GUNDICHA DAS
Cuiner del Temple Hare Krishna de Barcelona
“No es pot cuinar ni de mal humor ni enfadat”
A la nostra cuina, no hi falten mai les verdures, els llegums i les espècies (comí, coriandre, cúrcuma, mostassa i fenigrec)
El ‘Bhagavad Gita’ diu que hi ha aliments “de la ignorància” que no s’han de menjar. En aquest apartat hi ha els congelats
Nosaltres no posem tant de picant com a l’Índia. Allà pica tot, fins i tot l’aigua. Quan fa dies que hi menges l’estómac diu prou
En Gundicha Das –Jaume Pera abans de convertir-se en fidel Hare Krixna el 1985, quan tenia 25 anys–és avui, a part d’un dels fidels més antics de l’Associació Internacional per a la Consciència de Krixna de Barcelona, un cuiner reputat. Si volen tastar algun dels seus plats no dubtin visitar el menjador del temple Hare Krixna, al número 12 de la plaça Reial, on cada dia (com els altres restaurants, de 13 h a 15.30 h ) hi ha un bufet amb molts plats variats, freds i calents, entre els quals destaquen unes croquetes i unes hamburgueses delicioses. Igualment poden aprendre les seves receptes a El libro de Gundicha y la concina del bhakti (Beta Editorial), un volum ideal per a vegetarians i vegans prologat per Joan Prat, catedràtic emèrit d’antropologia a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Com són les seves croquetes?
Faig una beixamel molt espessa, hi barrejo mozzarella –d’aquesta de barra, que l’haig de ratllar– i després hi poso coriandre fresc ben picat. I les fregeixo passant-les una mica, només una mica, per pa ratllat i, en comptes d’ou, que nosaltres no en mengem, hi poso farina amb aigua o llet.
I les hamburgueses?
Els dic “gundi burger”: són de remolatxa i mill, amb espècies i soja. Són les primeres que vaig fer i, pel que em diuen, les que més agraden a la gent.
Què caracteritza la seva cuina?
Intento fer coses suaus, que no siguin pesants. Les croquetes i les hamburgueses, per exemple, no porten farina i això fa que siguin difícils de fer perquè es trenquen fàcilment. Faig una cuina molt variada i amb moltes coses d’aquí adaptades: canelons, per exemple. Faig servir les espècies, però amb moderació. És veritat que abans en el nostre temple de Barcelona cuinàvem més hindú, arròs, el sabji, que és l’estofat de verdures, i el sak, que és un estofat de verdures amb fulles verdes, per exemple: espinacs amb formatge, però ara som més variats.
I què beveu, perquè d’alcohol, gens, oi?
Aigua, llimonades, tes i moltes infusions... no bevem alcohol.
I les infusions com són?
Fem barreges, totes saludables, però a mi potser la que m’agrada més és una infusió que faig amb canyella, poma i cardamom. També en fem amb menta, o una altra amb gingebre, taronja i cúrcuma.
Com és la cuina dels Hare Krixna?
Bé, la cuina dels Hare Krixna ve de l’Índia i bàsicament és lactovegetariana, tot i que hi ha devots que són vegans, però ho són perquè els passa com a molta gent del món: que no volen el malestar animal i per això no mengen res que vingui dels animals, si no és que sigui llet de vaques ben cuidades...
Per exemple?
Hi ha molta gent dins el món dels Hare Krixna que no mengen cap producte làctic si no és d’una vaca que estigui protegida. Aleshores, quan van a l’Índia van al que s’anomena gosalas, llocs on guarden les vaques, on les cuiden molt bé i on se sap segur que no les mataran. D’aquella llet, sí que en beuen.
Què mengeu els Hare Krixna?
Bàsicament, verdures, llegums, arròs, cereals...i moltes espècies. Les espècies són molt importants, especialment el comí, el coriandre, la cúrcuma, la mostassa i el fenigrec, que té un gust una mica amarg.... En alguns temples Hare Krixna de diversos països occidentals la cuina que fan és molt la hindú, amb moltíssimes espècies i molt picant, però amb això del picant nosaltres aquí a Barcelona no ens hi identifiquem tant. Fa alguns anys sí, ara ja no tant.
Els hindús sempre mengen arròs, especialment el basmati.
Sí, els hindús no fan cap plat que no vagi acompanyat d’arròs o la base principal no sigui l’arròs. I espècies, però a lo bèstia. Jo he estat al temple més gran que tenim a Delhi, on hi ha un restaurant molt famós i està tot molt bo, de veritat, però quan portes una setmana menjant allà l’estómac està a punt d’explotar-te, de dir prou. Allà pica tot! fins i tot quan prens aigua també pica. El picant et penetra per tot arreu però ep, si els hi dius a ells que està picant et diuen: nooooooooo, si només n’hi hem posat una mica! Per ells no pica, ja són immunes. En el nostre temple abans sempre fèiem cuina més hindú, arròs, el sabji, que és l’estofat de verdures, i el sak, que és un estofat de verdures amb fulles verdes, per exemple: espinacs amb formatge. Ara
tenim més varietat, una cuina més adaptada a casa nostra.
Què diu el ‘Bhagavad Gita’, un dels vostres llibres sagrats, sobre els aliments?
Diu que hi ha tres tipus d’aliments: els que estan en la bondat, els de la passió i els de la ignorància. En la bondat: les fruites, les verdures, menjars que són bons per a la salut. A la passió són coses que són molt picants, que estan molt salades... i no és recomanable perquè diu que quan tu menges aliments de la passió et poses malalt més fàcilment. I el menjar de la ignorància ja són coses cuinades molt de temps abans de menjar, o fetes malbé. El llibre diu que els congelats són aliments de la ignorància i que no són recomanables. Jo, si puc evitar-ho, no els faig servir.
El seu llibre es diu ‘El libro de Gundicha y la concinca del bhakti’. Què és ‘bhakti’?
Bhakti vol dir la devoció, l’amor amb què tu cuines. Una de les coses que aprens al temple és que quan cuines, com que no cuines per tu, sinó per oferir-ho a Krixna, cuines d’una altra manera, amb consciència. Si ve a cuinar una persona que està de mal humor jo la faig fora perquè tu allò que cuinarà aquella persona t’ho menges! Com t’has de menjar una cosa cuinada amb ràbia o d’una persona que està de mala maror? No es pot cuinar ni de mal humor ni enfadat. Mira, hi ha aliments, com els cereals, els llegums, el pa... que quan tu fas la massa, si estàs enfadat, aquesta mala energia se’n va a l’aliment i això algú després ho menja. Tu has vist una pel·lícula que es diu Como agua para chocolate?
Home, i tant...
Quan la protagonista, que està enamorada del noi (a qui fan casar amb la seva germana), està cuinant pel casament d’aquest, plora. Està trista i desconsolada. Després, tots els convidats que mengen el que ha cuinat acaben plorant. És exagerat, naturalment, però és una mica això: la noia cuinava i estava molt trista i aquesta tristesa la va encomanar a tots els comensals. Per això quan cuines ho has de fer amb alegria, amb amor; per això quasi tothom diu que la millor cuina és la de la seva mare. I un altre exemple: fixa’t que a vegades vas a menjar a un restaurant i una cosa té molt bon gust però després no et prova. Per què, si era bo? Doncs ves a saber qui hi havia cuinant i de quin humor estava. Mira, un cop em van demanar que anés a Pamplona a cuinar per a l’equip d’Amma. Saps qui és?
I tant, aquella guru que abraça tothom.
Doncs el seu grup em va contractar per anar a cuinar per a 400 persones. Jo portava tres ajudants, dos nois i una noia. Vam haver de dormir de qualsevol manera perquè era un lloc on hi havia molta gent i poc espai. Doncs aquella noia es va posar de mal humor de seguida. Estava molt agitada, es queixava de tot, res li semblava bé. La qüestió és que el dia abans de començar a cuinar li vaig dir que se n’anés. Que se n’anés perquè en aquelles condicions no podia cuinar, que no passava res, que li pagava el bus de tornada però que així ella no podia entrar a la cuina. En definitiva, que se’n va anar a fer una volta, va anar a caminar i va tornar després d’unes hores de bon humor. I aleshores la vaig deixar cuinar. I el dinar va ser un èxit.
Què és aquesta galeta tan bona que m’ofereixes?
Es diu symply wonderful. L’he anomenada així en honor de Bhaklivedanta Swami Prabhupada, el fundador dels Hare Krixna i la persona més important de la meva vida, perquè conèixer les seves idees em van canviar totalment. Quan les va tastar, a través d’una amiga que els les va portar de part meva, va dir: “Symply wonderful.” Són unes boletes de llet en pols, mantega, sucre glacé i ratlladura de llimona i taronja.
El cas és que en el teu llibre cada una de les receptes la dediques a una persona que ha influït en la teva vida.
Els canalons d’albergínia i soja els dedico a la meva mare; el pa integral, al meu pare; els canelons d’espinacs els dedico a Suchi Srava, un deixeble de Srila Prabhupada que durant molts anys va regentar el restaurant Govinda de Barcelona. A la psicòloga i amiga Inés Tomàs, que es va morir ara fa temps però que va ser una de les persones més importants de la meva vida, li dedico les patates Gauranga, i al seu marit, el prestigiós catedràtic d’antropologia i gran amic Joan Prat, li dedico les koftes reals.
També dedica receptes a persones molt destacades del diàleg interreligiós a Catalunya.
Al Francesc Torradeflot, director de l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós (Audir), li dedico la raita de cogombre; a Ahmed Benahall, de tradició musulmana, que vaig conèixer en un programa de diàleg interreligiós, li dedico la raita de patata i coco; a la Marta Matarín, directora de Brahma Kumaris, els tortiglioni especial gundi, i a la coral interreligiosa d’Audir, la coral per la pau en la qual vaig cantar molts anys, li dedico el pastís de mill i xocolata.
Aprofita el llibre de receptes per explicar la seva experiència vital.
Explico com gràcies al Hare Krixna vaig poder sortir d’un món que m’estava fent mal. Havia estat un jove molt rebel a Mataró, on vivia, i entrar a l’Associació Internacional per a la Consciència de Krixna, on ja havia entrat el meu germà, em va salvar de tot i em va fer com soc ara. I ves per on que el primer lloc on em van enviar per fer l’ aprenentatge, al temple que tenim a Guadalajara, em van posar a fer d’ajudant a la cuina. No tenia cap experiència, però allà ja vaig veure que aquest món m’agradava i mira, al final m’hi he dedicat de ple. Ara, cuino pel nostre temple i dono classes.
I també un calendari ple de receptes
El calendari interreligiós i interconviccional 2021 de l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós (Audir), entitat a la qual està unit des de fa molts anys en Gundicha Das, també és de cuina i presenta receptes de les diferents tradicions religioses de casa nostra. Una al mes. La del mes de gener és l’arròs amb verdures, llegums i espècies dels budistes, el febrer parla del dejuni, una pràctica en què conflueix tothom, al marge de les creences, el març la recepta és de la comunitat jueva, xai de Pasqua, l’abril hi ha la recepta catòlica de la mona de Pasqua...
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
