Misteris i diversió a València
Ciutat plena d’alegria en què les platges, els barris mariners, el centre gòtic i els grans passeigs conviden a gaudir de la vida
Al tram final del llit vell del Túria hi ha propostes tan impactants com l’Oceanogràfic o l’Aquàrium
No podem deixar de visitar la Llotja de la Seda, un dels espais més fins de l’antiga Corona d’Aragó
Encara que no siguem ni Parsifal ni Arthur ni cap altre cavaller de la Taula Rodona, no haurem de voltar el món ni patir qualsevol tipus de penalitats per trobar el Sant Grial. Només ens cal anar a València i el trobarem a l’antiga sala capitular que avui guarda la relíquia i on segons la llegenda va ser portada per sant Llorenç màrtir. Després d’un periple per Catalunya i Aragó, finalment el rei Alfons el Magnànim el va lliurar al capítol catedralici d’aquesta ciutat. El Grial és un dels molts misteris i llegendes que habiten aquesta ciutat tocada per l’alegria de viure en què el visitant pot trobar des del gòtic imponent de l’Assumpció i el Miquelet, el campanar de 207 escalons que és una dels torres més conegudes dels Països Catalans, fins a les Torres dels Serrans, restes de l’antiga muralla medieval que fan la competència a les Torres de Quart. No podem deixar de visitar la Llotja de la Seda, un dels espais més fins de l’antiga Corona d’Aragó, o els mercats, tant el central, que en producte fresc és el més important d’Europa, o el de Colom, exemple del modernisme autòcton i un dels edificis més singulars de la ciutat reconvertit en espai de gaudi i gastronomia. València obre els sentits a la Ciutat de les Arts i la Ciència, situada al tram final del llit vell del Túria, on hi ha propostes tan impactants com l’Oceanogràfic, amb l’aquàrium el més gran del continent, el Museu de la Ciència, l’Umbracle, un jardí públic urbà, o un món fantàstic, l’Àgora o el Palau de les Arts, on se celebren els grans esdeveniments de música, òpera, dansa i teatre. I no ens deixem la plaça Rodona, un dels racons més acollidors i plens de vida, on els comerços d’artesania contrasten amb els bars de tapes regades amb aigua de València. A tocar, la casa més estreta d’Europa.
El Cabanyal i la Malva-rosa
Són dues de les platges més populars de la ciutat, que agafen el nom de dos barris obrers on es manté l’essència d’una ciutat glosada per Blasco Ibáñez i Manuel Vicent i on encara es pot gaudir dels temps en què el carrer era llibertat i cada cantonada explicava la vida dels seus habitants. El Cabanyal, que ha modelat la seva identitat sense renegar de les arrels marineres i resistint els enderrocs i l’abandonament a què ha estat sotmès, contrasta amb la transformació urbanística de la Malva-rosa. Si us agrada l’arròs, les tavernes que toquen la sorra o es reparteixen pels carrers de pescadors són cita obligada.
