institut amb rang de facultat, l’Institut de Litúrgia, que se sumarà a les facultats de Teologia, de Filosofia i Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts cristianes. L’11 de juny passat, el cardenal Giuseppe Versaldi, prefecte de la Congregació per a l’Educació Catòlica, va signar els decrets corresponents a la constitució canònica de l’Institut de Litúrgia “ad instar Facultatis”, la nova institució acadèmica que farà servir la sigla ILF. Estarà situada a l’edifici del Seminari de Barcelona, és la successora de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona (ISLB) i la presideix el Dr. Gabriel Seguí.

Què és l’Ateneu Sant Pacià?
És el conjunt dels centres eclesiàstics d’ensenyament amb seu a Barcelona, però que es refereixen a tot Catalunya. Són tres facultats i, ara, aquest nou institut que representen un centre de referència de diàleg entre la fe i la cultura, entre l’Església, la societat civil i les instàncies culturals. El que voldria subratllar d’aquest ateneu és que és una proposta positiva de l’Església de Catalunya cap a la societat catalana que també té una projecció a tot Espanya.
L’Ateneu Sant Pacià encara no pot ser universitat perquè hauria de tenir quatre facultats. L’Institut de la Litúrgia (ILF), amb el temps, serà aquesta quarta facultat?
La qüestió és bàsicament de terminologia eclesiàstica. En el sistema eclesiàstic educatiu per poder ser una universitat hi ha d’haver quatre facultats, per això encara l’ateneu, que només en té tres, no ho pot ser. Naturalment aquest nou Institut de Litúrgia, que tot i dir-se institut té rang de facultat (“ad instar Facultatis”, diu el decret de la seva constitució), d’aquí a cinc anys, que és el termini que ha donat la Santa Seu, ja serà una facultat amb tots els drets i, per tant, l’ateneu podrà aspirar a convertir-se en universitat, si així ho decideixen les autoritats acadèmiques. És una qüestió administrativa. Aquest és el camí habitual en l’ordenament acadèmic de l’Església catòlica.
A efectes d’ensenyament, aquesta nova institució acadèmica que vostè ha rebut l’encàrrec de dirigir serà igual que una facultat?
Igual. És a dir que, com una facultat, donarem títols de batxiller, llicenciat i doctor en litúrgia. I voldria subratllar en aquest punt que aquest Institut de Litúrgia serà el segon centre internacional que dona títols universitaris en litúrgia, després de l’Institut Pontifici de Litúrgia de l’Ateneu Sant Anselm de Roma. En el panorama dels estudis eclesiàstics, aquest és un fet summament rellevant.
Tota l’ensenyança que es donarà al nou ILF ja s’estava fent, però...
Sí, el que passa és que depeníem orgànicament de la Facultat de Teologia. Des del punt de vista jurídic, què significa l’institut? Doncs significa una major autonomia dins l’ateneu perquè el seu president, que és un servidor, té consideració de degà. En segon lloc, els títols seran propis. Fins ara es donava el títol de llicenciat en teologia especialitzat en litúrgia, i a partir d’ara els llicenciats ja ho seran directament en litúrgia (màster i doctorat en litúrgia).
Qui estudia litúrgia?
En principi pot estudiar litúrgia qualsevol persona que tingui els estudis previs adequats... A la pràctica quasi tots són capellans, per un motiu: perquè han fet els cinc anys previs d’estudis eclesiàstics. Aquesta particularitat és molt pròpia d’Espanya, de França, d’Itàlia..., però a Alemanya, per exemple, hi ha molta gent que estudia teologia i no són capellans i, per tant, podrien entrar a l’institut. Aquí hi ha una cosa que em sembla rellevant, i és que la Santa Seu ens ha concedit donar també el batxillerat en litúrgia, els estudis previs als estudis pròpiament universitaris dins el sistema eclesiàstic.
Els vostres estudis estan homologats civilment?
I tant, perquè la Santa Seu va firmar el 2003 el conveni de Bolonya. Tenen efectes civils i són vàlids arreu d’Europa. Si no s’hagués signat aquest conveni s’hauria donat la paradoxa que els estudis eclesiàstics, que són el bressol de l’ensenyament europeu, haurien quedat fora del reconeixement civil.
Aquest nou ILF sorgeix de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona (ISLB).
Exactament. L’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona seria l’equivalent civil a una escola universitària. Es va fundar el 1986 com a conseqüència d’institucions prèvies, com ara l’Institut de Litúrgia, que no tenia reconeixement jurídic. Després, va ser incorporat a la Facultat de Teologia com a departament, un departament molt potent i internacionalment reconegut tant en el camp de la docència com en el de la investigació.
Així doncs, aquest nou Institut de Litúrgia ‘ad instar Facultatis’ és un reconeixement que us fa la Santa Seu?
Un reconeixement i una consolidació de la nostra tasca, que ha estat no només molt important a Catalunya i a l’Estat sinó també a l’Amèrica Llatina i a Àfrica. Ja des del principi de la fundació del primer institut de litúrgia es va tenir contacte amb països d’aquests continents i la relació s’ha anat consolidant amb els anys. Aquesta relació no només ha estat volguda per nosaltres, sinó que s’ha donat, també, perquè en el cas dels llatinoamericans, i per motius de llengua, venien i venen molt a estudiar a Barcelona.
A l’Amèrica Llatina i a Àfrica no hi ha instituts de litúrgia?
No, no n’hi ha. Tots són a Europa. S’ha de tenir en compte que el bisbat de Barcelona, a més a més, té una llarga història missionera i això ha atret molta gent cap aquí. Voldria destacar, respecte als llatinoamericans i africans, que nosaltres no partim d’un concepte pejoratiu i negatiu d’aquestes esglésies, sinó d’un concepte positiu en el sentit que aquestes esglésies poden aportar una altra visió de la fe cristiana que mereix ser escoltada a Europa. L’Institut de Litúrgia és el lloc on es pot fer aquesta escolta amb rigor científic i amb respecte. Aquestes esglésies tenen manifestacions pròpies que moltes vegades són menyspreades, i no hauria de ser així. Nosaltres estudiem la litúrgia romana general però escoltem les experiències d’aquestes altres esglésies.
Si una cosa impressiona de l’Església és, precisament, la seva litúrgia.
Certament, la litúrgia és la manifestació de la fe. Posaré un exemple recent per explicar la importància de la litúrgia: no hi ha dubte que durant la pandèmia del coronavirus hi ha hagut un treball molt important de molta gent, hi ha hagut reconeixement al professional sanitari, a altres professionals..., però tothom necessitava que hi hagués un acte on s’aplegués tothom, un acte conjunt on recordar les persones que han perdut la vida. Per això es va fer un acte a la catedral de l’Almudena organitzat per l’Església i un altre a la plaça de l’Armeria, organitzat per l’Estat. També les diòcesis catalanes (aquí, a Barcelona, a la Sagrada Família) fan o faran una missa pels difunts. Què vull dir? Que la gent no pot viure sense símbols i sense aplegar-se entorn dels símbols, perquè els símbols manifesten i confirmen allò que som i fa que ens sentim units en alguna cosa que val la pena. Això és la litúrgia. En tot cas també ha de quedar clar que hi ha una diferència molt gran entre la litúrgia i el protocol. El protocol és escenificar un poder i en canvi la litúrgia és manifestar un misteri que ens ultrapassa.
Quan l’impuls del Vaticà II va fer que a finals dels setanta i principi dels vuitanta del segle passat a les misses s’hi incorporessin guitarres i que fins i tot els i les catequistes donessin la comunió, això va ser un daltabaix per a la litúrgia?
La litúrgia ha dialogat amb la societat de cada època. Ara, en aquest diàleg hi ha camins més encertats que d’altres. Aquest tipus de litúrgia va ser un intent d’obrir-se, es va fer amb bones intencions. És important dir que la litúrgia no és un acord purament exterior. De fet, és una cosa interior, de l’estructura.
Aquest reconeixement de l’Institut de Litúrgia que vostè dirigeix no deixa de ser un reconeixement a la feina que s’ha fet a Catalunya des de fa anys en aquesta disciplina, com el I Congrés Litúrgic que es va fer a Montserrat el 1915.
El Congrés Litúrgic del 1915 va respondre al que era el moviment litúrgic europeu dels segles XIX i XX. Va ser d’una importància cabdal perquè, d’entrada, revelava la connexió de Catalunya i de les Illes, que també hi van participar, en el moviment europeu de renovació de la litúrgia. Amb aquell congrés Catalunya entrava de ple en el moviment litúrgic que preparava el Concili Vaticà II, un concili amb què l’Església catalana s’identificaria plenament.
Hi va haver un abans i un després d’aquest congrés de Montserrat?
Naturalment. El que fa aquest congrés és iniciar la recuperació de la litúrgia com a eix fonamental de la vida de l’Església. D’una banda va aplegar els estudiosos de la litúrgia, que estaven dispersos, i de l’altra va impulsar iniciatives. S’ha de destacar especialment que va impulsar la popularització de la litúrgia, la participació activa dels fidels, els cants litúrgics, el fet que els fidels se sentissin concelebrants. Abans d’aquell congrés la litúrgia s’havia convertit en una cosa en què la gent que anava a missa no hi participava, i a partir d’aquell moment això va canviar radicalment: es fa una litúrgia més viva i participativa.
Després d’aquell congrés Barcelona es va convertir en una ciutat amb una àmplia oferta litúrgica.
A Catalunya hi ha hagut un treball constant a favor de la litúrgia. L’any 1958 es creava el Centre de Pastoral Litúrgica, i el 1969 es fundava la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics, adscrita a la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1986 s’erigia l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona dins la Facultat de Teologia de Catalunya.
Què significa per a vostè haver estat nomenat president de l’Institut de Litúrgia de l’Ateneu Sant Pacià?
Estic agraït per la confiança que han dipositat en mi. Soc conscient del desafiament que suposa, per això el meu desafiament personal és constituir un equip sòlid de col·laboradors, perquè l’institut (ILF) ha de passar a la història. Treballo amb molta il·lusió i amb la consciència que això té un termini i quan acabi el meu mandat tornaré a les meves investigacions personals, que ara he hagut d’arraconar.
La presentació oficial d’aquest nou institut serà a l’octubre.
Serà en concret el dia 9 d’octubre a l’edifici del Seminari de Barcelona i es farà coincidint amb l’acte d’inauguració de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. Aleshores comptem que les classes ja hauran començat.

Llengua i litúrgia

Mossèn Gabriel Seguí és doctor en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya especialitat en litúrgia i doctor en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears. Des del 1990 és membre de la congregació de Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria i actualment és el rector de la parròquia de la Mare de Déu del Coll de Barcelona. Membre de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics de l’Institut d’Estudis Catalans i magister de la Majoricensis Schola Lullistica, és membre de la redacció i corrector de la Gran Enciclopèdia de Mallorca i professor de català i de litúrgia en el Centre d’Estudis Teològics de Mallorca. És el director de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona i acaba de ser nomenat preside (president) del nou Institut de Litúrgia ad instar Facultatis de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. És membre del Centre Pastoral Litúrgica i director de la col·lecció Cuadernos Phase.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’expert en malalties infeccioses Emilio Bouza serà el portaveu del Grup Covid-19

Madrid

Robles diu que Madrid no ha fet cap petició formal per al desplegament de militars

Madrid

Creu Roja fa més de 15.000 atencions de socorrisme durant la temporada d’estiu a les comarques de Girona

Girona

Lesmes mostrarà el malestar del CGPJ per l’absència del rei al lliurament de despatxos judicials de Barcelona

Madrid

Educació només contractarà professors sense el màster com a última opció

Madrid

Celaá detalla que només hi ha 0,73% dels grups de tot l’Estat en quarantena

Madrid

La CE reclama als estats mesures “immediates” contra els rebrots per “evitar repetir” la situació de la primavera

Brussel·les

Salut desplega equips mòbils que van a centres educatius i residències gironines amb positius de covid-19 per fer PCR

Girona

Pugen a 694 els grups escolars confinats

Barcelona