Societat

ROSA BALAGUER

DIRECTORA DEL CASAL DELS INFANTS

“Els nens tenen por de tornar a quedar-se tancats a casa”

Prop de la meitat dels infants que acompanyem no tenen un habitatge en condicions i tenen carències greus
Els infants han de seguir mantenint la màxima normalitat, motivats i amb expectatives positives sobre el que pot venir

El confinament i la pandèmia estan agreujant les desigualtats i empitjorant les condicions de vida de moltes famílies vulnerables. Unes dificultats que incideixen directament sobre els infants i joves que no tenen les necessitats bàsiques cobertes. Al Casal dels Infants no han deixat d’assistir les famílies més desprotegides, primer a distància i ara presencialment. L’objectiu de l’entitat, que va néixer al Raval però treballa en altres barris, és lluitar contra la pobresa infantil.

El confinament i l’emergència social han empobrit encara més les famílies que ateneu. Com s’ha viscut el dia a dia?
A tots ens va agafar de sorpresa el confinament i vam haver de reaccionar ràpid. No vam deixar de mantenir el contacte amb els infants, els joves i les famílies que estaven en situacions de risc i patint molt. Per a la majoria, la pandèmia va suposar la pèrdua total d’ingressos. Un 71% de les famílies del casal, amb feines informals i els primers mesos tancades a casa, es trobaven que no arribaven a finals de mes, sense estalvis i vivint al dia. Vam poder donar-los suport econòmic gràcies a una donació que ens va arribar i gestionant les targetes menjador, que vam repartir a 900 famílies, i d’altres vinculades als berenars. Va ser una feina molt intensa de connectar amb les famílies i fer gestions amb serveis socials.
Fer l’acompanyament telemàtic a les famílies, moltes sense connexió, ja va ser un repte. S’ha millorat en aquest sentit, si ens tornessin a confinar?
No, és una de les coses que creiem que no podem tornar a viure, perquè s’ha vist el patiment de moltes famílies. Vam valorar que un 58% de les llars no tenien internet i ens comunicàvem amb el mòbil. Tot l’equip des de casa seva es va mobilitzar per fer trucades, amb recursos propis i telèfons de l’entitat. Després vam aconseguir distribuir tauletes i donar connexió a 50 famílies, gràcies a una col·laboració que vam tenir per uns mesos de la companyia Parlem. Vivies resolent la logística alhora que tenies davant situacions molt greus.
Les condicions dels habitatges n’era una de les més dramàtiques?
Sí, perquè prop de la meitat dels infants que acompanyem no disposen d’un habitatge en condicions i tenen carències greus que afecten les seves vivències. Una cosa és evitar sortir de casa i reduir la vida social i l’altra és estar-se tancat amb aquestes limitacions. No crec que s’hagi millorat, perquè portem acumulats molts mesos de pandèmia i sense alternatives clares per a aquestes famílies.
En ple estat d’alarma s’anuncia l’ingrés mínim vital, però les entitats us trobeu soles acompanyant en la tramitació de l’ajut. Millorarà la seva situació?
A través dels educadors vam començar a fer els tràmits, però poder arribar a unes 500 sol·licituds ens ha obligat a posar dues persones i un equip de voluntaris. Estem veient que no és una ajuda àgil i no dona resposta ara mateix a la necessitat de les famílies. S’ha de fer perquè és una prestació a què hi tenen dret, però la gestió és molt complexa, perquè hi ha molts condicionants que és difícil que els puguin complir. Sembla una ajuda feta perquè no arribi a la gent que més ho necessita. Més enllà de Barcelona, on s’ha ofert suport per tramitar l’ajut estatal, no hi ha cap suport, i per això la Generalitat insisteix perquè es faci un traspàs de recursos, per facilitar l’accés.
Calculeu més d’una hora per cada sol·licitud que tramiteu. Era previsible, el col·lapse?
Et pots estar hora i mitja com a mínim davant de l’ordinador per omplir els formularis i això és necessari fer-ho amb la persona al davant i amb tota la documentació preparada amb antelació. Són gestions telemàtiques a les quals la majoria de les persones que atenem no tenen accés i és complicat que entenguin tota la informació que se’ls està demanant.
El Casal dels Infants s’ha mantingut com un servei essencial. Com us heu adaptat per afrontar la segona onada?
Per garantir el màxim nombre d’activitats, s’han seguit les mesures de prevenció amb grups més reduïts on els mateixos educadors conviuen amb els infants i nens del seu grup estable. No podem superar els aforaments als locals i ara els nens no poden venir totes les tardes a fer deures o a jugar quan surten de l’escola. Fem torns per garantir l’acompanyament presencial dels infants i això ens permet detectar situacions de risc o si cal fer alguna tutoria. Les tardes que no poden venir mirem de reforçar-les amb activitats complementàries virtuals que podem fer gràcies als voluntaris.
Us ha trontollat el voluntariat en moments de tanta necessitat?
S’ha pogut mantenir i mirem d’incorporar gent nova, perquè sí que hem tingut voluntaris que han preferit no venir presencialment. D’altres, que també són població de risc, es mantenen compromesos amb molta energia i motivació. Els educadors estan animats, pel nivell de compromís i com a exemple de superació i d’aparcar les pors que tots tenim, confiant que fent les coses bé es pot mantenir l’activitat com a servei essencial.
A l’estiu l’obertura dels casals va ser la prova de foc. Us va servir d’entrenament?
A l’inici hi havia molta incertesa i, tot i reforçar els equips per fer grups més reduïts, vam necessitar comptar amb el voluntariat. Ens va permetre saber com actuar en cas d’un possible contagi i seguint els protocols. Es va constatar, com ha passat a les escoles, que les activitats no eren la font de contagi i que si algú, un adult o un nen, donaven positiu, la resta, que preventivament es confinaven, no sortien contagiats. Ara ja ho tenim més per la mà i el més important és coordinar la informació dels contactes en cas que hi hagi un positiu. Pel que fa a gestió, s’ha de tenir un registre d’assistència i tenir-ho molt clar. Mires de gestionar la por, la inseguretat i la sensació d’incertesa...
Pors, inseguretat i drets vulnerats. Les preocupacions dels infants han canviat, els darrers mesos?
A l’estiu vam treballar molt sobre tot el temps que havien estat confinats, i tant expressions com dibuixos són bastant significatius sobre la consciència que tenen de la situació que ens ha tocat viure. Ara ho viuen bé, però no volen que torni a passar i tenen por que s’hagin de tornar a quedar un altre cop tancats a casa. Volen seguir anant a l’escola i al casal, encara que siguin menys tardes, i mantenir la relació amb els amics.
L’aïllament va ser el pitjor?
Sense les condicions favorables, van ser moltes estones d’avorriment i angoixa, i s’ha de garantir que els infants segueixin mantenint la màxima normalitat, motivats i amb expectatives positives sobre el que pot venir.
L’entitat treballa conjuntament amb les famílies en l’educació. Ara com hi arribeu?
El vincle dels educadors amb les famílies s’ha enfortit molt. Des de la distància han vist que podien comptar amb nosaltres per tenir resposta a necessitats d’emergència i que s’ha intervingut per accedir als serveis socials. El lligam és més estret, i això no s’ha perdut. Ara no podem fer trobades amb ells, però ens veiem quan venen a deixar els fills. La confiança que ens tenen ha crescut.
L’emergència ha incrementat les demandes i ha desbordat els serveis socials.
Abans de la pandèmia era evident la falta de reconeixement de molts dels entorns on treballem. Només a Barcelona, l’augment del nombre de famílies que han vist la necessitats de tornar a demanar a serveis socials ha sigut brutal. Passa molt temps, abans no els poden atendre, però és un servei a què hi tenen dret, i mentrestant nosaltres fem el que podem. Els que ho tenen pitjor són els que no s’han pogut recuperar de la crisi del 2008 i les desigualtats s’han incrementat. Tampoc s’ha recuperat la inversió en temes de salut i educació, i això ho paguem ara.
I amb 430.000 infants amb risc de pobresa infantil a Catalunya...
Sí, és un fort increment, i això representa un 31% dels infants que no tenen cobertes necessitats com el menjar o indicadors de vida que afecten les seves oportunitats de futur. Parlem de joves que estan ampliant els seus estudis però es troben en situacions a casa que els obliga a deixar-ho per fer-se càrrec de la família. Nosaltres veiem aquestes situacions, perquè tot el seu entorn és molt vulnerable i es pot alterar l’itinerari d’aquests joves en qualsevol moment.
Teniu pisos i programes d’acollida per als joves migrats. Ara tenir feina i papers és el seu malson?
S’està endurint la normativa per renovar els permisos de residència i treball i la situació empitjora per a ells. S’hauria de garantir que amb la majoria d’edat ja estiguessin regularitzats, per donar-los la tranquil·litat d’avançar sense la por constant dels papers i no tirar a terra la feina que s’ha fet als centres d’acollida mentre eren menors. Amb les taxes d’atur juvenil no ho tenen fàcil i sense papers perden l’oportunitat d’integrar-se, que és el que han vingut a fer.
Treballeu des de fa anys amb associacions juvenils al Marroc per facilitar aquesta integració. Com ho feu?
Són entitats de la societat civil que fan un treball educatiu i de formació al jovent i la infància. Col·laborem per enfortir-les i oferir serveis i projectes per donar oportunitats a aquests joves que volen migrar buscant un futur millor. Pensem que com més formada estigui la persona més competències tindrà. També es fa un treball de suport a les famílies perquè no es trenqui el vincle, perquè en molts d’aquests viatges que emprenen sols la família no sap quina alternativa oferir ni com combatre el desig d’un jove de marxar.
Vau néixer al Raval, on ja ateneu més de 2.000 infants, però també sou a la Mina, a Salt, Santa Coloma i Badalona. Cada barri és un món?
Sí, tenim molt aquesta mirada de barri. Sabem que el Raval és molt especial per la seva idiosincràsia, amb un potent teixit associatiu que ha viscut la transformació. Una experiència que intentem traslladar i adaptar allà on anem i treballar les potencialitats des del barri. El que ens mou és aquesta mirada comunitària.
Barris amb molta població immigrant i més vulnerable...
Sí, són entorns més econòmics, per l’habitatge, on es concentra molta població nouvinguda. A Sant Roc i la Mina treballem amb la comunitat de cultura gitana, i és una barreja. Sí que un percentatge elevat de les persones que atenem són d’origen migrat, però molts ja són segones generacions que han nascut aquí. Hi ha un treball pel reconeixement de la diversitat cultural i per l’enriquiment mutu, que és una realitat de la nostra societat. S’ha d’aprofitar tot aquest potencial i treballar altres aspectes per revertir unes xifres en què les famílies migrades tenen més risc d’exclusió social. És una població que té moltes barreres d’accés a drets i prestacions i això ho pateixen els seus fills.
Teniu molta feina per aquestes futures generacions amb la urgència sobrevinguda. És un doble repte?
Sí, però estic molt contenta de l’equip humà que tenim a l’entitat. Des d’un primer moment la implicació hi ha sigut per estar al costat de les famílies i mantenir-nos oberts. Veus que hi ha serveis essencials amb moltes dificultats, però aquí tothom té clar que el vincle amb els infants i les famílies no es pot deixar i s’ha de garantir com sigui presencialment. Tots vivim ara mateix amb incertesa i por, però és important sobreposar-se per acompanyar en situacions molt difícils. Sentir aquesta motivació és molt important.

Al rovell de l’ou

Nascuda a Barcelona (1965), no s’ha cansat de treballar per promoure l’acció social als barris. Pedagoga de formació, va entrar de voluntària el 1985 al Casal dels Infants del Raval, dos anys després de néixer l’entitat. Un barri que ha experimentat una transformació urbanística, demogràfica i cultural “impactant” i que manté un potent teixit associatiu i on es conviu amb situacions de violència i màfies del narcotràfic i prostitució. Al barri tenen cinc locals, on atenen infants i joves –l’any passat, 1.797– que compten amb un espai on anar a fer els deures, jugar o tan sols tenir un refugi i un lloc d’acollida. L’entitat treballa amb les famílies més vulnerables, sobretot immigrades, que amb feines precàries han estat colpejades per la pandèmia sense poder cobrir les necessitats més bàsiques ni les dels seus fills.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Vall d’Hebron serà el primer centre a Europa en incorporar un laboratori de tests amb biòpsia líquida

Barcelona

Passos per projectar una nova escola a Lliurona

Albanyà

Primers símptomes d’alleujament de la tercera onada de l’epidèmia a Catalunya

Barcelona

Trilla creu que s’arribarà a la saturació de les UCI però aposta per esperar un dies abans d’endurir mesures

Barcelona

Més de 95 milions de casos de covid-19 arreu del món

Washington

L’Observatori Contra l’Homofòbia comença una campanya de micromecenatge per finançar les acusacions particulars

Barcelona

Més de 18.000 defuncions des que va arrencar la pandèmia

BArcelona
Medi Ambient

Préstec per allargar la vida dels objectes

barcelona
Religió

Les dones volen més

Barcelona