Noves tecnologies per a millors resultats en reproducció assistida
Els canvis socials han fet posposar l’edat de la fertilitat de la dona. Les tècniques de reproducció assistida avancen en la seguretat i en la precisió dels tractaments.
Escollir el millor tractament per a cada cas és essencial a l’hora de poder garantir bons resultats
Les noves tecnologies augmenten la possibilitat d’embaràs i redueixen els parts múltiples
S’estima que actualment, entre un 10% i un 15% de les dones en edat fèrtil tindran alguna dificultat a l’hora de concebre, la qual cosa suposa un increment del 25% respecte a les dades publicades fa una dècada. Els canvis socials han fet posposar la fertilitat de la dona, i aquesta realitat ha desembocat en la recerca de tècniques de reproducció assistida en els casos en què l’embaràs no es produeixi de manera espontània. L’any 2017, el 9% dels infants nascuts a l’Estat espanyol eren fruit de tècniques de reproducció assistida.
En els darrers anys, les noves tecnologies han revolucionat el món de la reproducció assistida, i la innovació ha augmentat la probabilitat d’embaràs i, també, la reducció dels parts múltiples. Entre altres avenços, s’estan desenvolupant tècniques que permeten extreure oòcits immadurs de l’ovari de la dona sense necessitat d’administrar un tractament agressiu d’estimulació dels ovaris.
També s’ha avançat en tècniques que permeten monitoritzar el desenvolupament dels embrions sense necessitat d’extreure aquests de la incubadora embrionària. Paral·lelament s’està investigant sobre les tècniques de criopreservació, és a dir, de congelació d’espermatozous, embrions i especialment d’oòcits, procediments de gran utilitat per a les persones que han de retardar la maternitat voluntàriament o a causa d’una malaltia.
La legislació vigent indica que totes les dones majors d’edat, independentment de l’estat civil i l’orientació sexual, poden ser usuàries de les tècniques de reproducció assistida. L’elecció de la tècnica concreta i el nombre de cicles està establert en un protocol clínic.
Abans d’optar per alguna d’elles, és molt important determinar, d’acord amb cadascun dels casos, quina és la tècnica més adequada. Les tècniques actuals són la fecundació in vitro, la microinjecció espermàtica o la maduració in vitro.
En el primer cas, s’ajunten òvuls i espermatozous en un mitjà de cultiu perquè fecundin, fora del tracte reproductor femení. Prèviament s’ha fet un tractament d’estimulació ovàrica per obtenir un alt nombre d’òvuls. Els embrions obtinguts són transferits a l’úter de la dona. D’altra banda, la microinjecció espermàtica és una variació de la fecundació in vitro. En aquest cas, s’introdueix directament un sol espermatozoide dins de cadascun dels òvuls. Finalment, la maduració in vitro permet la recuperació d’òvuls o bé sense estimulació de l’ovulació, o bé amb dosis molt baixes de tractament hormonal. Algunes tècniques de reproducció assistida necessiten l’existència de donants, de semen, d’òvuls o embrions. La donació és un acte altruista.
