Societat

NÚRIA ICETA

PATRONA DE LA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL

“Volem crear pensament al voltant d’aquesta crisi”

Hem enfocat les activitats en el programa ‘Tríptic de la pandèmia: la mort en solitud, el temple buit, la natura desbordada’
Un virus ha desbordat la humanitat just quan aquesta, a través de la tecnologia, està desbordant la natura
La Fundació Joan Maragall (FJM) ha començat el curs 2020/21 i aquest any, més que mai i per afrontar la crisi del coronavirus, insisteix en la seva proposta de “diàleg, cristianisme i cultura”, que, de fet, no deixa de ser l’ADN de l’entitat des de la seva creació, el 1989. “Esperonats per aquesta crisi amb majúscules, la novetat d’aquest any –diu Núria Iceta, una de les patrones de la FJM– és que hem reenfocat totes les activitats en funció del programa Tríptic de la pandèmia: la mort en solitud, el temple buit, la natura desbordada. Creiem que ens hem de poder prendre encara amb més calma el diàleg entre fe i cultura i centrar-ho en aquests tres aspectes que ens semblen importants i sobre els quals nosaltres podem dir alguna cosa.”
El primer punt del ‘Tríptic de la Pandèmia’ és “la mort en solitud”.
En aquest punt volem parlar de tots els temes relacionats amb l’inici i el final de la vida. Volem incloure reflexions sobre tot el que envolta el sistema de salut entès com la cura integral de la persona i amb la persona en el centre, i fer èmfasi en el que haurien de ser les garanties d’un sistema de salut pública. Aquí cal parlar de les desigualtats socials i tot el que fa referència a la mort en solitud que s’ha posat de manifest tan cruament amb aquesta pandèmia.
“El temple buit”.
La imatge del temple buit ens remet per un cantó a l’escena colpidora del papa Francesc celebrant tot sol la Setmana Santa, una imatge que també estèticament era molt potent, i nosaltres, com a fundació cultural, no som aliens a la seva fascinació. Però, alhora, el temple buit també és el que es va veure en moltes esglésies, que estaven buides perquè no ens podíem moure de casa. En canvi, mentre tot això passava, les xarxes socials, també les religioses, van quedar molt enfortides. Aquesta és una contradicció que creiem que val la pena posar sobre la taula i parlar-ne.
La tercera part del tríptic parla de “la natura desbordada”.
Ha coincidit que un fenomen natural com és un virus ha desbordat la humanitat just en un moment en què estem estudiant com la humanitat, a través de la tecnologia, està desbordant la natura i està intentant passar-hi per sobre. Reflexionarem també sobre el tecnohumanisme, que intenta superar les limitacions del cos humà per mirar si la tècnica pot estar per damunt de la naturalesa.
El ‘Tríptic de la pandèmia: la mort en solitud, el temple buit, la natura desbordada’ és, doncs, el paraigua sota el qual es faran totes les activitats de la FJM?
El que pretenem és que totes les activitats que són pròpies de la fundació trobin l’encaix en aquest paraigua. També hi ha un treball del patronat, més silent i menys públic, de reflexió sobre aquests temes. Reflexionarem sobre això també en els actes públics, cosa que no vol dir que tot el que haguem de fer hagi d’encaixar exactament en aquests tres calaixos, però sí tenir-los en l’horitzó. I no només d’aquest curs, sinó també del curs vinent o dels que faci falta, per tal d’intentar crear pensament al voltant d’això. Tenir un paraigua a llarg termini jo crec que permetrà poder fer alguna aportació important de pensament.
Insistiu en el diàleg.
Nosaltres, com la majoria de les entitats i les persones, ens trobem anant a les palpentes, teixint i desteixint moltes coses; per això insistim en el diàleg i no defugim aquest diàleg quan s’entén com a conflicte, la contraposició d’idees. El tema de l’ecologisme o l’economia, per exemple, actualment temes de conflicte, no els volem passar per alt. Al contrari, creiem que ens hi hem d’implicar.
Vivim en un món polaritzat, la gent té molta por al coronavirus, a la pèrdua de la llibertat, a l’extrema dreta, a les ‘fake news’...
A mi també em costa molt intentar no deixar-me arrossegar permanentment per aquesta vida que és com un riu que baixa a tota velocitat. Surts al carrer o encens la tele, o mires el mòbil, i t’hi entra una allau de coses... Per això cal intentar mantenir un espai de reflexió, com en els monestirs, que són llocs de contemplació. Ja sé que tot el que està passant també m’implica a mi i no vull defugir-ho, però vull ser molt conscient del meu paper. La Fundació Joan Maragall crec que ha de ser ferma en mantenir aquest espai de diàleg i de confrontació d’idees però des de la calma. Ens hem de donar un temps per escoltar, per debatre i per intentar fer alguna aportació.
La referència que fa al monestir la va fer també el teòleg txec Tomas Halik en la conferència inaugural del curs de la FJM. Ell aposta per la reflexió en el si de les comunitats cristianes transformades en “escoles” com ho eren les universitats medievals, inspirades, al seu torn, per la cultura monàstica.
L’experiència que ell ha proposat a l’Acadèmia Cristiana de Praga, per exemple, d’espai obert al diàleg, és la que voldríem nosaltres: un centre obert permanent de diàleg al centre de la ciutat, enmig del brogit, de les presses, dels desencontres, un espai on saps que trobaràs referències de pensament i on saps que es produeix constantment aquest diàleg. Hi ha una xarxa de centres en grans ciutats europees molt interessant, a París i a Lille, per exemple.
Vosaltres feu seminaris fixos. Aquest any el de ‘Realitat econòmica i desenvolupament humà integral’ col·laborarà en la iniciativa ‘L’economia de Francesc’.
El papa Francesc està fent passos importants i contundents. A mi em passa que a a vegades acabes veient coses que falten per dir, però en canvi, en el cas de l’ecologia i l’economia, el papa és extremament combatiu. Si als Estats Units la hi tenen jurada és per això, per la denúncia permanent que fa del capitalisme voraç i de la destrucció. Abans que parlàvem del Tríptic de la pandèmia, doncs la mort també l’entenem com la mort de les empreses, de la cultura, de tantes coses que s’estan sacrificant en aquests moments. Nosaltres ja fa temps que col·laborem amb Justícia i Pau i Cristianisme i Justícia i treballem per fer visible aquesta lluita que des de l’Església es fa per la conversió ecològica i la justícia social.
...que el papa reivindica a ‘Laudato Si’. En canvi, Francesc acaba de treure una altra encíclica, ‘Fratelli tutti’, i no se n’està parlant gaire.
Potser és perquè és molt combativa en el terreny econòmic i això no interessa tant que se’n parli. Laudato Si, en canvi, s’està treballant molt, també perquè el tema de l’ecologia molta gent, erròniament, el percep com una cosa llunyana. Hem de fer veure a la gent que l’Amazònia, encara que estigui a l’altra punta del món, ens afecta a tots.
Parlàvem abans dels diàlegs entesos com a conflicte. Un és el de la dona?
Dintre el nostre projecte Aula Maragall, cada dos anys convidem algú a fer una conferència. La conferència, el diàleg posterior que es produeix i la feina que pugui haver fet aquesta persona després, es converteix en un llibre que es publica a la col·lecció Cristianisme i Cultura. Aquest mes d’octubre vam convidar la teòloga valenciana Lucía Ramón, que va presentar el seu estudi dedicat al diàleg entre feministes agnòstiques i feministes cristianes, un tema molt interessant per veure en quin punt conflueixen les feministes creients i les feministes que no ho són. Aquesta filòsofa i teòloga és molt interessant perquè proposa una relectura crítica de la teologia que incorpori la perspectiva de les dones.
Ara hi ha un grup feminista d’Església molt potent: Alcem la Veu.
Sí, i les dones que ho porten són molt potents i estan molt i molt preparades. Precisament fa poc la Lucía Ramón ens deia que quan entres en una facultat de teologia a fer alguna classe, si ets dona, t’acaben donant l’última pràctica de l’últim seminari. I assegurava que avui mai una dona aconsegueix ja no et dic una càtedra, sinó unes classes ordinàries sobre teologia. Doncs aquesta lluita l’hem de guanyar perquè no podem parlar de justícia, no podem parlar de cultura bandejant la dona. En aquest sentit, Alcem la Veu està fent molt bona feina.
Al vostre web heu penjat un vídeo que inicialment havia de ser un acte presencial sobre la poesia d’Ernesto Cardenal i de Pere Casaldàliga, dos teòlegs de l’alliberament morts recentment.
El president de la FJM, David Jou, Sònia Moll i Carles Torner, van parlar d’aquests dos homes que pertanyen a la teologia de l’alliberament –un des de Nicaragua i l’altre des del Brasil– i van treballar per mostrar el contrast profund entre l’Evangeli i les estructures socials de poder, sobretot a l’Amèrica Llatina.
Se’n va una generació combativa de l’Església. Tenen relleu?
Se’n va una generació combativa i molt lluitadora pels drets socials, però vols dir que només passa a l’Església? Encara s’ha de veure si aquestes persones lluitadores tenen relleu....
Aquest any també fareu un seminari sobre patrimoni sacre.
Aquest és un seminari permanent, però no està obert al públic. El que sí que volíem aquest any és fer, per a qui volgués apuntar-s’hi, visites guiades, per exemple al MNAC, per poder estudiar amb experts les obres del museu en clau religiosa. Segurament no ho podrem fer per la pandèmia, però queda pendent. Hauria estat interessant perquè així la gent aprèn a interpretar les obres d’art, que fa molta falta en un món on cada cop es perden més referents.
Una cosa que la FJM fa cada any és donar una ajuda, que aquest ha estat de 6.000 euros, per promoure vocacions de persones joves que vulguin treballar en el camp del diàleg entre la fe i qualsevol dels àmbits de la cultura.
Aquest any hem donat l’ajuda a Josepmaria Bigatà Barrachina pel treball La participació dels moviments apostòlics en la formació de les perifèries urbanes de l’àrea antifranquista. El cas de Terrassa (1939-1968). Aquest premi, entès com a beca de recerca, és important que el mantinguem. Quan en el seu discurs d’agraïment de la beca el vaig sentir, va ser un gust veure que un jove universitari vol seguir fent una recerca sobre un tema que està a cavall de la seva disciplina i la nostra i que tingui l’oportunitat de fer-ho. És gratificant.
Teniu diverses publicacions. Una és la revista ‘Qüestions de Vida Cristiana’, que editeu conjuntament amb Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Acaba de sortir el darrer número, El futur del treball, sobre com estan canviant les formes del treball i com afecta en el conjunt de la societat i el futur mateix de la nostra societat. Una reflexió molt oportuna en aquests moments d’incertesa en què estan canviant tantes coses. L’altre volum que estem preparant de Qüestions de Vida Cristiana és Cristianisme contracultural, que analitza què té de revolucionari el cristianisme. I, pel que fa a la col·lecció que editem amb l’editorial Viena, Cristianisme i Cultura, acabem de treure Fites. Dietari espiritual d’un home d’acció, el dietari espiritual de Dag Hammarskjöld, el suec que va ser secretari general de les Nacions Unides (1953-1961), un llibre que ha estat traduït a moltes llengües però que encara no ho estava al català.

La cultura catalana com a prioritat

Coneguda per ser l’editora de la revista L’Avenç –que està especialitzada en la història de Catalunya–, la Núria Iceta Llorens, gestora cultural, llicenciada en història i diplomada en ciències religioses, és patrona de la Fundació Joan Maragall (FJM), entitat oberta i progressista que es dedica a impulsar el debat i la reflexió entre el cristianisme i la cultura i que, des de la diversitat i l’anàlisi, vol crear pensament. L’entitat, nascuda el 1989 per l’interès de l’aleshores bisbe de Barcelona, el cardenal Narcís Jubany, fa cursos, seminaris i conferències i edita Quaderns de la Fundació Joan Maragall, ‘Qüestions de Vida Cristiana’, amb Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i, en col·laboració amb l’editorial Viena, la col·lecció d’assaig Cristianisme i Cultura. Núria Iceta és membre de la Fundació Catalunya Religió, presidenta de l’associació d’editorials independents Llegir en Català i membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Incertesa per la fi dels Erasmus al Regne Unit

Barcelona

Denuncien falta d’infermera i metge a la Misericòrdia de Girona

GIRONA

Illa no descarta que el toc de queda s’avanci

Barcelona

Controls viaris per garantir el confinament municipal

Barcelona
LUISA OÑATE
Activista de la 'marea pensionista'

“Hem de ser al carrer. Tot s’ha aconseguit al carrer, sempre”

barcelona
Societat

Sant Antoni ofereix un tast de la festa major després de posposar els Tres Tombs

Economia

CCOO exigeix accelerar el procés de reindustrialització de Nissan

Vacunes noves enmig d’una tercera onada sense treva

barcelona
Societat

Aprovat el projecte del futur parc de Can Batlló, a la Bordeta