Reportatge

Esperit mariner

Llançà viu el 16 de juliol, diada de la Mare de Déu del Carme, una festa dedicada a la patrona dels navegants i mariners

És cert que Llançà s'ha convertit en un dels centres turístics més importants de l'extrem nord de la costa catalana, farcit dels atractius de tota mena que ofereix una situació geogràfica envejable, en unes terres retallades per un paisatge litoral escarpat, gairebé purament mineral, entre dos espais protegits, el parc natural del Cap de Creus i el de l'Albera, d'una bellesa descarnada, sense ornaments. Però el poble guarda amb zel també una llarga història marinera, un passat que es respira encara en el barri del port, ara zona residencial, i en els seus vells carrerons costeruts propis dels petits pobles empordanesos, i que la festivitat dedicada a la Mare de Déu del Carme posa encara més en evidència.

Durant aquest cap de setmana, que obrirà divendres una missa en honor de la Verge a la capella del port, amenitzada pels cants de la Coral Palandriu, i que culminarà, al migdia, la processó marinera que encapçala una imatge engalanada de la Mare de Déu sobre un vaixell, la població es veurà immersa en un seguit d'activitats festives, amb grups d'animació, xaranga, jocs per a la mainada, espectacles de màgia, balls, havaneres i un gran castell de focs d'artifici.

Avui queden poques barques de pesca professional a les platges de Llançà, amb un port que acull sobretot embarcacions esportives i d'esbarjo, dedicades als passejos, el submarinisme i els ensenyaments nàutics. De totes maneres, l'esperit mariner de Llançà, associat indiscutiblement a la pesca amb palangre, es pot reviure encara amb la tria del peix a l'arribada de les barques al port, que acostuma a ser pels volts de dos quarts de cinc de la tarda de dilluns a divendres.

A banda de l'ànima marinera de Llançà, el seu nucli antic, d'origen medieval, a uns dos quilòmetres de la costa, reflecteix encara la vocació agrícola de la població en els seus petits carrerons estrets, flanquejats per edificis curosament rehabilitats, que conflueixen a la plaça Major, presidida per l'Arbre de la Llibertat, un gran plataner que evoca els ideals lliberals del segle XIX. També a la plaça s'alça imponent l'església parroquial de Sant Vicenç, del segle XVIII. Per visitar-la, fora de les hores de culte, cal demanar la clau a l'encarregat del Museu de l'Aquarel·la.

Fora del nucli urbà, a 6 km per una pista sense asfaltar que remunta el torrent de Valleta, s'amaga una petita joia romànica: l'església de Sant Silvestre de Valleta, que també paga la pena visitar.

Fent camí cap a Colera

I ja sortint de Llançà en direcció nord, vorejant la costa, per la N-260, s'arriba a Colera, un petit poblet esquitxat de cases blanques, a la vora del mar, situat en un dels trams més bonics del litoral alt-empordanès, que ofereix l'oportunitat de paladejar, si ens endinsem per les carreteres interiors, el paisatge agrest, sec i molt accidentat de la vessant meridional de la serra de l'Albera. Aquí s'hi pot trobar un dels grans atractius del municipi: el Puig d'Esquers, format per dos dòlmens de cinc i sis pedres verticals, i unes grans lloses de coberta. Prop del cim es troba també l'església romànica de Sant Miquel de Colera (segle XI).

Portbou: últim tram del trajecte

De Colera, separat per 8 km de la N-260 cap al nord, s'arriba a Portbou, l'últim tram del recorregut, amb un litoral excepcional, dur, gairebé sense vegetació, i malgrat tot, molt bonic. Situat a 3 quilòmetres de la frontera amb França, Portbou va néixer amb la construcció de l'estació internacional i la duana, i durant més de cent anys ha viscut del ferrocarril i de la pesca; ara ho fa del turisme. L'estació, caracteritzada per una gran coberta de ferro en forma de volta, va ser construïda el 1929 pels tallers de Joan Torras i Guardiola, conegut com l'Eiffel català.

Dos punts més de visita obligada a Portbou són l'església de Santa Maria, obra neogòtica de l'arquitecte barceloní Joan Martorell, i el Memorial Walter Benjamin, realitzat el 1990 per Dani Karavan com a homenatge al filòsof jueu alemany, que es va suïcidar en aquesta població l'any 1940, després de conèixer la decisió del govern franquista d'entregar-lo a les autoritats nazis.

PER ARRIBAR-HI

Llançà està situat a la Costa Brava Nord i destaca pel fet d'estar ben comunicat per carretera, gràcies a la proximitat de la sortida 4 (Figueres) de l'AP7, i també per la seva estació de tren, que connecta amb la línia de Portbou a Barcelona.

DADES D'INTERÈS

Oficina de Turisme de Llançà. Camprodon, 16-18. Tel. 972 38 08 55. Obert (juliol i agost): cada dia de 9.00 h a 21.00 h. www.llanca.cat
Punt d'informació del port de Llançà. Aparcament del port. Tel. 972 12 09 44. Obert (juliol i agost): cada dia, de 10.00 h a 21.00 h.
Oficina de Turisme de Colera. C/ Labrun, 34. Tel. 972 38 90 50. Horari: De dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 h. www.ajcolera.org
Oficina de Turisme de Portbou. Pg. Lluís Companys, s/n. Tel. 972 12 51 61 webspobles.ddgi.cat/sites/portbou/

Fidel protectora dels pescadors

ARIADNA VENTURA

Al segle XVIII la Marina espanyola va començar a celebrar la festa de la Mare de Déu del Carme gràcies a la difusió d'una llegenda que explicava que l'escapulari carmelità va salvar un vaixell anglès de morir enfonsat arrossegat per un huracà. A la costa catalana va ser l'almirall Antoni Barceló Pont de la Terra el que va popularitzar la devoció per la Verge i va promocionar la festivitat entre els mariners. Des de llavors, són moltes les poblacions que celebren processons i cercaviles en honor seu.

Més festes del Carme

ARIADNA VENTURA

La Mare de Déu del Carme és la patrona dels mariners i per aquest motiu moltes poblacions costaneres de Catalunya celebren aquesta diada amb processons en honor seu, que surten de terra ferma i s'endinsen mar enllà amb la imatge de la Verge encapçalant una comitiva d'embarcacions de tota mena.

Ho fan, per exemple, a Vilassar de Mar i a Caldes d'Estrac (Maresme), l'Ampolla (Baix Ebre), el barri del Serrallo de Tarragona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) o l'Escala (Alt Empordà).

A les Illes Balears, també són importants les festes del Carme de Capdepera o de Cala Figuera de Santanyí, a Mallorca; de Fornells, Maó o Ciutadella, a Menorca, o de la Savina i es Pujols, a Formentera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.