El futur s’imprimeix al CosmoCaixa

“La pandèmia ens ha ofert el resum perfecte del que és la impressió 3D: que la gent comparteixi l’arxiu d’un artefacte que, un cop imprès, s’adapta a una màscara de busseig per construir un respirador d’urgència que es pot replicar en qualsevol lloc del món”, recordava ahir el director d’exposicions de ciència de la Fundació La Caixa, Javier Hidalgo. Qui vulgui anar més enllà d’aquesta síntesi i endinsar-se en les possibilitats d’una de les tecnologies cridades a “canviar la manera de fabricar i de viure” ja té a la seva disposició a CosmoCaixa la mostra Print3D.

L’exposició arrenca repassant els diversos sistemes i materials d’impressió i es completa oferint una panoràmica integral i interessant sobre l’enorme diversitat d’aplicacions que pot tenir aquesta tecnologia. Si bé la fabricació additiva es va fer popular a partir de l’ús de diferents compostos de plàstic, darrerament ha evolucionat i permet crear peces de ceràmica, fusta de cirerer, sorra, acer o fibra de carboni, per posar-ne alguns exemples. Fins i tot hi ha bolígrafs que imprimeixen i impressores de menjar ja operatives en alguns restaurants.

Ara bé, si hi ha un àmbit en què la impressió en 3D ha representat una revolució, és el sanitari. A banda de crear pròtesis a mida, també ha permès la creació de models en tres dimensions per preparar les intervencions quirúrgiques més complicades, per citar-ne alguns exemples.

Print3D també mostra el suc que s’ha tret des de la moda i l’art d’aquesta nova manera de crear objectes. En un punt del recorregut, el visitant es trobarà amb una peça tan singular com l’icònic vestit Kinematics de Nervous Systems. Generat de manera personalitzada a partir de les mides reals d’una persona i imprès d’una sola peça, s’exhibeix per primera vegada a l’Estat, i també hi ha la possibilitat que el visitant se l’emprovi, però mitjançant tecnologia de realitat virtual. Es tracta d’una activitat molt més senzilla que no pas la de trobar les diferències de so entre un violí clàssic i un de sorgit de la impressora. “Per a la majoria de persones no hi ha cap diferència. Només les oïdes entrenades noten els matisos, però amb el temps segur que es podrà fer que sonin igual”, considera Hidalgo. De fet, la filharmònica d’Ottawa (Canadà) ja ha fet algun concert amb diferents aparells de corda impresos.

Més enllà del passat (breu) i del present (efervescent) de la impressió 3D, també s’hi aventura quines seran les aplicacions i implicacions que tindrà en el futur. La impressió d’una base estable a la Lluna i els beneficis que aquesta mena de producció pot comportar per al medi ambient en són alguns exemples. La mostra estarà oberta al CosmoCaixa, ara estranyament buit sense els grups escolars, fins al 19 de setembre del 2021.