La Mercè reviu la seva entronització

Per a alguns barcelonins –si són molts o pocs ja és un altre debat–, l’arribada de les festes de la Mercè suposa un retrobament amb la seva història local i la cultura popular que n’emana. La mateixa que ens il·lustra que la ciutat té dues patrones, Laia i Mercè, la segona de les quals va assolir el seu ceptre gràcies a un episodi desconegut per a molts. El 1687, una plaga de llagostes va castigar el país, i els barcelonins es van encomanar a la Mare de Déu de la Mercè per demanar-li auxili. Tal era la desesperació, que el mateix Consell de Cent va acordar que, si la crisi remetia, seria nomenada patrona de la capital. I així va ser.

Aquest passatge, que dormia en els llibres d’història, ha estat rememorat els últims dies gràcies al cartell d’enguany de la festa major. Obra de María López i Javier de la Riba, del col·lectiu Reskate, l’obra té com a element icònic destacat una llagosta que sobresurt davant la figura d’una noia amb mascareta. “Ens semblava important destacar aquest origen per poder afrontar millor el que s’està vivint ara”, expliquen López i De la Riba, que es van descantar per una composició d’estil vinatge que enllaça amb altres projectes que han dut a terme. “Prèviament, havíem fet cartells com el de la manifestació Volem acollir, la campanya Les nostres regles i el de la iniciativa No callarem. Paral·lelament, hem anat desenvolupant una línia de murals en què utilitzem les eines de la publicitat retro per llançar missatges deslligats de qualsevol producte, alabant sobretot la natura i la cultura”, exposen els dos creadors, que amb la seva composició han aconseguit una cosa sorprenent en els últims anys: que el cartell festiu no sigui objecte de polèmica. Per regla general, ha agradat. “Estem força acostumats a la crítica. Òbviament, fer un cartell que té tants ulls a sobre genera respecte, i nosaltres mateixos hem estat crítics amb el que s’ha fet abans... Ara ens toca rebre a nosaltres”, conclouen. En aquesta edició, però, sembla que no serà el cas.