La vacuna ja és a casa

Des que Salut va anunciar que passarien a vacunar per casa els majors de 80 anys amb una gran dependència, l’únic CAP que hi ha a Sant Quirze del Vallès no para de rebre trucades. Molts avis demanen que les infermeres vagin a casa seva i alguns no entenen per què l’equip d’atenció domiciliària només es desplaça quan la persona no té capacitat de moviment ni cap familiar que la pugui acompanyar al CAP o a un centre de dia. Les característiques de conservació de la vacuna de Pfizer, que és la que es posa a la gent gran, obliga els equips d’atenció primària a ajustar molt bé les rutes i escollir les persones que cal vacunar prèviament per no malbaratar ni una sola dosi. “Des de dimecres que Pfizer va canviar el criteri; tenien només dues hores per gastar les sis dosis que surten per cada vial i havien d’anar caminant de casa a casa perquè no s’espatllessin”, explica la responsable d’infermeria d’atenció primària de la metropolitana nord de l’Institut Català de la Salut (ICS), Mar Isnard. La companyia ha canviat el criteri i ha autoritzat també a fer petits trajectes en cotxe, amb molta cura i neveres especials. Però tot i així, els equips van amb peus de plom “i no surten dels CAP sense saber la ruta que faran”, ja que del que es tracta, subratlla Isnard, és de “posar les vacunes amb la màxima seguretat i el menor temps possible”.

Aquesta eficiència és el principal repte de la Montserrat Bové i la Sílvia Abad, infermeres d’atenció domiciliària del CAP Sant Quirze. Fa dies que truquen a les persones majors de 80 anys amb gran dependència i els pregunten si poden anar al CAP. Si els diuen que no, com és el cas del Francisco Pérez i la Rosa Rovira, que no es poden moure de casa perquè ella va caure fa un mes i es va trencar el fèmur, fan mans i mànigues per tenir les sis persones a prop per poder gastar les sis dosis del vial tan aviat com sigui possible. “Del que es tracta és de garantir la cadena de fred, i nosaltres, malgrat el canvi de criteri de Pfizer, procurem que des que sortim del CAP fins que posem l’última dosi no passin més de dues hores”, explica Bové. Elles han decidit organitzar les rutes per barris. “En una gran ciutat pot ser complicat, però aquí ens ha semblat una bona opció”, destaca Bové.

Ara el marge és més gran, però elles són prudents. Saben que hauria estat més fàcil amb un pot per dosi, però d’un pot o vial de Pfizer n’han de treure sis, i una vegada es prepara el pot amb el sèrum, “una vegada reconstituït”, com explica Bové, el que intenten és “que s’acabi el més ràpidament possible”.

Abans de començar a posar en marxa tota la logística, Bové admet que estaven “una mica espantades”, però va ser començar i tot va canviar. La preocupació ha donat pas a l’emoció, especialment quan han començat a rebre mostres d’agraïment de la gent. “Les persones estan encantades; la majoria és gent molt gran que ho ha passat molt malament i per a qui rebre per fi la vacuna és motiu de felicitat”, assegura Bové, que no pot evitar emocionar-se quan recorda alguna de les anècdotes que ha viscut en dos dies. I destaca el cas d’una cuidadora de l’Equador que viu amb una persona molt gran. “Quan la vam vacunar, perquè vacunem també els cuidadors, ens va demanar si ens podíem fer una foto per enviar-la al seu país perquè allà la gent s’està morint.”

Ahir, a casa del Francisco i la Rosa, ell 88 anys i ella 85, tot va ser fàcil. Havien quedat amb la filla, que també van vacunar com a cuidadora, a les 12 del migdia, i van arribar puntuals. Abans ja havien posat sis dosis al barri del Poble Sec i sis dosis més a Castelltort. Només arribar van fer la dissolució i van extreure les tres dosis. Van punxar primer la Rosa i després el Francisco. “Perfecte. No m’ha fet gens de mal. Moltes gràcies”, va dir ella. Ell, que havia estat més reticent perquè va dir que no l’havien vacunat “mai”, tampoc no va sentir cap dolor. I això que aquesta vacuna, com molt bé li va explicar la infermera, “no és subcutània sinó intramuscular, a través del deltoides”. Després de gastar la tercera dosi en la filla van guardar el pot per extreure les altres tres dosis al següent domicili del mateix barri, on ja esperava l’equip amb anhel. Abans de marxar, però, com fan sempre, van haver d’esperar 15 minuts per comprovar que no es produïa cap reacció adversa. “Fins ara no n’hem trobat cap”, va afirmar Bové.