Societat

Un projecte de futur per al monestir de Banyoles

L’Ajuntament prepara la redacció d’un pla director per al recinte

S’hi celebren pocs actes litúrgics i, en canvi, augmenta el seu ús cultural i turístic

L’equip de govern vol que el document sigui molt consensuat

L’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Banyoles ha iniciat les primeres passes per a la redacció d’un pla director per al monestir de Sant Esteve de Banyoles en què es marcaran els usos que tindrà el recinte monàstic en els pròxims anys. L’equip de govern pretén que el document reuneixi el màxim consens possible, almenys pel que fa als grups polítics municipals, perquè la intenció és que el seu desplegament no estigui sotmès als canvis que hi pugui haver al consistori i que sigui vigent com més anys millor.

De moment s’han encarregat dos estudis (de caire arquitectònic i sobre la climatització) que es faran servir a l’hora de redactar el pla. Aquests informes han de servir per “enfocar correctament” el que es faci al monestir i saber les possibilitats que ofereix l’edifici, ha argumentat el regidor de Cultura, Miquel Cuenca, per a qui es tracta de “l’espai patrimonial més important de la ciutat”, una consideració de la qual pocs discrepen.

De litúrgia, poca

En aquests moments, el seu ús religiós és mínim, ja que pràcticament es limita a la missa solemne de Sant Martirià, el patró, al mes d’octubre. De fet, en general, l’aprofitament de l’antic monestir és escàs en relació amb el potencial que, aparentment, ofereix el recinte. Des de fa uns anys, a la nau s’organitzen exposicions i el claustre s’aprofita per a alguns actes socials. Per exemple, sol ser l’espai més destacat de l’Exposició de Flors i durant algunes edicions hi va tenir lloc el sopar dels premis Banyolí de l’Any. Tant la nau com el claustre i la sala on s’exposa l’arqueta de Sant Martirià s’inclouen o s’han inclòs en unes visites guiades que organitzen els museus de la ciutat. Darrerament també s’hi celebren concerts promoguts per l’Escola Municipal de Música. D’altra banda, a la primera planta hi ha la seu de l’Arxiu Històric Comarcal.

L’aspecte actual del monestir és el resultat, en general, de les reformes del segle XVIII, però es conserva la portalada gòtica (segle XVI) de l’església. La seva fundació data del segle IX i, de fet, va ser el primer establiment d’una comunitat benedictina al sud dels Pirineus. Com a senyors feudals que eren, els monjos van governar les terres i els habitants de la zona. Per iniciativa seva es van dessecar els aiguamolls i es van començar a obrir recs per a l’aprofitament de les terres. Amb alts i baixos, l’abat va ser la primera autoritat del que ara coneixem com Banyoles, fins que a mitjans del segle XIX la comunitat es va dissoldre.

Propietat del Bisbat

El complex és propietat del Bisbat de Girona. L’església i el claustre estan cedits des del 2015 a l’Ajuntament per un període de 25 anys. A banda de l’aspecte arquitectònic i històric, el monestir de Sant Esteve té una gran transcendència patrimonial perquè conserva la cèlebre arqueta de Sant Martirià, el reliquiari gòtic que segons la tradició conté part de les restes del sant, i el retaule de Nostra Senyora de l’Escala, elaborat al segle XV pel mestre Joan Antigó. Cal no oblidar un tercer element, l’orgue de la nau, construït a mitjan segle XVIII. Va ser dels pocs d’aquests instruments majestuosos que no van ser destruïts durant la Guerra Civil i, de fet, és l’únic de les comarques de Girona que s’ha conservat fins als nostres dies en el seu estat original.

A efectes museogràfics, el monestir de Sant Esteve depèn dels museus de la ciutat. L’any anterior a la pandèmia va tenir uns 900 visitants, majoritàriament grups escolars. Es dona la circumstància que tots els espais museístics banyolins estan en procés de canvis: l’Arqueològic s’està remodelant; per al Darder hi ha el projecte de tornar a donar protagonisme a la col·lecció d’història natural que el va fer popular, i al poblat neolític de la Draga s’hi vol fer una reforma per potenciar el seu vessant didàctic.

LES XIFRES

1.200
anys
fa de la fundació del monestir de Sant Esteve, a càrrec de monjos benedictins.
25
anys
de durada té el conveni de cessió del Bisbat a l’Ajuntament, signat el 2015.

La joia de la corona i principal atractiu del recinte

R. Estéban

El robatori de les peces de plata de l’arqueta, el gener del 1980, va suposar un cop molt dur per a Banyoles, atesa la importància artística, patrimonial i sentimental que té el reliquiari, però també va ser un punt d’inflexió en la fama de l’arqueta de Sant Martirià guardada al monestir. Si la capseta gòtica era coneguda fins aleshores a escala local (tant pel seu vessant patrimonial com per la devoció religiosa que hi professen molts banyolins), el fet que se’n parlés comarca enllà li va concedir una popularitat que, de mica en mica, va anar creixent a mesura que se’n recuperaven les peces amb comptagotes i els mitjans de comunicació se’n feien ressò.

Tot i que encara no han tornat totes, el Ministeri de Cultura va assumir la restauració de les peces i la seva reposició al reliquiari. Arran del lliurament de la joia, coincidint amb el dia de Sant Martirià de l’any 2010, a càrrec de l’aleshores ministra, Ángeles González Sinde, la fama es va consolidar. No és estrany, doncs, que la visita a la sala de l’arqueta (un espai que des del retorn de les peces està condicionat amb les mesures de seguretat que no hi havia trenta anys enrere i on s’exposen també altres peces d’interès) formi part des de fa uns anys d’unes visites guiades al recinte monacal, junt amb l’església i el claustre (i, durant una temporada, també el campanar), dirigides tant a grups escolars com al públic en general (que solen ser grups familiars). De fet, el reliquiari del segle XV és el que sol atreure més els visitants. Sens dubte, en el futur pla director haurà de tenir un paper protagonista.

La ruta dels lladres

Després que la pandèmia impedís tirar-la endavant l’any passat, tal com estava previst, la setmana passada es va estrenar una visita molt original: Robatori sacríleg al Monestir de Banyoles, un recorregut per la ruta que devia fer la banda d’Erik el Belga per endur-se les peces de plata. Amb capacitat per a només 20 persones, les places d’aquesta primera visita es van cobrir de seguida. La pròxima serà el 19 d’agost, a les 10 del vespre. El preu és de 4 euros i per apuntar-s’hi cal fer la reserva al Museu Arqueològic. Tot i que no s’han concretat altres dates, es preveu que se n’organitzin més més endavant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els Bombers estabilitzen l’incendi de Ventalló

ventalló

Continua actiu i sense control l’incendi de Santa Maria de Queralt, amb 1.100 hectàrees cremades

santa maria de queralt

La Generalitat demana ajut a l’Estat per combatre el foc de la Conca de Barberà i l’Anoia

santa coloma de queralt
JOSEP MARIA ARGIMON
CONSELLER DE SALUT

“Sent conseller no he decidit res que no hauria decidit abans”

Barcelona

Segon dissabte de grans protestes a França contra el certificat sanitari

París
Raúl Navarrete
Responsable del Canal Móvil de BBVA

“La biometria facial o dactilar ofereix seguretat i rapidesa”

Els Agents Rurals denuncien que s’entorpeix els Bombers al Montgrí

TORROELLA DE MONTGRÍ
Cultura popular

La resistència des de baix

salt
El sincrotró Alba vol ser un reclam per a la planta de bateries

El sincrotró Alba vol ser un reclam per a la planta de bateries

barcelona