Les UCI encreuen els dits
L’ascens del nombre d’ingressos els darrers dies fa que els hospitals temin ser a l’inici de la quarta onada
Alerten que encara no han pogut fer net i que les conseqüències les acabaran pagant els ciutadans
“Estem morts”
“Encara no estem pujant, però ho dic amb la boca petita, perquè, en realitat, sí que estem pujant una mica.” Rere l’ambigüitat del cap del servei de malalties infeccioses de l’hospital del Mar, Juan Pablo Horcajada, hi ha certa prudència en la interpretació de les dades, però, possiblement, també un punt d’autoprotecció, de no voler creure que ja hi tornem a ser i que el calvari assistencial provocat per la Covid sembla no tenir final. La realitat, però, és la que és: l’augment de la mobilitat i la soca britànica han fet créixer el nombre d’ingressos a planta, i a les UCI la situació és incerta: la baixada progressiva iniciada l’1 de febrer es va aturar el 18 de març, amb sis dies de creixement molt lleu, una situació erràtica els darrers dies, amb una baixada important divendres i dissabte, però un lleuger repunt, de nou, ahir.
Per tot plegat, des de Vall d’Hebron ja tenen coll avall que els esperen dies de molta feina: “Estem molt preocupats, perquè tenim les UCI amb un nivell molt alt d’ocupació, amb pacients molt demandants, i ja comencen a entrar els de la quarta onada”, indica Ricard Ferrer, cap del servei de medicina intensiva. A l’hospital més gran de Catalunya tenen 71 llits de cures intensives oberts i estan ocupats al 95%. La majoria són persones d’entre 40 i 70 anys que arriben amb una condició aguda, però hi ha dos subgrups més que requereixen un seguiment encara molt més exigent: d’una banda, hi ha les embarassades amb Covid, que requereixen un seguiment especialitzat; de l’altra, els casos que necessiten oxigenació de la sang per membrana extracorpòria (ECMO). Les primeres es poden comptar amb els dits d’una mà, perquè hi ha altres centres al país que les tracten. Per als altres casos, molt més greus, ja en calen dues, perquè el Vall d’Hebron és l’hospital de referència arreu del país.
Independentment de la mirada, més o menys agosarada, Horcajada i Ferrer coincideixen que ara no és moment per entomar un nou augment del nombre de malalts. “Si a l’inici de la tercera onada ens preocupava partir d’una ocupació de 330 llits, imagina’t què representaria fer-ho ara amb una base de 400 malalts greus”, assenyalen.
“Arriben més casos”
El coordinador de Covid de l’hospital de Sant Pau, Pere Domingo, també dona per fet el canvi de tendència. “El creixement és real. Fa una setmana teníem un o dos ingressos al dia, mentre que ara ja n’entren vuit o deu”, explica. Aquest augment, i el fet que encara hagi de passar la Setmana Santa, situa el seu equip de sanitaris en un escenari de “calma tensa”. De moment, la seva unitat de cures intensives està al 50%, amb quinze llits ocupats, però tem que els pròxims dies l’escenari canviarà. “Darrerament estem veient alguns malalts que entren directes a l’UCI, cosa que abans no passava”, assenyala el doctor Domingo, que recorda que entre un 10% i un 15% dels ingressats a planta també acabaran desenvolupant una condició greu.
Des de l’hospital de la Vall d’Hebron, el cap dels intensivistes també certifica que, darrerament, el deteriorament d’alguns pacients ingressats és més precipitat, fet que podria anar associat a una major virulència (tot i que lleu) de la soca britànica del coronavirus. “Hem vist una evolució més ràpida del malalt des que arriba a la consulta fins que es fa necessària la intubació. Un cop hi ha la pneumònia bilateral, el temps és molt curt i sovint no n’hi ha prou per passar per la unitat de semicrítics”, explica Ferrer.
Famílies senceres
Un altre efecte detectat als hospitals és la major transmissibilitat de la nova variant vírica. “Abans vèiem que en unitats familiars de cinc membres detectàvem un parell de casos. Ara ens estan arribant nuclis familiars sencers”, assenyala el coordinador de Covid a Sant Pau.
Per tot plegat, els responsables dels equips que combaten des de la primera fila els casos més greus de Covid fan una crida a la prudència davant la possibilitat que les vacances escolars i els dies de festa incrementin la mobilitat i els contactes. “La gent ha de tenir clares tres coses: que encara no hi ha cap tractament dirigit contra el virus, que la seva evolució és imprevisible i que, quan els pacients ens arriben als hospitals, ja anem tard, perquè el virus s’ha anat replicant sense control durant dos o tres dies”, assenyala el doctor Domingo.
Un sobreesforç més
El coordinador de l’atenció Covid a l’hospital del Mar ha certificat que el nombre de casos va de pujada. Fa uns quinze dies va poder tancar una de les tres plantes d’atenció als efectes del coronavirus i confiava a continuar buidant la segona per deixar-ne només una, com va passar al final de la segona onada. Però no li ha estat possible. “Aquesta segona planta la vam tenir un temps a mitges, però ara s’està tornant a omplir”, indica el doctor Horcajada. És per això que fa una crida a no abaixar la guàrdia en els pròxims dies: “A més de la mascareta, cal mantenir la distància social. No ja per tenir pietat de metges i infermeres, perquè, tot i que estem morts, acabem aguantant el que convingui, sinó perquè totes aquestes accions són en benefici dels ciutadans. Si tornem a requerir molts llits d’UCI, haurem de tornar a ajornar activitat.”
