L’‘Enxaneta’ fa l’aleta

Mai un enxaneta havia pujat tan amunt com ho va fer ahir el primer nanosatèl·lit de la Generalitat, que ja és a 550 quilòmetres d’altitud orbitant la Terra a més de 25.000 km/h. L’Enxaneta, batejat així pels infants del país, es va enlairar a les 7.07 h del matí, un parell de dies més tard del previst, des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazahstan, com a part de la càrrega útil d’un coet Soiuz-2. Una estona després, l’Agència Espacial Russa Roscosmos confirmava que tots els satèl·lits que havia de situar a l’òrbita baixa terrestre (els principals eren coreans, japonesos i dels Emirats Àrabs) s’havien desplegat amb normalitat.

Un cop a l’espai, l’Enxaneta es va estabilitzar amb normalitat a l’òrbita prevista, va desplegar els panells solars que li subministraran energia per funcionar i va començar el procés de calibratge, que es pot allargar fins a un màxim de 45 dies. Dins d’aquest procés, però, ja es va comunicar amb un centre de control situat a Svalvard, unes illes noruegues pròximes al pol nord, i va certificar que tots els processos havien funcionat correctament. En el futur, el control de l’aparell es traslladarà a l’Observatori Astronòmic del Montsec, al Pallars Jussà.

El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, que va seguir l’enlairament en directe des d’un acte a CosmoCaixa, celebra el primer èxit de l’estratègia New Space empesa per la Generalitat. “És un gran dia per a Catalunya, perquè avui estem ajudant a construir un país d’oportunitats i progrés per a tots”, va indicar. L’Enxaneta, que sobrevolarà Catalunya dues vegades al dia, desplegarà serveis de connectivitat d’internet de les coses amb cobertura 5G. És a dir, que permetrà la comunicació i l’obtenció de dades de sensors situats a tot el territori, fins i tot en zones de difícil accés o que no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals.

“Estem fent possible que el poble més petit de Catalunya pugui tenir l’empresa digital més gran del país”, insisteix Puigneró, que defensa la connectivitat com “un dret econòmic i social del segle XXI, un potent instrument de cohesió territorial, d’igualtat d’oportunitats i de progrés per a tothom”. Les dades que transmeti l’Enxaneta tindran a veure amb el medi ambient i procediran d’una xarxa de sensors de l’internet de les coses que encara estan per desplegar sobre el territori. Algunes de les possibles aplicacions amb què es treballa és el control del cabal dels rius i les reserves d’aigua, el seguiment i protecció de la fauna salvatge, la recepció de dades d’estacions meteorològiques remotes, el monitoratge de moviments del sòl per preveure desastres naturals o fer el seguiment de ramats.

La informació que aporti serà explotada inicialment pels diferents departaments de la Generalitat, amb la voluntat, a posteriori, d’obrir-les a universitats, centres de recerca, centres tecnològics i empreses, que també es poden implicar en la definició dels casos d’ús.

El director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i coordinador del projecte, Ignasi Ribas, afirma que el llançament d’ahir és el primer pas per “posicionar Catalunya dins del panorama mundial del New Space” i fer possible que passi de ser un consumidor de dades a ser-ne proveïdor.

A diferència dels grans satèl·lits de telecomunicacions, que es troben en òrbita geoestacionària a gairebé 36.000 quilòmetres d’altura, els ginys que impulsa el govern se situaran en l’òrbita baixa terrestre Són satèl·lits molt més petits (per entrar en la categoria nano han de pesar entre 1 i 10 quilos) i barats, però si el que es pretén és tenir un servei amb connectivitat continuada se n’ha de llançar tota una constel·lació i garantir que sempre n’hi hagi algun sobrevolant el país.

Aquesta, però, no és la intenció de l’estratègia New Space de la Generalitat, que projecta només sis llançaments per establir les bases i engegar una indústria que es preveu que generi 1.200 llocs de treball fins al 2025 i 280 milions d’euros de facturació. El segon nanosatèl·lit s’hauria de llançar a finals d’aquest any o a principis del proper, i oferirà serveis d’observació de la Terra, permetent l’obtenció d’imatges del territori català des de l’espai en diferents bandes espectrals per a l’estudi del terreny. Algunes de les aplicacions d’aquest segon nanosatèl·lit són analitzar la productivitat de sòls i cultius, prevenir i detectar incendis forestals o planificar el desenvolupament urbà i rural.

El director de l’IEEC remarca que l’estratègia a mitjà termini serà “ajuntar nanosatèl·lits de diferents països per construir una xarxa global” que doni servei no solament a Catalunya, com en aquest cas, sinó a tots els implicats en l’acord.

L’aparell llançat ahir ha estat desenvolupat per l’empresa catalana Sateliot i la britànica OpenCosmos i funcionarà durant tres o quatre anys, fins que se’n forci el retorn a l’atmosfera i es desintegri. L’Enxaneta, doncs, farà llenya després d’haver aixecat el primer castell de la cursa aeroespacial catalana.