Societat

Urgència pels fons Covid

Les grans economies de la zona euro reclamen accelerar el pla de recuperació

La UE rep el programa de reformes alemany i el grec

Les grans potències de la Unió Europea veuen urgent posar en marxa els fons de recuperació com més aviat millor. Alemanya, França, Itàlia i l’Estat espanyol van demanar ahir prémer l’accelerador del pla econòmic per sortir de la crisi. Els responsables de finances de les quatre grans economies de la zona euro van escenificar el compromís amb l’estratègia conjunta del bloc europeu per superar la recessió de la pandèmia. Un dia després que l’eix francoalemany presentés conjuntament els seus plans de reforma i inversió, els dos socis del sud també han volgut la seva ració de protagonisme com a principals beneficiaris dels ajuts que preveu el paquet dotat amb 750.000 milions d’euros.

“El pla de recuperació europeu ens permetrà construir una Europa més forta”, va defensar la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Nadia Calviño, en l’acte en què van participar el ministre de Finances alemany, Olaf Scholz; el ministre francès d’Economia, Bruno Le Maire, i el ministre italià d’Economia, Daniele Franco. Tots quatre van instar la resta de socis a presentar les reformes i ratificar el fons de recuperació “tan aviat com sigui possible”. “És vital per a la Unió Europea”, va assegurar Le Maire. Alemanya i Grècia es van sumar ahir a Portugal i ja han enviat els seus plans a la capital europea. El govern de Pedro Sánchez espera fer-ho divendres.

Calviño va assegurar que és un paquet “equilibrat d’inversions i reformes” que pretén destinar gairebé el 40% de les ajudes a la transició verda, el 30% a la transformació digital, un 10% a educació i un 7% a recerca i desenvolupament. Un disseny similar al programa econòmic dels italians.

Segons una anàlisi del centre Brueguel, Itàlia pretén dedicar més d’un 30% de les ajudes a projectes climàtics, un 20% a la digitalització, entorn d’un 15% a educació i menys d’un 10% a salut. En canvi, la recepta francoalemanya és menys variada. París i Berlín utilitzaran la meitat dels diners europeus per fer polítiques climàtiques. Els francesos invertiran l’altra part en inclusió social i competitivitat industrial, mentre que els alemanys apostaran fort per la digitalització.

Tot plegat encara ha de passar el filtre de Brussel·les. Les grans economies de la zona euro reclamen celeritat en l’avaluació dels plans, però els buròcrates de l’executiu comunitari estan estressats només de pensar en els milers de pàgines que s’han de llegir. Per ara, no veuen possible escurçar el termini de dos mesos que s’havien marcat. Amb tot, treballaran contra rellotge per validar-los a temps i enviar els dossiers als Vint-i-set perquè hi donin el vistiplau final. Si tot va bé, els primers avançaments poden arribar al juliol. Falten els últims passos i hi ha el risc que algun obstacle endarrereixi el procés, però la UE espera anar-se’n de vacances amb l’aixeta dels fons europeus oberta.

L’OMS alerta que la variant índia podria contagiar més

La variant índia del coronavirus causant de la Covid-19, que podria estar darrere del gran auge de la pandèmia al sud de l’Àsia, mostra en estudis de laboratori indicis de ser més contagiosa i resistent a algunes vacunes i tractaments, va advertir ahir l’Organització Mundial de la Salud (OMS). La variant inclou mutacions “associades a un increment de la transmissió” i amb una capacitat inferior de neutralitzar el virus amb alguns tractament amb anticossos, va destacar l’OMS. L’Índia, on se superen els 350.000 casos diaris –una xifra mai registrada en cap altre país–, ja s’ha convertit en l’epicentre de la pandèmia.

El negacionisme ultra, sota el radar de l’espionatge alemany

Els serveis secrets alemanys vigilaran els moviments contraris a les restriccions i negacionistes de la Covid-19, cada cop amb més component ultra. El Ministeri de l’Interior ho ha decidit, mentre s’investiguen amenaces de tot tipus contra premsa i polítics, inclosos els diputats que van aprovar el “fre d’emergència” per activar mesures unitàries contra la Covid-19. L’agressivitat contra els polítics alemanys, així com contra els representants dels mitjans, ha anat en augment durant la pandèmia i s’estima que un 72% d’alcaldes del país han rebut insults o agressions en els darrers mesos, segons la televisió pública alemanya ARD.

El Congrés brasiler investiga la gestió de Bolsonaro

redacció

El Congrés del Brasil ha posat en marxa una investigació parlamentària sobre la gestió de la pandèmia de la Covid-19 per part del president del país, Jair Bolsonaro. El cap d’estat brasiler ha rebut moltes crítiques per la seva passivitat davant la pandèmia i alguns metges i rivals l’han acusat de “genocidi”. De fet, el Brasil és un dels països més afectats per la Covid, que ja ha deixat un balanç de prop de 400.000 morts. Els partidaris de Bolsonaro temen que el procés d’investigació al Congrés perjudiqui les possibilitats del mandatari ultradretà de revalidar el càrrec en les eleccions presidencials de l’any que ve.

Vista pel litigi contra AZ el 26 de maig

La justícia belga convoca AstraZeneca (AZ) i la Comissió Europea el 26 de maig a una nova vista pel litigi de les vacunes contra la Covid-19. Ahir es van veure les cares per primer cop als tribunals per pactar el calendari del procediment judicial i per exposar les al·legacions inicials. La CE va demanar a la jutgessa celeritat per resoldre la disputa i, de fet, vol mesures cautelars per accedir a 200 milions de dosis abans del juny. “Cada dia compta”, va assegurar el seu advocat, Rafaël Jafferali. La farmacèutica també vol que es resolgui “al més ràpid possible” i ha confiat a Hakim Boularbah la defensa. És un prestigiós lletrat belga que també va contractar l’ Estat espanyol fa pocs anys per representar el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena a Bèlgica.

El Kazakhstan inocula la seva pròpia vacuna

El Kazakhstan ha començat a inocular la vacuna que ells mateixos han desenvolupat contra la Covid-19. Els ciutadans han rebut les primeres dosis en llocs de molta afluència de gent com els centres comercials. Més d’un milió de persones, a més, ja han estat vacunades amb el vaccí rus Sputnik.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.