Societat

L’os es fa fort al Pirineu, on es té constància de 64 exemplars

Els llops detectats encara són individus aïllats

El projecte europeu LoupO coordina esforços a banda i banda del Pirineu per localitzar animals de totes dues espècies i unificar la base de dades

L’os bru consolida la seva presència al Pirineu. Durant el 2020 se’n va comptabilitzar 64 exemplars, segons el balanç fet pel Grup de Seguiment Transfronterer de l’Os Bru als Pirineus, format per representants de la Generalitat, el Conselh Generau d’Aran, els governs d’Andorra, Aragó, Navarra i França, i la Fundación Oso Pardo. Aquesta xifra representa un increment respecte als anys anteriors ja que 2019 se’n van comptar 58 i el 2018, 51. En l’àrea geogràfica de presència de l’os bru als Pirineus, de 8.200 km², s’ha comptabilitzat una xifra rècord de naixements, amb setze noves cries de nou femelles diferents. Des del 1996 i fins l’any passat han nascut un total de 98 cries de 54 ventrades.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) fa anys que treballa en la identificació de restes que permeten fer el seguiment d’ossos i llops als Pirineus. Des del novembre de 2019 aquest treball es fa de manera coordinada amb altres territoris dels Pirineus a través del projecte LoupO, un pla integrat i estandarditzat transfronterer per a la monitorització i el seguiment, especialment genètic, de les poblacions d’aquests animals per tal de protegir i millorar la biodiversitat als Pirineus francoespanyols i al Principat d’Andorra i que està cofinançat amb fons europeus. El projecte, que es desenvoluparà fins a la primavera del 2022 i estarà coordinat per la UAB, permetrà crear una base de dades conjunta i geolocalitzada amb la informació a partir de les mostres no invasives trobades, a Catalunya, pels Agents Rurals. Les dades serveixen per fer estudis d’identificació dels individus de les dues espècies i per conèixer aspectes de la dieta i possibles paràsits. Aquest treball conjunt permetrà en un futur la realització d’estimacions poblacionals mitjançant censos genètics, per exemple, per optimitzar recursos i adaptar-se a les creixents poblacions de tots dos carnívors. Així mateix, s’afavorirà l’aparició de mesures per fomentar l’acceptació del llop i l’os en un territori marcat per l’activitat humana.

Natalia Sastre, coordinadora del projecte LoupO a la UAB, explica que analitzen unes 200 mostres a l’any de pèls i femta que permeten conèixer detalls de les poblacions d’ossos i llops del Pirineu. És a través d’aquestes mostres que es va tenir constància que els llops localitzats al Pirineu català des de l’any 2000 no són llops ibèrics sinó que són d’origen italià i van arribar des de França. “Amb les mostres genètiques podem identificar cada individu, estudiar què mengen, quins bacteris i paràsits tenen per saber-ne l’estat de salut”, diu. Per ara en el marc del projecte s’ha identificat 215 mostres d’os, que pertanyen a 47 individus; i 14 suposadament de llop que van resultar ser només 12 i que han servit per constatar la presència de dos llops d’origen italià dels quals ja fa alguns anys que es troben rastres. A més de la identificació genètica també es fa identificacions a través de les càmeres col·locades en diferents punts.

Dels dos llops identificats genèticament dels quals es té constància un es localitza a l’entorn del Port del Comte i l’altre al Ripollès. “Són dos mascles, tenim dades d’altres indrets però sense confirmar, sense mostra genètica ni animal conegut”, explica Gabriel Lampreave, agent rural coordinador sobre el terreny del projecte LoupO, que confirma que són individus aïllats procedents dels Alps diferents genèticament als llops ibèrics. El llop va desaparèixer dels Pirineus ara fa un segle i no se’n va tornar a localitzar cap fins l’any 2000, quan al parc del Cadí Moixeró van aparèixer els primers indicis en forma d’excrement, assegura Lampreave. “Teníem sospites un any o dos abans perquè s’havien detectat danys a ramats i no se sabia què passava. Quan el vam detectar podria ser que ja fes un any o dos que hi era”. Aquest rastre va desaparèixer el 2011 i en van sortir d’altres a l’entorn del Port del Comte i des del 2005 s’han mantingut indicis al Ripollès. Hi va haver també indicis d’un exemplar al Moianès els anys 2010 i 2011. “El vam detectar durant una temporada curta i després va marxar cap a una altra direcció”, manté l’agent rural, que afegeix que uns anys després, el 2018, va aparèixer un altre llop atropellat al Baix Empordà. Abans se n’havia trobat un altre de mort al Cadí. Es tractava d’un individu de 13 anys, “molt vell”, segons Lampreave.

De moment la presència d’aquests animals solitaris fa difícil preveure la creació d’una població estable de llops al Pirineu català. “La tindrem en el moment que hi hagi reproducció, si els animals no es reprodueixen. Hi ha un degoteig però no arrenca un grup”, manté, i afegeix que es fa difícil saber si arribarà a passar en un futur immediat. Lampreave considera que l’entorn ofereix alimentació, ja que els llops hi poden trobar cérvols, senglars, cabirols, però no descarta que es pugui produir un rebuig social, com ha passat en altres punts a causa dels atacs als ramats. “Cal treballar i preparar-nos per si es dona el cas i els ramaders no ho poden fer sols, l’administració també hi ha de posar de la seva part”, conclou.

LES FRASES

Amb les mostres genètiques podem identificar cada individu
Natalia Sastre
Coordinadora a la uab del projecte loupo

LES XIFRES

16
cries
d’os han nascut el darrer any de nou femelles diferents, es tracta de la xifra més alta des de la reintroducció de l’os al Pirineu
2
llops
que estan identificats genèticament hi ha a hores d’ara localitzats a tot el Pirineu català
Fins que no es fixen en un lloc els llops són indetectables
Gabriel Lampreave
agent rural i coordinador sobre el terreny del projecte loupo

El llop detectat a Aigüestortes no deixa pistes

Els Agents Rurals no han trobat restes genètiques del llop detectat fotogràficament al febrer al Parc Nacional d’Aigüestortes. Per aquest motiu, s’han reforçat les càmeres de l’entorn en un perímetre ampli i s’està a l’espera de poder trobar indicis que permetin escatir si es tracta del mateix exemplar de llop ibèric detectat abans a la Ribagorça aragonesa o bé si és un dels llops arribats des d’Itàlia que ja fa uns anys que es deixen veure en diferents punts del Pirineu català. És el primer cop en més de cent anys que es detecta un llop a Aigüestortes. “Fins que no es fixen en un lloc, els llops són indetectables”, explica Gabriel Lampreave, que afegeix que s’està en la fase de mirar d’identificar si l’animal s’ha quedat a l’entorn. “Quan es queden en un lloc fix, que acostuma a ser un territori ampli, es fan més evidents i es comencen a trobar rastres”, manté. A la Ribagorça aragonesa, en un espai relativament proper on es va detectar aquest llop, fa tres anys que hi viu un exemplar que està identificat genèticament perquè se n’han trobat diversos rastres. “És fàcil pensar que pugui fer incursions puntuals fins a Aigüestortes; fins ara no havia sortit perquè no és el seu lloc habitual”, diu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Temps de Flors 2021

Les flors fora del centre

girona

El municipalisme català es fixa com a prioritat combatre la segregació escolar a Catalunya

Girona reforça la lluita contra l’absentisme escolar amb una tècnica en exclusiva

girona

S’aprova un pla perquè pugui obrir l’oci nocturn

Barcelona

La pandèmia s’hauria frenat si s’hagués actuat abans

ginebra

Girona reprèn el cribratge amb automostra

girona
Reobriran el cas contra tres policies per l’1-O a Lleida

Reobriran el cas contra tres policies per l’1-O a Lleida

lleida
societat

El sector del taxi tornarà a mobilitzar-se dijous vinent

Familiars de les residències volen que s’aclareixin les morts

barcelona