Societat

ENRIC BOTÍ

Delegat de l'ONCE a Catalunya

“Quan perds la vista, tens por de tornar a caminar sol”

Les persones cegues som grans lectores, i amb els recursos que tenim a l’abast t’agafen ganes de recuperar el temps perdut
Les vendes són al carrer i anem al seu ritme. Amb els centres comercials i la restauració oberts, notem una mica més d’alegria

A Catalunya hi ha 11.000 persones amb problemes de ceguesa afiliades al grup social ONCE. Enric Botí és des del 2019 el delegat territorial de l’organització a Catalunya després d’anys vinculat a l’entitat, a la qual va entrar el 1997 com a director de l’agència administrativa de l’ONCE a Olot. A ell li agrada dir que casa seva era com una petita ONCE, perquè va créixer amb quatre germans cecs.

Ha viscut la ceguesa de ben a prop a la família. Quina és la seva història?
La ceguesa sempre ha format part de la meva vida perquè tinc una malaltia hereditària. Recordo, quan era petit, el meu avi, que ja era una persona cega. Vaig ser conscient dels primers símptomes de pèrdua visual als 18 anys. Mentre estudiava dret a la universitat, anava perdent la visió. Encara recordo els comentaris dels companys que em deien que no els saludava, però la veritat és que no els veia. Em vaig arribar a llicenciar i vaig treballar un temps en un despatx d’advocats en temes de responsabilitat civil fins que vaig començar a treballar a l’ONCE.
És discapacitant, la ceguesa, per tirar endavant una família?
No! Rotundament, no. En absolut. Estic casat amb la Carme, un tresor, i tenim tres fills, un de biològic i dos d’adoptats, o, més ben dit, d’importació: el segon, d’Haití, i la més petita, d’Etiòpia. Ser pare és igual de difícil i d’agraït que per a qualsevol altra persona. Jo jugo, passejo i ajudo els fills a fer els deures, i faig moltes altres coses, com qualsevol altre pare.
La pandèmia ha estat un repte per a tothom. Què suposa per a una persona cega sortir al carrer i mantenir les distàncies?
Com tots, ens hi hem anat acostumant, però al principi era complicat. Si ens apropem massa, tenim cura de demanar permís o ajuda perquè sàpiguen que no hi veiem. Convivim amb aquesta nova realitat. Tot i la pandèmia, hem continuat estudiant i treballant i, amb mesures de prevenció, hem continuat gaudint de la cultura i practicant esport. Si dius que ets una persona cega, la gent és molt comprensiva.
Podeu percebre si la persona que teniu al davant porta la mascareta posada?
Les persones cegues desenvolupem més el tacte i fins i tot l’oïda, i reconeixem així l’entorn i les persones que ens envolten. Amb la mascareta, les persones canvien de veu i perden la musicalitat que coneixies, però ens ha tocat readaptar-nos. La Covid ens ha portat noves dificultats i s’ha de lluitar per trencar-les, com han fet les persones sordes perquè amb les mascaretes transparents puguin llegir els moviments labials. Les que preocupen són les barreres que ja teníem abans de la pandèmia.
Eliminar-les per desplaçar-se amb seguretat és el principal repte?
Sí, parlem de noves realitats que ens trobem i que suposa aquest “barrerisme”, com ara les plataformes úniques, els carrers on desapareixen les voreres i passen a ser d’un sol nivell. S’han de fer molt ben fets perquè una persona cega pugui identificar amb els peus o amb el bastó que les rajoles canvien de rugositat i detectar que surts de la vorera. Els guals a Barcelona tenen aquesta pavimentació tàctil que ens orienta cap al pas de vianants. Estem d’acord amb la pacificació de l’entorn, però que es faci amb mesures que garanteixin la nostra mobilitat. Potser s’està corrent una mica massa en els dissenys i s’haurien de revisar els carrers de plataforma única per buscar l’equilibri i fer-los més accessibles i inclusius.
Són aquestes superilles que pretenen pacificar l’entorn. Us hi sentiu segurs?
No. Hi falten més mesures d’accessibilitat perquè una persona cega entengui que està a la cruïlla i on pot trobar els semàfors. L’Eixample va ser dissenyat amb uns criteris per garantir la mobilitat, i ara anem posant aquestes plataformes que no deixen de ser la prolongació del carrer amb elements urbanístics i no d’accessibilitat. És una realitat a treballar entre tots, i l’ONCE s’ofereix a assessorar i a demanar el que és útil per a tota la ciutadania. Ho estem intentant.
Amb el transport elèctric tots anem més alerta. Teniu ensurts?
No estem en contra del transport sostenible, però no pot circular pels mateixos espais que els vianants. Qualsevol vehicle de dues o quatre rodes ha de tenir carril propi. Posar patinets i bicicletes per allà on camino suposa un risc per a la meva integritat física i la de milers de cecs que hi ha a Catalunya. Sortir al carrer no pot ser una activitat de risc; la mobilitat és un dret, amb seguretat per a la meva integritat física. En les ordenances s’està revisant el paper dels patinets per vies exclusives amb les bicicletes. S’ha d’avançar cap aquí, perquè és una realitat que ha vingut per quedar-se.
Els ajuntaments són receptius, per exemple, per a l’adaptació dels semàfors?
És una de les qüestions en què insistim, per tal que emetin el senyal acústic que jo identifico per creuar. Es va implantant progressivament, però un percentatge elevat dels semàfors no són adaptats. Els ajuntaments ho saben i en els seus plans d’accessibilitat haurien de substituir els antics per aquests.
Ens trobem amb el perill de tenir ciutats més intel·ligents però no accessibles?
Des de la fundació defensem les smart human cities, les ciutats que posin la persona al centre. S’ha de tenir en compte que persones que no hi veuen, que no hi senten o que no tenen mans puguin interactuar, i per això s’ha de pensar en el disseny universal. El que estem demanant a l’administració és que sigui inclusiva quan es facin aplicacions tecnològiques. Amb la pandèmia ens vam trobar que les app que es van fer a correcuita i sense elements d’accessibilitat ens discriminaven. La tecnologia ha de ser universal i accessible, i volem ser-hi. S’estan fent coses interessants ara mateix.
Com ara quines?
Amb la intel·ligència artificial s’avança molt ràpid i ens interessen els projectes de robotització i de teleassistència mèdica del futur. Quan es programen els algorismes, cal tenir en compte la diversitat de les persones, i que pugui anar al metge algú que no hi sent, no hi veu o no camina. Volem que no es generi una nova barrera amb la tecnologia que arribarà. Internet i els altaveus intel·ligents, a les cases, ens serveixen per encendre i apagar llums, per regular la calefacció i per abaixar les persianes, però no podem quedar enrere amb tot el que ha de venir.
Parlem del futur, però encara trobeu barreres per agafar l’autobús i el metro...
A Barcelona ara ens trobem amb aquests codis QR que s’han posat a la xarxa dels transports metropolitans a les parades d’autobús i a les parets del metro. Enfocant-los amb el mòbil, podem saber la parada on som i cap on podem anar. Hi ha solucions tecnològiques inclusives, i els operadors, a través de les entitats, estan donant oportunitats. Entre tots anem aprenent de les noves situacions per no generar desigualtats.
Als serveis socials de l’ONCE us heu vist desbordats per la pandèmia?
En el primer confinament obligatori, ens vam haver de readaptar i tancar portes. Vam suspendre les activitats grupals i només es van mantenir serveis essencials com ara el suport educatiu, tecnològic i cultural online. Vam impulsar el voluntariat, sobretot per trencar la solitud de les persones cegues més grans, per mantenir-hi el vincle. A Catalunya tenim 1.400 persones cegues que són grans i que viuen soles. El confinament ens va digitalitzar la vida a tots i vam fer un esforç per intensificar les competències i habilitats digitals de les persones cegues, amb el disseny d’aplicacions per a la lectura i altres recursos per estar connectats i rebre serveis a casa.
El teletreball ha estat positiu per al col·lectiu o és un repte?
Continua sent un repte, perquè no suposi una barrera i per continuar fent des de casa el que es feia presencialment a la feina. A l’ONCE tenim 600 persones cegues treballant a l’empresa ordinària a Catalunya i tenim cura que en els processos de teletreball no es produeixi exclusió laboral, i crec que s’ha treballat molt bé.
Teniu el suport de més de 300 voluntaris. Quin paper han tingut?
El primer trimestre, aquests voluntaris a Catalunya havien fet 1.079 hores de servei d’acompanyament, sobretot de lectura i de suport tecnològic. A les persones cegues potser els cal ajuda per saber les cartes que els arriben, per sortir a fer un volt, o per anar al metge o a comprar en un lloc diferent on no han entrat mai. Les entitats socials estem orgulloses de l’altruisme de persones que han trucat a la porta per ajudar en els moments més complicats de la pandèmia, entre les quals molts joves.
Quina formació reben?
Han de saber fer la tècnica de guia, saber fer servir el llenguatge i tenir estratègies molt clares. El resultat ha estat un èxit. Quan ens van deixar sortir al carrer, es van activar els recursos per a la rehabilitació i l’ensinistrament dels gossos pigall per anar recuperant els programes de mobilitat. Avui els serveis de l’ONCE estan del tot operatius.
El 2020 ateníeu 303 persones que perdien la visió. Com es comença de zero?
Quan perds la vista, tens por de tornar a caminar sol. Conduir ja t’ho treuen del cap, perquè no té solució, però mirar la tele o llegir... Dos dels serveis més importants són el d’accés a la informació i l’ús de la tecnologia. Es pot aprendre el braille o fer ús dels audiollibres o de la lectura tecnològica. Les persones cegues som grans lectores, i amb els recursos que tenim a l’abast t’agafen ganes de recuperar el temps perdut. Jo porto una biblioteca al mòbil en una aplicació amb 70.000 llibres. L’accés a la lectura ens obre portes més enllà del lleure i de l’esport, perquè també tenim talent que camina amb bastó, porta audiòfon o es mou amb cadira de rodes.
Els gossos pigall són de gran ajuda. Tothom hi pot accedir?
A tot l’Estat espanyol hi ha un miler de gossos, i a Catalunya en són 180. Tenim llista d’espera i amb el confinament es va aturar el procés. S’han de valorar les característiques del gos i les necessitats de cada persona. No és el mateix que acompanyi una persona gran a fer un volt que sortir per anar a fer esport. És important la qualitat i no tant la quantitat de gossos que es converteixen en els ulls de les persones cegues.
Les persones sordcegues han patit més que ningú aquesta pandèmia?
L’aïllament comunicatiu és total i necessiten mediadors i guies que puguin interpretar el seu codi per interactuar. Tenim sordcecs a l’aula que volen estudiar. S’ho han passat malament, perquè sense poder tocar, per a ells, res existeix. Ara s’ha anat evolucionant i s’ha pogut recuperar el servei de mediadors.

Els quioscos van haver de tancar. S’han pogut recuperar les vendes de loteria?
En els 82 anys de vida que té l’ONCE, mai s’havia aturat. Per fer-ho sostenible, van fer un ERTO, i el 15 de juny es va reactivar l’activitat. L’any passat vam tancar les vendes amb una caiguda d’un 30%, amb una davallada de 700 milions d’euros a tot l’Estat. Amb el que es recapta de loteria, s’han de pagar sous, premis i serveis socials. Com a institució, s’ha fet un esforç, perquè l’essència és oferir un projecte de vida i feina a persones amb discapacitat. Les vendes són al carrer i anem al ritme del carrer. S’ha notat una mica més d’alegria des que s’han reobert els centres comercials i la restauració. Els ciutadans no deixen de comprar loteria i això ens permet donar feina a 7.000 persones amb discapacitat a Catalunya. La il·lusió no es pot confinar i és a dins de cadascú. Ara ens calen vacunes contra el pessimisme per tirar endavant.

Lector i radiooient

Nascut a Barcelona el 1969 i llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va exercir d’advocat fins que va entrar a l’ONCE. Es declara un gran lector i oient de programes de ràdio. Li agrada sortir a caminar i fer bicicleta estàtica. Entre el 2003 i el 2007, va assumir la presidència de la Federació Catalana d’Esports per a Cecs, entre molts altres càrrecs. “S’ha de continuar treballant, reivindicant i conscienciant”, defensa Botí, que assenyala la importància de la celebració de la World Blindness Summit, que es farà per primer cop a Madrid. La trobada virtual reunirà organitzacions de 110 països, amb la participació de 1.500 persones, que es connectaran per compartir experiències i debatre els reptes de futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Puja la temperatura màxima

Barcelona

El vaixell Open Arms torna al mar després de dos mesos i mig de bloqueig administratiu a Itàlia

Barcelona

Salut investiga un brot de covid amb almenys 24 estudiants catalans de Batxillerat en viatges de fi de curs a Menorca

Barcelona

Desarticulada una banda de dos clans familiars de Barcelona dedicada al tràfic de cocaïna, marihuana i armes

Barcelona

El Tribunal de Comptes rebutja retardar el cas per les despeses d’acció exterior amb el suport de l’Advocacia de l’Estat

Madrid

El Mobile World Congress espera rebre entre 25.000 i 40.000 visitants presencials la setmana que ve

Barcelona

Més de la meitat dels catalans ja han rebut almenys la primera dosi de la vacuna contra la covid-19

Barcelona

Sis dies consecutius de repunt de contagis

Barcelona

Un motorista mor després de xocar frontalment contra un cotxe a la C-31, a Pals

Pals