El terror, a judici
L’Audiencia Nacional comença a jutjar els tres acusats dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017
Hi ha més de cent mossos com a testimonis i tres persones protegides
Les sessions, per YouTube
-
VÍDEO: Judici 17-A
-
El terror, a judici.
Els tres processats, no acusats dels 16 crims, declararan presencialment
Reviure el dolor i el terror. Moltes víctimes i els seus familiars experimentaran així l’inici del judici, aquest dimarts, contra els tres acusats dels atemptats de Barcelona i Cambrils, l’agost del 2017, que van causar 16 morts i 185 ferits físics. És un macrojudici, que se celebrarà a la seu que l’Audiencia Nacional té a San Fernando de Henares, amb més de noranta acusacions particulars i populars, i en què més d’un centenar d’agents dels Mossos declararan com a testimonis, així com tres persones protegides. Totes les sessions, programades fins a mitjan desembre, es podran seguir de manera íntegra pel canal de YouTube . El judici es podria allargar fins a l’any que ve, ja que falta anotar les dates dels informes finals.
El tribunal –format pels magistrats Félix Alfonso Guevara, president i ponent; Carolina Rius, i Carlos Fraile Coloma– ha previst que dimarts declarin els tres processats. El tribunal va decidir l’estiu passat no acusar-los dels assassinats terroristes com volien les acusacions, protagonitzats per set joves magrebins veïns de Ripoll (dos germans Aalla i dos germans Hychami), amb el suport de l’imam Abdelbaki es-Satty, també mort. Imputar-los els crims significaria, entre altres coses, que l’Estat espanyol s’hauria de fer càrrec de les indemnitzacions que acordés el tribunal en la sentència, no només les que aprova en el procés administratiu. Actualment són 116 víctimes reconegudes i 6,1 milions d’euros ja abonats en indemnitzacions, segons el Ministeri de l’Interior.
Així, els citats a declarar seran: Driss Oukabir, germà de Moussa (l’únic nascut a Catalunya), i a qui s’atribueix haver llogat la furgoneta amb què Younes Abouyaaqoub va executar l’atropellament criminal a la Rambla; Mohamed Houli Chemlal, que es va salvar de l’explosió d’Alcanar, el 16 d’agost, i Saïd ben Iazza, que els va deixar la seva documentació perquè els nois radicalitzats compressin material per elaborar el triperòxid de triacetona.
A Oukabir i a Houli Chemlal se’ls acusa dels delictes de pertinença a organització terrorista i conspiració per cometre estralls amb caràcter terrorista. La fiscalia els demana 33 i 41 anys de presó, respectivament, que l’acusació de la Generalitat eleva a 44 anys, ja que hi afegeix tres delictes de lesions; la de l’Ajuntament de Barcelona, a 95 anys, ja que els fa responsables de 27 delictes de lesions a Alcanar, i les acusacions de l’Associació 11-M (que representa 74 víctimes, ateses per la Uavat) i l’Ajuntament de Cambrils, entre d’altres, sol·liciten presó permanent revisable, ja que els fan responsables dels 16 assassinats i de 143 més en grau de temptativa. Pel que fa a Ben Iazza, és acusat pel delicte de col·laboració amb organització terrorista, i la fiscalia, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona coincideixen a demanar per a ell vuit anys de presó. L’Associació de Víctimes del Terrorisme també està personada com a acusació popular en el judici.
Si res no canvia, especialment per motius de seguretat sanitària, els tres acusats declararan de manera presencial a la sala de vistes. Dimecres hi declararan com a testimonis Mohamed Aalla, germà de dos dels terroristes morts, i inicialment detingut perquè era el propietari de l’A3 amb què sis joves van anar a Cambrils, van atacar ciutadans al passeig marítim amb ganivets i van ser abatuts per agents dels Mossos. També ho farà Salh el-Karib, propietari del locutori on l’imam va comprar bitllets per anar a Bèlgica, d’on va tornar.
Hi haurà altres testimonis, amb els quals s’intentaran aclarir punts com ara si els nois de Ripoll ja estaven radicalitzats i l’imam en va ser un accelerador o si, per contra, va ser la clau de la seva actuació violenta. En aquest sentit, a l’acusació exercida per l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, en nom de Javier, el pare de Xavi, el nen de 3 anys assassinat a la Rambla, se li van refusar la majoria de proves, com ara que el CNI tenia Es-Satty com a confident. Amb tot, hi haurà responsables d’Interior a qui podrà preguntar certes qüestions, segons va indicar el tribunal en denegar-li proves.
Implicació municipal
D’altra banda, l’Ajuntament de Barcelona ha signat un conveni amb l’Associació 11-M a través del qual el consistori aportarà 50.000 euros per garantir l’assistència legal a les acusacions penals que representen les entitats i les víctimes dels atemptats del 17-A. Aquesta aportació s’afegeix al suport econòmic de 80.000 euros, proporcionat entre els anys 2017 i 2018 a la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme (Uavat) per al suport psicològic, el seguiment i l’orientació de les persones que van ser víctimes de l’atemptat islamista, a més de confeccionar les pericials per al judici.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va encapçalar divendres passat la recepció institucional anual a les víctimes. En la trobada, hi havia Robert Manrique, de la Uavat, i Eulogio Paz Fernández, de l’Associació 11-M Afectats del Terrorisme, i la participació telemàtica d’una vintena de víctimes de l’atemptat. En aquest sentit, representants de les víctimes dels atemptats del 2017 van tornar a lamentar la falta de suport del govern espanyol i el suport “insuficient” de la Generalitat a l’hora de ser reconegudes i ajudades en els tràmits jurídics i mèdics.
La Uavat va arribar a contactar amb 273 víctimes directes o indirectes dels atemptats, però només s’ha permès la personació de 74. A més, hi ha un centenar de víctimes més que no han estat localitzades per l’entitat, tot i que consten en documents oficials, lamenta Manrique. Segons ell, almenys s’haurien de considerar víctimes els 14 morts i 125 ferits físics de la Rambla, els 29 ferits físics en les dues explosions del xalet d’Alcanar, la dona morta a Cambrils i els 12 ferits físics en aquell passeig marítim, els tres mossos atropellats per Abouyaaqoub a la Diagonal, i el jove Pau Pérez, a qui aquest terrorista va matar per robar-li el cotxe a Zona Universitària.
LES XIFRES
El supremacisme blanc posa en alerta els Mossos
M. Piulachs
Els atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost del 2017 van ser un gran fracàs col·lectiu. Tots els controls –policia de proximitat, família, comunitat, escola...– van fallar. Els Mossos d’Esquadra, però, no deixen d’actualitzar la seva tasca en “prevenció i detecció d’extremismes violents”, fent xarxa entre professionals i entitats de la societat catalana.
L’antecedent d’èxit és l’abril del 2015, quan la policia catalana va desmantellar una cèl·lula gihadista, amb una desena de detinguts i amb condemnes de fins a dotze anys de presó confirmades l’any passat pel Suprem, que també va validar la feina del mosso infiltrat en el grup. Els atemptats a la sala Bataclan, el novembre del 2015, van accelerar la necessitat d’un programa més estructurat. El Proderai (Procediment de Detecció de la Radicalització Islamista) ha perdut la i final i ara és el Proderae, ja que incloïa formació criticada perquè estigmatitzava la comunitat musulmana, i també perquè no abraçava tots els radicalismes que poden desembocar en violència, com el supremacisme blanc. Precisament per primer cop els Mossos van detenir, a finals del setembre passat, dos acusats d’incitació a l’odi contra col·lectius estrangers, que tenien un arsenal d’armes, tot i que el jutge de Lleida els va deixar en llibertat.
L’inspector i coordinador del Proderae, que prefereix mantenir-se en l’anonimat, exposa que “la comunitat musulmana és un referent” i que passat el 17-A “va augmentar la islamofòbia”. Ara es manté la formació a policies locals, així com les xerrades en escoles i el treball en xarxa amb els equips de les presons, on tenen un programa específic per evitar radicalitzacions i s’ha fet seguiment a uns 380 interns des del 2015, segons va detallar una responsable en unes jornades. A les presons catalanes, només hi ha tres condemnats per enaltiment del terrorisme islamista. “No combatem la radicalització d’idees, sinó la legitimació de la violència”, clou el responsable dels Mossos.
