Pocs catalans financen amb l’IRPF l’Església
Només un 16,9% dels contribuents marquen la casella de l’Església catòlica
És la comunitat que menys aporta
Tan sols un 16,9% dels catalans van marcar la casella de l’Església en la declaració de la renda del 2019, feta l’any passat. Els catalans tornen a ser, un any més, els ciutadans de l’Estat que menys marquen la casella de l’Església, segons es desprèn de la memòria feta pública el 2 de març passat per la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Si l’any 2019 van marcar la casella de l’Església (de la declaració corresponent al 2018) un 17,43% de catalans (unes 637.368 persones), l’any passat (per la declaració del 2019) ho van fer un 16,92%, és a dir, 631.430 persones. Això és un mínim històric.
Catalunya, amb aquest 16,9%, és la comunitat que menys aporta a l’Església a través dels impostos, molt lluny de les següents comunitats que menys aporten, Galícia, amb un 24,7% dels declarants, i les Canàries, amb un 25,6%. Les comunitats en què hi va haver més ciutadans que van marcar la casella de l’Església van ser, novament i com cada any, Castella-la Manxa, amb un 45,18%; La Rioja, amb un 44,77%, i Extremadura, amb un 44,03%.
A principis de març el secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, va mostrar la seva satisfacció perquè en la declaració de la renda del 2019 la xifra de persones que van marcar la casella de l’Església havia pujat en 106.000, cosa que, segons ell, reflecteix “el suport social i personal a la tasca que fa l’Església en aquest temps”.
Segons la CEE, de la campanya de la renda del 2019, feta el 2020, l’Església va rebre un total de 301,07 milions d’euros. En total, en un 32,15% de les declaracions de tot l’Estat (7.297.646 persones) es va marcar la casella de l’Església, i cada contribuent va aportar 35,4 euros.
La CEE recorda que l’any passat, quan es va fer la declaració de l’IRPF, “va coincidir amb els mesos més durs de la pandèmia”, en què es va veure “l’esforç de l’Església per multiplicar la seva presència i la seva atenció als col·lectius més perjudicats”, diu Argüello.
LA XIFRA
Dia del Seminari amb pocs seminaristes
Vuit homes, que tenen entre 18 i 48 anys, han començat el curs 2020/2021 com a seminaristes a l’arxidiòcesi de Barcelona amb la intenció de ser capellans. Sis són de la diòcesi de Barcelona i dos de la de Sant Feliu de Llobregat. L’any passat al seminari de Barcelona hi havia un total de 34 seminaristes i a Catalunya en total n’hi havia 90, segons va confirmar al mes de juny Miquel Ramon, formador del Seminari Conciliar de Barcelona. Tant a Catalunya com a l’Estat la xifra d’homes que cada any s’apunten al seminari per formar-se com a capellans disminueix. També es produeix un altre efecte: molts dels nous seminaristes són homes grans. L’any passat, precisament, el 28 de juny, es van ordenar a Barcelona cinc seminaristes que ja havien acabat els estudis i la preparació. Un d’ells, el més gran, tenia 68 anys. Amb motiu del Dia del Seminari, que, com cada any, és el 19 de març, dia de Sant Josep, la Conferència Episcopal Espanyola ha posat xifres sobre la taula i ha dit que aquest curs 2020/2021 uns 215 aspirants al sacerdoci han ingressat als seminaris de tot l’Estat.
