L’Audiència rebutja la presó provisional per a tres dels condemnats per la violació en grup de Manresa
Els magistrats valoren que els acusats han estat sempre a disposició del tribunal i no hi veuen risc de fugida
L’Audiència de Barcelona ha rebutjat adoptar la mesura cautelar de presó provisional per a tres dels cinc condemnats per abusos sexuals a una menor de 14 anys el 2016 a Manresa (Bages), com havia sol·licitat la fiscal, en entendre que no hi ha “risc d’evadir-se a l’acció de la justícia”.
Dimarts passat, el ministeri públic va sol·licitar l’ingrés a la presó preventiva de tres dels processaments en aquesta violació múltiple a una menor, ja que els altres dos van fugir després de conèixer-se la sentència a l’octubre del 2019, que els va imposar penes de presó d’entre 10 i 12 anys, i que estan en crida i cerca des d’aleshores. Els altres tres homes estan en llibertat provisional, a l’espera que les sentències condemnatòries per abusos sexuals siguin fermes.
La fiscal, en el seu recurs, va al·legar la gravetat de les penes imposades i les escasses possibilitats que el Tribunal Suprem revoqui les condemnes per sol·licitar la presó preventiva. En les tres actuacions per a cadascun dels condemnats, la secció 22 de l’Audiència de Barcelona desestima adoptar com a mesura cautelar la presó provisional per a aquests.
En la seva resolució, els magistrats valoren que els acusats han estat “en tot moment” a la disposició del tribunal, complint amb les mesures cautelars imposades fins avui sense incidències.
“No es pot predicar l’existència de risc d’evadir-se del processament a l’acció de la justícia pel fet que altres processaments i condemnats, en conèixer la sentència de primera instància, desapareguessin de l’escena, cosa que aquest mai ha fet”, esgrimeixen els magistrats en les actuacions.
Al contrari, afegeix la resolució, els processaments han estat “en tot moment” a la disposició del tribunal.
Segons els magistrats, “tampoc es pot predicar raonablement aquell risc de fugida amb l’argument” que la sentència d’apel·lació va confirmar la de primera instància, de manera que els processaments es veuen “més exposats a la pena imposada”.
L’Audiència de Barcelona sosté, en aquest sentit, que quan la primera sentència va ser recorreguda, els processaments estaven “exposats al risc d’una pena privativa de llibertat substancialment més llarga”, ja que en aquest recurs es va sol·licitar una modificació del delicte d’abusos sexuals a agressió sexual, que comporta penes majors.
En canvi, diu la interlocutòria, els processaments no es troben ara “en risc que se’ls imposi una pena major”, ja que el ministeri públic i l’acusació particular exercida per la víctima han desistit recórrer al Suprem la sentència que els va condemnar per abusos i no per agressió sexual.
