Trencant patrons

La Coral s’ha convertit en un referent per a les companyes del col·lectiu Metzineres del Raval. Ella, que s’identifica com una persona de gènere no binari, que no se sent ni masculina ni femenina, hi ha participat fent el que més li agrada, que és maquillar. “Ha estat un repte brutal i tinc l’autoestima pels núvols”, diu satisfeta per les felicitacions que va rebre de les companyes que van desfilar per mostrar la roba que s’havien fet elles.“Soc molt creativa i tinc el meu propi estil”, defensa la Coral, que ha seguit de prop el procés creatiu per “inspirar-se” per al maquillatge. “En algun moment, em volia fer enrere”, confessa, conscient de les seves limitacions per les addiccions i agraïda pel suport que sempre rep del col·lectiu Metzineres del Raval. Moltes d’elles són dones que han patit múltiples violències i ús de drogues que provenen de realitats molt diverses, com ara el treball sexual, el sensellarisme, un ingrés a la presó i la pertinença al col·lectiu LGTBIQ+.

El programa Trencant el patró s’han convertit en un espai de trobada entre estudiants de les escoles de disseny Elisava i BAU i el col·lectiu, a què van ensenyar tècniques com ara destenyir texans, cosir vores i fer patrons per redissenyar la roba de segona mà que els donen veïns o entitats socials. El treball en equip, però, ha anat més enllà del procés creatiu, supervisat per la dissenyadora Bruna Sedó. Durant quatre mesos, s’han generat vincles i un espai de convivència. “Tot va ser molt progressiu, per fer-ho juntes, i al final s’atrevien soles a fer-se una samarreta”, explica Clara Salmerón, que, com a alumna d’Elisava, agraeix l’oportunitat “d’enfocar el disseny a les persones” i posar en pràctica “els casos hipotètics” que es plantegen a les aules. Per aquesta jove, el projecte ha estat tot una experiència per acostar-se a un col·lectiu que lluita contra l’exclusió social i l’estigmatització del consum de drogues. “Quan les coneixes, es trenquen els estereotips i prejudicis”, manté la Clara.

La iniciativa forma part de Disseny per a la inclusió, el procés com a resultat, un projecte d’aprenentatge i cocreació a través del disseny. “El disseny es percep com una cosa exclusiva i elitista, però, en els fons, és una eina transformadora molt potent”, defensa Anaïs Esmerado, comissària del projecte impulsat des de l’associació Ojalà Projects, amb col·laboració del Museu del Disseny. “La clau és que les persones veuen que comptes amb elles per crear alguna cosa, i això és molt gratificant”, conclou aquesta dissenyadora que, el 2015, va marxar a treballar als camps de refugiats de Grècia per “empoderar” a través de disseny i explicar com d’inclusiva pot ser qualsevol disciplina creativa.

Amb la pandèmia, es van ajornar els projectes lluny de casa i es van obrir portes a fer-ho amb entitat locals. Així, han treballat en un centre de dia de la Barceloneta amb persones amb diversitat funcional que s’han donat a conèixer entre el veïnat a través d’una campanya comunicativa. El disseny també ha servit per adaptar peces de roba a persones que han tingut un ictus i tenen dificultats per vestir-se. Un altre projecte ha treballat amb persones amb discapacitat intel·lectual i el color i el disseny gràfic han permès intervenir en un CRAE, perquè els infants que viuen separats de les seves famílies tinguin espais més acollidors i “se’l facin seu”.