Cinc milions per salvar el Sant Pau de la picota
Colau ofereix 9 milions per l’edifici del gimnàs social i els propietaris en volen 14
El rellotge que marca el compte enrere s’ha tornat a activar pel gimnàs Sant Pau de Barcelona. Després de salvar l’ultimàtum de desnonament del gener, la instal·lació de la ronda Sant Pau que ofereix dutxa i roba neta a més de mil persones s’enfronta ara a una nova data límit, el 30 d’abril, si abans no hi ha un acord de compravenda entre els propietaris, que en demanen 14 milions, i l’Ajuntament, que n’ofereix 9. L’administració pública es quedaria el solar per fer-hi pisos socials i mantenir el gimnàs, mentre que els propietaris hi volen fer habitatge a preu de mercat.
Des del gener fins ara les dues parts s’han reunit però no han arribat a cap acord, i divendres passat els propietaris van demanar que per continuar parlant s’activi la llicència d’obres que tenen concedida, cosa que es va fer el mateix dia.
Davant d’aquesta nova circumstància, a la cooperativa que gestiona el gimnàs van saltar totes les alarmes i els seus assessors jurídics ja estan preparant una acció judicial amb què es denunciarà que s’atempta contra el dret a l’habitatge dels usuaris del gimnàs, i també contra el patrimoni de la ciutat. El local té la piscina coberta més antiga de la ciutat i també un edifici de l’antiga activitat industrial que va tenir, coneguda com a casa fàbrica i que es considera que hauria de ser objecte de protecció patrimonial.
En l’acció judicial, la cooperativa que gestiona el gimnàs demanarà que se suspengui de forma cautelar la llicència atorgada divendres.
“És una tasca que no es pot perdre”
La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, va fer ahir un dels últims actes públics del seu mandat, compareixent al costat dels responsables del gimnàs Sant Pau per mostrar-los el seu suport i solidaritat. Vilà no va voler entrar en el fons de la negociació entre l’Ajuntament i els propietaris, però sí que va deixar clar que “la tasca del gimnàs no es pot deixar perdre de cap de les maneres”. Es dona la circumstància que les oficines de la sindicatura de greuges són davant per davant del gimnàs, i Vilà fa aprofitar això per dir: “Jo veig cada dia les cues que hi ha de gent que espera i la necessitat que aquest servei continuï endavant”.
