L’etiquetatge en català suspèn
El sector del vi i el cava és el que més inclou la llengua pròpia
Mòbils, electrònica i medicaments obvien el català
La Generalitat no sanciona les empreses que incompleixen la llei del codi de consum, vigent des del 2010
L’etiquetatge en català és clarament deficitari
L’etiquetatge en català als productes alimentaris és clarament deficitari. Així es desprèn de l’Informe de política lingüística del 2019 que el Departament de Cultura de la Generalitat va fer públic la setmana passada i on es van analitzar 506 productes d’entre 10 i 15 marques de cada sector. Es van estudiar categories com les característiques del producte, la informació nutricional i la informació del fabricant, i el resultat va ser que els sectors on hi ha més presència del català en l’etiquetatge són els de vins i caves (el 70% dels productes estan etiquetats almenys en català), ous (60%), aigües (51,4%) i cerveses (50%). Són els únics sectors en què el català supera l’aprovat, ja que a la resta dels analitzats la presència del català, sol o combinat amb altres idiomes, no arriba al 50%. Als iogurts i les postres làcties el català és present en el 31,8% dels productes analitzats; a la roba, en el 30,4%; a l’arròs i la pasta, en el 25%; als menjars preparats i precuinats, en el 22,2%, i als embotits i preparats carnis, en el 20,8%.
La situació empitjora al sector de les joguines, on el català és present al 10% de les etiquetes. I va caient als sectors d’oli, mantega, margarina i salses (9,1%), dels electrodomèstics de la cuina i la llar (8,3%), dels licors (4,8%), dels menjars congelats (4,8%), dels gelats (4,8%) i del calçat i complements (3,6%). I resulta dramàtica quan s’analitzen les etiquetes de medicaments i parafarmàcia, telèfons mòbils, electrònica i informàtica, higiene i cura personal, productes de neteja, refrescos i sucs, pa i cereals, galetes i confitures, on el català és inexistent, segons l’informe de la Generalitat.
La llei del codi de consum de Catalunya, en vigor des del 2010, estableix que els consumidors tenen dret a rebre en català, entre altres, la informació de caràcter fix i la necessària per al consum dels productes. El reial decret 1334/1999 estableix que els productes tradicionals elaborats i distribuïts exclusivament a Catalunya poden estar etiquetats només en català.
Neus Mestres, directora de la Plataforma per la Llengua, considera que “hi ha moltíssima feina per fer”, i lamenta que no s’està fent complir la llei del codi de consum pel que fa a l’etiquetatge. La llei inclou un règim sancionador que segons Mestres no s’aplica, tot i que sí que s’està requerint les empreses perquè etiquetin en català després que el Tribunal Constitucional declarés la constitucionalitat de la llei, el 2017 i el 2018.
Per reconèixer l’activitat que sí que estan fent les empreses que etiqueten en català, la Plataforma per la Llengua va crear el mes de maig passat el Segell de Producte Lingüísticament Responsable, que ja s’ha atorgat a una trentena de companyies. “La responsabilitat lingüística és un element d’excel·lència que dona un valor de proximitat al producte”, defensa Mestres, que destaca l’esforç logístic que fan les empreses que etiqueten en català.
Xarxes socials
L’estudi de l’ús del català que fan les empreses va més enllà de l’etiquetatge. L’informe de Cultura analitza també els usos lingüístics de les marques amb més notorietat a les xarxes socials. De manera espontània, el català és usat per les grans marques a Facebook en un 7,7% de les ocasions, a Twitter en un 4,2% i a Instagram en un 1,9%. A Facebook i a Twitter és preponderant el castellà, i l’anglès s’usa en el 8,5% de les ocasions, aproximadament. Només a Instagram l’anglès és més usat, en el 33% de les publicacions. En la interacció amb els usuaris, en canvi, el català sí que és més freqüent, ja que el grau d’adequació a la llengua de l’interlocutor és del 78,9% a Twitter, del 95,6% a Facebook i del 92,9% a Instagram.
En el comerç presencial es detecta que els comerciants tendeixen a adoptar majoritàriament el català quan els clients el parlen. Pel que fa a la retolació, s’observa que l’ús del català és major al rètol principal de l’establiment que als rètols sobre l’oferta comercial –en aquest segon cas destaca la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, on els rètols en català que informen sobre l’oferta comercial són només el 38% del total.
La relació dels parlants amb la tecnologia es manifesta, per exemple, en la llengua que utilitzen per configurar els dispositius tecnològics. Respecte del 2013 s’observa un creixement de l’ús del català en les interaccions amb les aplicacions com pàgines web, xarxes socials i missatgeria mòbil. El 46,4% de la població té l’ordinador personal configurat en català, seguit del telèfon mòbil (45,7%), la tauleta tàctil (43,3%), l’ordinador de la feina (40,2%) i el llibre electrònic (29,9%). El català als assistents de veu és encara molt residual, com manifesta la dada que el 88,9% de la població voldria que els altaveus intel·ligents permetessin interactuar en aquesta llengua.
