“Cada dia penso: va, un dia més!”

“Cada dia estic a punt de tirar la tovallola, però com tots els autònoms, que estem molt acostumats a buscar-nos la vida, sempre penso: va, un dia més. I així, un dia més, un dia més... vaig fent perquè tampoc tinc cap altra sortida laboral, però patint molt i no sabent del cert com acabarà tot plegat.” Ho explica en Sergio Cervera, que és un dels “afortunats” que la setmana passada van aconseguir connectar-se al web del Departament de Treball, Afers Socials i Família i van aconseguir una de les subvencions de 2.000 euros per als autònoms que va donar el Departament del conseller El Homrani. “Sí... soc un dels afortunats, i mira que va ser difícil. Feia dos dies que intentava entrar a la pàgina i res, i al final vaig pensar: va, ho provo l’últim cop i, si no, plego. I aquell últim cop se’m va obrir la pàgina i vaig poder fer la gestió.” Una de les poques alegries que ha tingut aquests mesos. “Jo havia muntat una empresa de càtering i quan les coses anaven bé, abans del fatídic 14 de març, feia aproximadament cinc càterings a la setmana. Treballo sobretot per a empreses que fan actes, tenen reunions, algunes fins i tot ens fan portar l’esmorzar als seus empleats...”, explica. I recorda que, precisament ara que estem al mes de novembre, els novembres i els desembres eren mesos molt bons, sobretot per la proximitat amb el Nadal, quan moltes empreses incrementen els seus actes socials. I aquí era quan moltes vegades en Sergio, que té un empleat, ara en ERTO, havia de contractar cambrers perquè sovint una empresa feia un acte i volia que n’hi hagués.... I ara, tot parat. “Com que jo soc cuiner i tinc un obrador, vaig decidir no tancar definitivament i fer un últim intent. Així és que ara els caps de setmana, habitualment feia festa perquè ja treballava prou entre setmana, faig menjar i el venc preparat als veïns”, explica. Aquesta ha estat la solució al tancament, que més d’una vegada li ha rondat pel cap. “Em fico a la cuina els dissabtes i els diumenges. Cuino, cuino i cuino... i al migdia aixeco la persiana i els veïns em venen a comprar”, indica, i diu: “Com a mínim tinc algun ingrés, perquè els diners estalviats s’acaben i els rebuts s’han de pagar igual.” Ell és un dels que van demanar un crèdit ICO i l’hi van concedir, però creu que hi hauria d’haver més ajudes i també creu que, als restaurants, se’ls hauria de deixar fer sopars... Reconeix que aguanta perquè en aquests moments, de feina de cuiner, no n’hi ha enlloc. En Sergio assegura: “Per molt que comencin a obrir restaurants i bars, fins que la gent no torni a les oficines, serà molt difícil tenir els clients que teníem entre setmana.” “Aquí on soc jo, al barri de Sant Martí de Barcelona, no hi ha moviment perquè les oficines estan buides”, diu. El cas és que amb la gent fent teletreball això de la restauració té un futur immediat molt negre.