Crida per allargar la moratòria contra els desnonaments

En una de les seves primeres intervencions com a president, Pere Aragonès va indicar que les polítiques per evitar els desnonaments hipotecaris serien una prioritat política. I, per afrontar-ho, també va anunciar la creació d’un grup de treball format per diversos departaments –Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori, Interior, Justícia i Drets Socials–, que ahir va celebrar la seva primera reunió. I, d’aquesta, ja en va sortir una reclamació a l’executiu estatal, la d’allargar fins a finals d’any la pròrroga actual que impedeix els llançaments de famílies vulnerables. Les entitats socials, com ara la PAH, calculen que un cop s’acabi aquesta pròrroga hi podria haver a Catalunya uns 26.000 desnonaments, en un període que abraçaria el que queda d’any i el 2022 en un context de crisi per la pandèmia. Aquesta és una xifra mai vista fins ara, ja que el pic més elevat –16.000– es va registrar el 2013.

La portaveu del govern, Patrícia Plaja, va explicar, a la sortida de la trobada, que també es va acordar elaborar un protocol únic de coordinació interdepartamental, que es traslladarà també als òrgans judicials quan estigui fet, per actuar en casos d’emergència residencial. Aquest document “ha de posar fi”, segons la portaveu, a la situació que viu el govern català, que no té accés a la informació de quants desnonaments es preveu executar cada dia a les diverses poblacions catalanes. També establirà la necessitat d’incorporar una valoració de vulnerabilitat social en tots els processos de desnonament i alçament, ha precisat.

Pel que fa a la controvertida presència dels Mossos d’Esquadra en els processos de llançament hipotecari, Plaja va assegurar que no es va tractar el tema en la primera reunió del grup, si bé la participació dels agents en aquests casos es vincula a les ordres judicials. La voluntat, va precisar, és “centrar els esforços” en la mediació i la resolució extrajudicial i actuar abans del dia dels desnonaments.

D’altra banda el magistrat Roberto García Ceniceros, coordinador dels jutjats de primera instància de Barcelona, va explicar que no hi havia “cap indicador de risc” que posés sobre avís els tribunals en el cas d’un veí del barri de Sants que es va suïcidar fa escassos dies quan era a punt de perdre la casa. “Era una persona adulta, que vivia sola, sense nens, i si ho paràvem perjudicàvem un particular”, va assenyalar al respecte el magistrat.