El nombre de matrimonis forçats no para de créixer
Aquest any, a l’associació Valentes i Acompanyades li han transferit 27 casos, més que en tot el 2020
L’entitat gironina alerta que el que sabem és només la punta de l’iceberg
Des del 2014, l’any de creació de Valentes i Acompanyades , el nombre de noies ateses per aquesta entitat gironina que lluita contra els matrimonis forçats a Catalunya ha anat en augment. L’any passat va tenir 58 usuàries, de les quals 24 encara ho continuen sent, i en aquest 2021 ja n’han arribat a l’associació –derivades des dels Serveis Socials o els Mossos d’Esquadra– 27, quan en tot l’any passat en van ser 20.
Prevenció
“És la punta de l’iceberg, en realitat són moltes més”, van advertir ahir Amàlia Barbero i Ariadna Vilà, presidenta i coordinadora de Valentes i Acompanyades, en la presentació de la memòria del 2020. La feina de l’entitat és tant de prevenció (mirant de detectar les possibles víctimes) com d’ajudar a trencar el matrimoni, sempre, a còpia de treballar amb la noia i, si pot ser, amb la família i l’entorn, en un procés que és llarg i que s’ha de completar amb acompanyament.
Un problema d’aquí
Si bé les famílies de les noies són de cultura islàmica, gairebé totes han nascut aquí i, per tant, són catalanes. “No és un problema d’altres països”, van recalcar, i van fer notar que un matrimoni imposat és violència contra les dones i un atemptat als drets humans. Rere seu, a més, pot haver-hi violència física i el trencament del projecte de vida (estudis, feina, etc.) que tingui la noia. La tradició, la religió o l’economia estan al darrere d’aquesta pràctica, per a la qual preparen les filles des de ben petites. Aquests matrimonis es formalitzen tant aquí com als països d’origen de les famílies. A banda de les cerimònies presencials, se’n fan de telemàtiques, deixant-ne la consumació per a més endavant. Barbero i Vilà es van mostrar esperançades que el govern posi en marxa un protocol oficial de detecció i tractament d’aquesta problemàtica, una violència masclista “que resulta invisible” –van dir– a la societat.