Societat

200 municipis catalans estan en risc greu de despoblament

Un estudi de la UdL alerta que la falta de relleu generacional amenaça el dinamisme de força zones del país

La manca d’oportunitats laborals expulsa el jovent

La Comunitat CO Rural ha fet públics els resultats d’un estudi realitzat per la Universitat de Lleida en què s’analitzen diversos índexs de relleu generacional al món rural. Les dades recollides constaten que hi ha 200 municipis catalans i 15 sistemes urbans en situació crítica de despoblament i conclou que cal passar a l’acció amb “mesures contundents” per evitar el despoblament de la Catalunya rural, ja que hi ha municipis amb un volum de població molt baix i amb unes perspectives de futur quant a creixement vegetatiu extremadament negatives.

Els municipis en risc es concentren sobretot a les comarques del Pirineu i el Prepirineu, com per exemple els dos Pallars, el Solsonès, l’Alt Urgell, la Noguera o el Berguedà. Pel que fa a la franja entre Lleida i el Camp de Tarragona, els municipis més afectats són a les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat. A les Terres de l’Ebre, hi destaquen la Terra Alta i la Ribera d’Ebre.

L’envelliment associat a la falta de relleu generacional és una llosa que frena el desenvolupament de l’activitat en aquestes zones per manca de mà d’obra. Aquest fenomen es retroalimenta amb una falta d’oportunitats laborals que provoca l’emigració de la població jove, que agreuja la situació. Per aquest motiu, els responsables de l’estudi recomanen aprofundir en el coneixement de la població jove per tenir elements de reflexió.

Serveis i feminització

A més del vessant demogràfic, l’estudi també aborda aspectes econòmics i remarca la dependència i l’evolució del procés de terciarització de l’economia catalana, que el 2019 ja tenia més d’un 78% dels llocs de treball situats en el sector i el seu límit en determinades zones de muntanya. També es defineix l’estreta relació del sector serveis i l’ocupació femenina en l’àmbit comarcal i explica que la renovació generacional “reposa sobre una aportació de joves que ve de fora, fonamentalment de la immigració d’origen estranger, que es comporta en funció de les necessitats del mercat de treball i diverses informacions de reclam”.

Els autors de l’estudi, Ignasi Aldomà i Josep Ramon Mòdol, del departament de geografia i sociologia de la UdL, han arribat a aquestes conclusions a partir de l’anàlisi de diversos índexs, com ara el de reemplaçament i el de potencial de creixement. Els indicadors treballats seran revisats i actualitzats anualment per seguir-ne l’evolució. El treball es va encarregar amb l’objectiu de disposar d’informació del món rural català per “incentivar el seu repoblament des d’una mirada objectiva i planificada”.

LA XIFRA

78
per cent
dels llocs de treball estan vinculats al sector serveis, que alhora està altament feminitzat.

La dissort de quedar lluny de les grans conurbacions

Entre els índexs analitzats hi ha el de reemplaçament. El 2019 la mitjana catalana era d’1,15 persones entre 30 i 44 anys per cada persona entre 50 i 64 anys. L’estudi detecta una dicotomia est-oest al territori, ja que la major part de municipis de la part oriental mostren un predomini d’adults joves, mentre que a l’oest les situacions són diverses, amb indicadors positius a les capitals comarcals però amb valors més baixos en zones perifèriques com ara la zona de contacte entre les demarcacions de Lleida i Tarragona i el Prepirineu lleidatà.

Un altre dels indicadors és l’índex de potencial de creixement, que es basa en una comparació doble de generacions més joves respecte a generacions amb més edat. En el conjunt de Catalunya el 2019 es va situar per sota d’1, concretament en 0,78, un fet que marca, pel que fa al potencial de creixement per població autòctona, una tendència a la pèrdua de població.

Els municipis amb indicadors més baixos se situen en zones perifèriques, com ara la zona de frontera entre les demarcacions de Lleida i Tarragona o la zona de contacte entre comarques prepirinenques i pirinenques. Tot plegat remarca que les dificultats ja han arribat als municipis allunyats dels grans centres d’activitat i dels grans eixos viaris.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Ripoll

A punt, la primera edició de la Cursa de la Dona

Els esdeveniments esportius massius a l’aire lliure només podran tenir un aforament màxim del 40% fins a finals d’agost

Madrid

Espanya registra 21.874 nous casos de Covid-19 amb 71 defuncions més des de dimarts

barcelona

Brussel·les acorda la compra de fins a 200 milions de dosis de la vacuna Novavax

Brussel·les

L’OMS demana que no s’administri, almenys fins a final de setembre, la tercera dosi de la vacuna

ginebra

174 centres residencials de serveis socials tenen algun cas actiu de Covid-19 entre els usuaris

barcelona

Les campanes de l’església Santa Maria del Turers de Banyoles tornaran a sonar de nit entre avui i demà

Banyoles

La ministra de Ciència avança que caldrà vacunar-se “molts més cops”

Madrid

Salut diu que hi ha més de 83.600 cites disponibles per vacunar-se

Barcelona