Societat

Barcelona endreça el mar

Fins a quatre projectes de canvi d’usos i millora dels grans espais situats a la façana litoral de la capital del país coincideixen en el temps

La subhasta dels locals del front marítim generarà un benefici milionari per a l’Estat en detriment del projecte d’ampliació del parc científic del mar

L’antic moll s’obrirà als ciutadans

El 19 d’octubre és un dia clau per al futur del litoral amb la subhasta

La ciutat de Barcelona va començar a recuperar la façana litoral el 1992, arran dels Jocs Olímpics, i d’aleshores ençà el procés urbanístic d’ordenació de la franja marítima de la ciutat ha estat en constant evolució fins a arribar al moment actual en què conflueixen quatre projectes de canvi i millora d’usos, algun dels quals no absent de polèmica. La idea mare que guia els diversos plans de reforma és la de guanyar espai d’ús comunitari per al gaudi ciutadà i, a la vegada, posar fre a activitats d’oci privat, vinculades principalment a la festa de la nit i relacionades, sovint, amb problemes de seguretat i ordre públic que les fan de difícil convivència amb el veïnat.

L’actuació sobre aquest àmbit urbà gegantí, que engloba zona portuària per a ús de navegació comercial, ports recreatius de nova i vella creació, bars, discoteques, restaurants i també platges, té com a dificultat afegida la participació de més d’una administració amb competència sobre l’espai. En aquest sentit el desenvolupament urbanístic previst per l’Ajuntament a la ciutat ha de trobar encaix amb la presència de l’administració de l’Estat com a titular de la franja costera, la del Port de Barcelona o la de la Generalitat, que fins a l’abril gestionava el Port Olímpic.

Precisament, la competència de l’Estat sobre aquest espai marítim i terrestre és la que ha condicionat els plans de l’Ajuntament de Barcelona de fer una reforma aprofundida de l’espai d’oci de discoteques conegut com a Front Marítim, entre l’hospital del Mar i la torre Mapfre. Aquesta és una àrea urbana que es va remodelar a fons per la cita olímpica, amb una inversió important de l’Ajuntament, a qui l’Estat va cedir durant 30 anys la concessió dels diversos espais, que, a la vegada, van ser arrendats a empresaris del món de l’oci i la restauració. Poc abans que vencés la concessió a 30 anys que es va donar, l’Ajuntament va anunciar la seva intenció de fer foc nou a la zona creant un espai batejat com a Barcelona Mar de Ciència, amb la idea de substituir discoteques per espais d’investigació i docència, vinculats a l’Institut de Ciències del Mar, veí de la zona. Aleshores es va anunciar un acord entre l’Ajuntament i l’Estat espanyol per avançar en aquesta direcció, acord que ara s’ha desdibuixat.

El fet és que quan l’Estat ha hagut de decidir sobre el futur definitiu d’aquests espais ha optat per convocar una subhasta que se celebrarà el 19 d’octubre, amb dret preferent sobre els arrendataris i que ha deixat l’Ajuntament “fora de joc”, tal com denuncia Jordi Giró, president de l’Associació de Veïns de la Vila Olímpica. Un total de 26 lots, o locals, entre els quals hi ha l’establiment de McDonald’s de la Vila Olímpica i la benzinera veïna, sortiran a subhasta i només es renovarà el lloguer a cinc locals on hi ha discoteques. És a dir, pràcticament totes les activitats quedaran en mans privades menys aquests cinc locals, que en un futur poden tenir un canvi d’usos, tal com pretén l’Ajuntament.

120 milions cap a Madrid

L’operació de subhasta podria comportar, per a les arques de l’Estat, uns ingressos mínims de 70 milions, aquest és el preu pel qual surt el concurs, i es calcula que podria arribar fins als 120 milions d’euros. Fonts de les associacions veïnals consideren que l’Estat ha donat prioritat a l’objectiu de fer caixa, davant l’interès de la ciutat de donar un nou caire al barri. Traslladat el cas a la realitat política que viu l’Ajuntament de Barcelona, amb el govern de coalició entre comuns i socialistes és “el PSC qui ha imposat al partit de Colau els interessos de l’administració central per fer caixa”, lamenta Manuel Martínez, de l’associació de veïns de la Barceloneta.

La negociació pel futur del Front Marítim és evident que ha obert una escletxa en la cohesió de l’equip de govern. El mateix regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, en l’última audiència pública celebrada aquest setembre amb veïns del districte, va reconèixer que l’acord inicial amb l’Estat s’havia “trencat, no per voluntat de Barcelona”. Rabassa va posar de manifest la seva insatisfacció pel resultat de “la negociació amb un tercer que malgrat formar part del govern no ha volgut donar-nos tot el que volíem”.

Tot i això Rabassa va advertir que les negociacions amb l’Estat encara estan obertes. Els terminis per a la subhasta es tanquen el 8 d’octubre, dia límit per presentar les ofertes en sobre tancat. Des de l’associació de veïns de la Vila Olímpica, Jordi Giró sosté que si l’Ajuntament volgués podria optar per la via judicial per paralitzar la subhasta amb l’objectiu de forçar un acord més favorable. Aquesta via ja la va intentar ERC amb una proposta que va ser rebutjada pels vots del PSC i va rebre l’abstenció dels comuns.

Just al costat del Front Marítim, l’Ajuntament comença a fer realitat, no sense dificultats i també polèmica, la transformació radical del Port Olímpic, on l’activitat d’oci nocturn desapareixerà per donar pas a una nova activitat econòmica vinculada amb el mar. Per dur a terme aquest projecte transformador, a l’abril la Generalitat va cedir a l’Ajuntament la gestió del recinte portuari però l’esclat de la Covid va alterar els plans. Efectivament, aquesta primavera tots els locals d’oci del Port Olímpic havien de lliurar les claus a l’Ajuntament, en acabar-se la concessió, però un grapat de discoteques no ho ha fet i amb argúcies legals han continuat oberts i, com no podia ser d’altra manera, han continuat els problemes de seguretat i ordre públic que es volen tallar amb la reforma de l’espai. La transformació al Port Olímpic començarà per les obres de reforç del dic de recer, molt malmès pel Glòria, i la construcció d’un nou accés.

Nou Port Vell

Una altra administració amb competència sobre la zona, el Port de Barcelona, va presentar recentment el pla de transformació del Port Vell amb una inversió de 55 milions amb la idea mare de guanyar espai per als ciutadans, per exemple fent permeable el moll de pescadors.

Finalment, la transformació de la façana marítima té pendent l’escomesa de les obres que han de completar el port esportiu que es va construir amb l’obertura de la nova bocana. Es tracta d’habilitar una rambla en un dels dics, paral·lel al passeig de la gran escullera que arrenca de la plaça de l’hotel Vela, i aquest nou espai culminarà amb un edifici mirador sobre el port.

El futur incert de 550.000 m²

Més de cinc-cents mil metres quadrats de superfície a primera línia de mar esperen encara destí a la ciutat de Barcelona i a la veïna Sant Adrià de Besòs. Es tracta de dos grans espais que un cop s’hagin urbanitzat acabaran de donar forma al litoral barceloní a l’entorn de la zona del Fòrum.

El primer d’aquests espais és la immensa plataforma de formigó on s’havia de construir el zoo marítim i que el desistiment del projecte animalista va deixar sense una utilitat concreta. Va ser construïda el 2007 amb el resultat d’una gran superfície de formigó de 230.000 m² on des d’aleshores s’han dut a terme algunes activitats lúdiques, com ara el parc de les atraccions de la Fira d’Abril, el muntatge de carpes de circ, concerts multitudinaris i altres activitats vinculades al món de l’esport de competició. L’espai és anhelat per les associacions veïnals de la zona, que reclamen que s’obri i es destini a usos ciutadans.

L’altra àrea per desenvolupar queda fora de Barcelona, just a continuació del Fòrum i de la desembocadura del riu Besòs. És el que es coneix com les Tres Xemeneies, perquè les tres estructures immenses de l’antiga tèrmica donen nom a les 320.000 hectàrees encara per desenvolupar. En aquest cas el futur de l’espai sembla una mica més clar perquè l’Ajuntament de Sant Adrià ja ha aprovat el pla director urbanístic, que ara ha de validar l’autoritat urbanística de Catalunya. La idea del municipi adrianenc és dividir l’espai amb tres grans àrees, una d’habitatge, una altra d’equipaments i una tercera amb un fort component de zona verda, la més propera al litoral. L’habitatge es farà a la part que queda a torcar de les vies del tren i on avui hi ha una important activitat industrial. El gran edifici de les Tres Xemeneies podria tenir una destinació per a oficines, mentre que la gran sala de turbines podria destinar-se a finalitats educatives.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Detecten dotze positius de Covid-19 entre el personal i els pacients de l’Hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes

Sant Pere de Ribes

31,5 milions de dosis de la vacuna d’AstraZeneca contra el coronavirus arribaran entre el desembre i el juny

Madrid

El govern espanyol estudia aplicar un toc de queda però apunta que requereix declarar l’estat d’alarma

Madrid
El TEMPS
Servei Meteorològic de Catalunya

Menys núvols a la tarda

Barcelona

Activada l’alerta per fort vent al nord-oest  de Catalunya

Barcelona

Salut constata que caldrà prioritzar l’activitat als hospitals quan la Covid-19 arribi al pic

Barcelona

L’Hospital del Mar implanta la consulta multidisciplinar per millorar el tractament de l’hepatitis C en cas d’addiccions

Barcelona

El TSJC rebutja suspendre de moment les noves restriccions del Govern com reclamaven restauradors i altres col·lectius

Barcelona

Salut afirma que el toc de queda és una “possible solució”

Barcelona