Societat

Societat

La biografia d’un dels pioners del turisme de sol i platja a la Costa Brava

El deute de la sala de festes

Un documental sobre l’hoteler de Lloret Climent Guitart repassa com la família va aterrar a Tossa el 1955 des de Puigcerdà

“Pensava més ràpid del que podia parlar”, recorda la vídua de l’empresari, àvid de coneixements

Climent Guitart (Puigcerdà, 1951-Lloret de Mar, 2014) va ser un hoteler de pes a Lloret i a l’Estat espanyol. Pioner del turisme de sol i platja, Guitart va ajudar a fer créixer la marca de Lloret i de la Costa Brava, però no només això.

El documental Climent Guitart, pioner del turisme, de Minoria Absoluta, recorda els orígens de l’hoteler, que va agafar el comandament del grup Guitart Hotels, quan va morir el seu pare, el 1984. Produït per la Fundació Climent Guitart i amb el suport de Fundació la Caixa, el llargmetratge repassa la biografia d’una “persona que pensava més ràpid del que podia parlar”, explica Cristina Cabañas, presidenta de la fundació Guitart, de Guitart Hotels i vídua de l’hoteler.

Jordi Armengou, cosí del protagonista i veí de Puigcerdà, és una de les veus del documental. Explica com ell i en Climent anaven a netejar a la sala de festes de la família. Aquell lloc, tan concorregut, va ser l’origen del trasllat de la família fins a la Costa Brava. Un dels clients hi anava sovint, però va acumular un deute. El pare d’en Climent li va dir que pagués o no el deixarien entrar. Va saldar un deute dient-los que, si volien, podrien gestionar un hotel a Tossa, a la Costa Brava. “Llavors la Costa Brava era com les Bermudes, a la quinta forca”, recorda la il·lustradora Pilarín Bayés. I així el 1955 pel deute d’una sala de festes els Guitart van arribar a Tossa.

De Tossa van passar a Lloret, primer amb l’hotel Guitart i més tard amb el Guitart Rosa. “Ho duia a la sang”, explica Pere Cabañas, cunyat de Guitart sobre els coneixements de l’hoteler sobre el sector. Per Cristina Cabañas, Guitart era més teòric que gestor turístic. “L’època que va fer de consultor, va ser l’època de més felicitat. Sempre se li acudien moltes coses, equips d’animació, d’orquestres. Ell va pensar en el tot inclòs, en el primer hotel de salut de l’Estat espanyol. Ell, estant a la consultoria, no parava de formar-se. Tot el dia estava mirant el que es feia. Era un geni.”

L’antic president de Guitart Hotels es va llicenciar en direcció d’empreses, va treure’s un doctorat a França i va anar a estudiar en universitats dels Estats Units (Harvard i Cornell). “Era un hoteler amb ànim d’investigador”, recorda el consultor Mariano Araya.

Castro i la Mesa Empresarial

En el documental, es repassa com la cadena Guitart va arribar a Cuba i el vincle personal d’en Climent amb el president Fidel Castro. El llargmetratge rememora el naixement dels tres fills de l’empresari –al final apareixen passejant a la platja de Fenals amb la mare–, quan el 2012 li van diagnosticar un càncer i com va promoure la Mesa Empresarial de Turisme per canviar la imatge turística de la vila, després d’una baralla multitudinària al carrer, l’agost del 2011.

El guió i la direcció del documental és de Pere Llibre i la realització, de Marc Juan. El llargmetratge, distingit en més d’un festival, es va estrenar de manera telemàtica el 28 de setembre amb la participació, entre d’altres, del director general de Turisme de la Generalitat, Octavi Bono. Cristina Cabañas diu que l’estrenaran al teatre de Lloret quan ho permeti la pandèmia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’hostaleria es beneficia de les flors i el bon temps

Girona
HISTÒRIA

La guerra amb ulls de nen

BANYOLES
Tortell Poltrona
PRESIDENT I FUNDADOR DE PALLASSOS SENSE FRONTERES (PSF)

“El riure genera resiliència, ajuda a viure i també a conviure”

sant esteve de palautordera

Més rauxa que seny

barcelona

Terrasses plenes i ganes de poder-hi sopar

Barcelona

Actes culturals i lúdics recuperen certa normalitat

barcelona
societat

Demanen quatre anys de presó per a un policia de l’Ametlla per una multa

La sindicatura barcelonina va rebre 2.000 queixes l’any passat

Barcelona
Olot

Presentada la trenta-dosena Sobrecàrrega