Societat

Societat

Banyoles entra al club dels 20.000

Ha superat aquesta xifra en el padró d’habitants

Si es confirma, haurà de tenir uns serveis socials propis i quatre regidors més

Per primer cop en la seva història, Banyoles té més de 20.000 veïns. Segons dades de l’Instituto Nacional de Estadística esmentades per l’Ajuntament, en data 1 de gener d’aquest any hi havia 20.015 persones empadronades i a hores d’ara en serien ja unes 20.500. És possible que les darreres incorporacions responguin a famílies de ciutats grans que, arran de l’experiència del confinament per la Covid, han decidit mudar-se a una població més petita, tal com està passant en molts punts del país.

Les xifres no es poden considerar oficials fins que no es validin en un ple municipal, però tot i així no deixen de tenir transcendència perquè confirmen una tendència mantinguda des de mitjan segle passat i perquè provocaran alguns canvis. Si es ratifica, una de les conseqüències més visibles d’haver superat els 20.000 habitants serà que el consistori banyolí el formaran 21 regidors i no pas 17, com en l’actualitat. Serà una circumstància que podria condicionar la proporcionalitat de la representació política en el ple.

Una altra conseqüència rellevant serà que la ciutat haurà de tenir els seus propis serveis socials, actualment a càrrec del Consell Comarcal. Tenint en compte que el pes d’aquests serveis el porta l’Ajuntament de Banyoles –com a municipi més gran del Pla de l’Estany que és–, més que un maldecap per a aquesta ciutat tot sembla indicar que serà una complicació per als altres deu ajuntaments.

Tendència des de la postguerra

Des de finals del segle XIX i fins a la post-guerra civil del 1936, el nombre d’habitants de la ciutat de l’estany oscil·lava entre els 5.000 i 6.000. A partir de la dècada de 1940, però, la xifra va anar augmentant de manera constant degut al creixement vegetatiu (més naixements que defuncions) però sobretot, per l’arribada de gent forana, primer procedent de les zones rurals pròximes i, des de la dècada del 1960, de la resta de l’Estat, en un procés comú a moltes poblacions gironines que tenien un sector industrial i de serveis potent. El 1970 ja s’havien superat els 10.000 habitants i, després d’un breu estancament als anys vuitanta, a finals de segle ja n’eren prop de 15.000. Ja al segle XXI la immigració estrangera ha permès anar augmentant el cens i en l’entrada de l’última dècada la xifra es va situar per sobre dels 19.000.

La superació –amb el permís de la confirmació– dels 20.000 habitants es produeix en el moment en què la ciutat està elaborant el nou pla general d’urbanisme (POUM), en què es preveu un increment moderat de la població, plasmat en la possibilitat de construir uns 2.200 habitatges nous.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Puig vol aplicar el toc de queda al País Valencià fins al 9 de desembre

València

Illa descarta aplicar de moment el toc de queda perquè “no hi ha encara un consens ampli”

Madrid
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Torna el sol

Barcelona
52 usuaris i 3 treballadors infectats en un brot de coronavirus a la residència Ítaca-Fortuny de Reus

52 usuaris i 3 treballadors infectats en un brot de coronavirus a la residència Ítaca-Fortuny de Reus

Reus

Sanitat notifica 20.986 contagis més de Covid-19

Barcelona

Els MIR desconvoquen la vaga després d’arribar a un acord amb les patronals i l’ICS

Barcelona

Salut demana que la Generalitat pugui decidir quan decretar toc de queda

Barcelona

França estén el toc de queda a 38 departaments més

París

Lleuger descens de les puntuacions mitjanes en les proves de 4t d’ESO a català i castellà

Barcelona