Tornen els cribratges massius
Salut integra les farmàcies a la xarxa per trobar contagis mitjançant automostres selectives
Els tests comunitaris es reprenen dilluns al Vallès
Les entitats esportives també faran proves per detectar casos entre joves
Coincidint amb la reobertura, dilluns, dels locals de restauració tan anhelada per tants, el Departament de Salut reprendrà les campanyes de proves massives entre la població per intentar mantenir a ratlla el ritme de propagació de la pandèmia. Partint de la premissa que el pic de la segona onada ja s’ha doblegat, els experts entenen que ara és el moment de tornar a fer aquesta tasca quirúrgica de mostreig –quan la situació està descontrolada i la traçabilitat de les infeccions perduda, no té cap sentit fer-ho– per identificar cadenes potencials de contagi i tallar-les de soca-rel, amb el propòsit últim d’evitar els tan temuts rebrots. Ara bé, aquesta estratègia queda condicionada per una conjuntura molt més adversa que la del mes de juny passat, quan es va deixar enrere la primera onada, ja que tant el nombre de nous infectats diaris (2.172) com d’ingressats a les UCI (539) continuen estan molt per sobre del que seria raonable i aconsellable.
Per dur a terme aquesta tasca de control, la Generalitat ha incorporat 500 nous rastrejadors que se sumaran als 2.500 que ja estaven operatius. La primera pedra angular del pla, que va ser presentat ahir per la consellera de Salut, Alba Vergés, i el secretari general de Salut, Josep Maria Argimon, són els cribratges comunitaris que ja s’havien anat fent en poblacions o zones on la incidència del coronavirus era especialment preocupant. Dilluns es reprendran a Rubí, Terrassa, Sabadell i Mollet mitjançant PCR amb frotis nasal, però amb algunes novetats pel que fa al seu format respecte del que s’havia anat veient fins ara. Segons va explicar Argimon, es vol que en algunes poblacions aquests punts per fer proves siguin més reduïts –un exemple que va posar va ser el dels autobusos que s’encarreguen de recollir sang– però que n’hi hagi més escampats pel territori. Això farà que tot el procés sigui més àgil i accessible i, de retruc, es podran estalviar cues, que en circumstàncies com les d’ara mai ajuden.
Suport de les farmàcies
Una de les grans novetats, però, de la campanya, seran les automostres que es faran a través de la logística de les farmàcies. No s’iniciaran abans d’un mes, i el seu funcionament serà pràcticament calcat als cribratges que ja es fan entre la població de més de 50 anys per detectar casos de càncer de còlon. D’aquesta manera, el segment de ciutadans que s’identifiqui com a grup diana, i que també seran els de més de 50 anys, rebran una carta a casa indicant-los que, si volen, poden passar a recollir un lot de mostra a la farmàcia indicada. La prova se l’hauran de fer a casa, i consistirà en un frotis nasal en què s’hauran d’introduir un hisop a cadascuna de les cavitats, i fer-hi cinc voltes. “És més invasiu furgar-se el nas”, va assegurar, en aquest sentit, Argimon. La mostra serà retornada a la mateixa farmàcia i, després, només caldrà esperar els resultats.
En tot aquest dispositiu, un dels col·lectius que més amoïnen Salut són els joves de més de 18 anys. Ara mateix és un segment en què hi ha més contagis dels que es voldrien, sobretot asimptomàtics, i, fins ara, no s’ha pogut fer un testatge sobre el grau d’impacte de la pandèmia sobre ells. Això contrasta amb el cas dels infants, en què els gairebé 500.000 tests que s’han fet en l’entorn escolar han permès fer una radiografia molt més acurada de la situació, com s’il·lustra amb dades com ara que a dia d’ahir hi havia 33.442 alumnes catalans confinats, un 2,32% del total. Per corregir aquesta manca de perspectiva, Salut proposarà als clubs esportius amateurs que facin proves als nois i noies de més de 18 anys, amb la condició que cada entitat haurà de triar un responsable que s’encarregui de coordinar tot el dispositiu, com ara fer els tests, fer-los arribar a Salut, etc. En aquest cas, es faran servir part dels 8 milions d’unitats de lots d’antígens que la Generalitat té en estoc.
Per tancar el cercle, també s’estarà més a sobre dels col·lectius vulnerables, com és el cas dels treballadors de residències, reduint la periodicitat dels controls a què són sotmesos. De quinzenals, passaran a ser setmanals. Segons el secretari general de Salut, s’han triat aquest conjunt de mesures perquè són les que, ara mateix, el govern pot tirar endavant amb garanties. Seguint aquest mateix criteri, per contra, se n’han descartat d’altres perquè no hi ha ni marge ni possibilitats per afrontar-les, com ara la dita “estratègia eslovaca” –fer un PCR al conjunt de la població–, ja que això requeriria, només d’entrada, fins a 35.000 voluntaris. En la mesura del que es pugui, doncs, es tracta de “sortir al carrer i buscar el virus”, com va resumir la consellera Vergés.
Calma amb la mobilitat
Malgrat que els dos socis que vertebren el govern català, JxCat i ERC, s’han conjurat per no fer més evidents les diferències de criteri que mantenen sobre la gestió de la pandèmia, hi ha petits detalls –només cal una reflexió– que evidencien que aquesta dissonància persisteix. I ahir es va tornar a veure. Tot va venir arran d’unes paraules de la consellera de la Presidència i portaveu de l’executiu, Meritxell Budó (JxCat), en què va obrir la porta a la possibilitat que en l’inici del pont del desembre –és a dir, a partir del dia 5– es puguin aixecar ja algunes de les restriccions, com ara la que impedeix circular fora del municipi durant el cap de setmana i que, a priori, no s’hauria de revisar fins al dia 7. Aquesta posició es contraposa amb la que defensa el Departament de Salut, en mans d’ERC, que aposta per la cautela, sense presses, i, sobretot, a esperar a veure què diuen les dades epidemiològiques, abans de prendre qualsevol decisió. “Tenim una planificació com a govern per reprendre l’activitat, i el que hem de fer és anar pas a pas i centrar-nos en el que toca fer a partir de dilluns”, va ser la reflexió que va fer la consellera Alba Vergés, que va voler evitar de totes totes entrar en polèmiques.
I enmig de tot plegat, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va vaticinar ahir que, al llarg del primer semestre del 2021, “una part molt substancial” de la població de l’Estat podrà estar vacunada contra la Covid-19, i que aquest procés es farà “amb totes les garanties”, s’entén que sanitàries. Aprofitant l’acte de presentació del pla de recuperació de la crisi, el cap de l’executiu va exposar que Espanya serà un dels primers països de la Unió Europea, juntament amb Alemanya, a tenir un “pla complet de vacunació”, en el qual l’executiu treballa des del setembre i que s’aprovarà dimarts que ve en el Consell de Ministres. Igualment, també va avançar que abans que acabi l’any s’aprovarà un decret llei de reforma de l’administració que, entre altres mesures, haurà de permetre agilitar tràmits burocràtics o incentivar la col·laboració publicoprivada.
LES FRASES
LES XIFRES
Budó sembra dubtes sobre les eleccions
La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va alimentar ahir tota classe de dubtes i especulacions sobre la possibilitat que les eleccions previstes pel 14 de febrer es puguin ajornar arran de la pandèmia. En declaracions a Ràdio 4, la també portaveu de l’executiu va argumentar que cal “tenir molt clar que unes eleccions han de garantir el dret a vot de tothom. Si això no es pot garantir, no sé si es poden establir o no aquestes eleccions”, i hi va afegir, però, que el govern català “està treballant per trobar tots aquells mecanismes que facin possible que els comicis es puguin celebrar el 14 de febrer”. Aquestes paraules van provocar la reacció a l’instant de la viceprimera secretària del PSC, Eva Granados, que va apel·lar a l’executiu de JxCat i ERC perquè no especuli més amb la data electoral i que treballi amb els altres grups parlamentaris per elaborar un protocol que garanteixi que es podrà anar a votar de forma segura quan toquen les eleccions.
