Societat

MIQUEL GONZÁLEZ

ORGANISTA. DIRECTOR ADJUNT FESTIVAL INTERNACIONAL ORGUE DE MONTSERRAT

“Tocar l’orgue a Montserrat és un plus”

En no saber si finalment podrien venir convidats de fora, aquests dos últims anys hem optat per músics de proximitat
El 1936 es van cremar moltes esglésies i el 95 per cent dels orgues o més que hi havia dintre van quedar destruïts

Dissabte que ve es farà la segona sessió del Festival Internacional Orgue de Montserrat. Abat Cassià M. Just, In Memoriam (FIOM), que enguany, i també amb restriccions per culpa de la Covid-19, arriba a l’onzena edició. Aquest festival va néixer el 2010 per donar encara més rellevància al nou orgue de la basílica de Montserrat, construït per Albert Blancafort, que és el més gran de Catalunya, i també per recordar qui va ser abat del monestir, Cassià Maria Just, un músic reconegut. El festival, projectat sota la direcció artística del pare Jordi-Agustí Piqué, rep l’assessorament de l’organista Miquel González, doctor en història de l’art i musicologia, professor d’orgue del Conservatori de Lleida i acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, i que, a més, toca l’orgue a la parròquia de Santa Maria de Badalona, on ens rep.

Com ha afectat la pandèmia aquest festival?
Fins fa dos anys la política era portar destacats organistes i músics tant del país com de l’Estat, com de la resta del món i havien arribat a venir organistes com el de la catedral de Notre-Dame de París o el de l’abadia de Westminster de Londres. Sovint els concerts d’orgue es complementaven amb altres instruments o un cor, perquè sempre és més accessible per al públic. Els dos darrers anys i per culpa de la pandèmia hem recorregut més a gent del país, en què tenim gent boníssima. En no saber si finalment podrien venir convidats de fora, aquests dos anys hem optat per músics de proximitat per assegurar-nos que el festival no es deixaria de fer.
I el primer concert que van fer, el 19 de juny, va ser molt montserratí.
El concert Del barroc al classicisme organístic va ser 100% català. El van protagonitzar l’Escolania i la Capella de Música de Montserrat, amb en Xavier Mendoza i en Roger Padullés, que són exescolans. Els va acompanyar l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Xavier Puig i amb Álvaro Carnicero a l’orgue, que també és exescolà. És que Montserrat ha estat durant molts segles un centre musical de primer ordre i encara avui molts músics rellevants de casa nostra s’hi han format.
Quin concert es fa el dia 24?
El de l’organista José Luis Echechipía París, organista titular del monestir de Leire, acompanyat pel també navarrès Pello Ruiz Huici a l’oboè. Serà una mostra de la música de Bach en diàleg amb l’oboè. Interpretaran obres de Domenico Scarlatti, Johann S. Bach, Josep Pla, Jesús Guridi i Ralph Vaughan Williams.
I el 7 i 21 d’agost?
El dissabte 7 d’agost vindrà l’organista coreana resident a Madrid Riyehee Hong, que començarà interpretant el Passacaglia de Bach, obra de referència del pare Cassià M. Just. També tocarà peces de Claude Balbastre, Johann S. Bach, Eugène Gigout, Charles-Marie Widor, Dudley Buck i Alexandre Guilmant. Finalment, el 21 d’agost el concert anirà a càrrec de l’asturiana Susana García Lastra, que és l’organista titular de l’església de Los Venerables de Sevilla, que interpretarà música de J.S. Bach fins a Henri Mulet, passant per autors com ara J. Gabriel Rheinberger, Luis Mariani, John Cage, Jan Zwart, M. Hélène Bonis, René Louis Becker i Domingo Arquimbau.
Quina importància té aquest festival en el panorama actual?
A Catalunya és molt important perquè encara que sí que hi ha altres cicles d’orgue, Montserrat és Montserrat! Tot el que fa Montserrat, centre espiritual i cultural de primer ordre, referent del país, té molta repercussió. Per això també aquest cicle de concerts és tan conegut i concorregut, malgrat que aquest any hi haurà menys aforament..., però quan no hi havia la pandèmia tu entraves a la basílica durant un concert i estava a vessar, els bancs plens, gent dreta, gent asseguda a terra... Això no passa en altres festivals d’orgue, perquè pujar a Montserrat és un plus. I tocar a Montserrat és un plus.
L’orgue és un instrument sempre associat a la fe cristiana?
Orgue i Església no es poden deslligar. Tant per als catòlics com, sobretot, per als protestants, en què l’orgue és indispensable, tant com la música de Bach. Però hi ha algunes excepcions i hi ha orgues fora de les esglésies, en cases senyorials i burgeses o palaus. A Barcelona, per exemple, el famós banquer Manuel Girona en tenia un de molt bona qualitat a casa seva, que se l’havia fet portar de França. Als Estats Units o a Anglaterra dintre d’algunes mansions victorianes, en àmbits absolutament profans, hi ha orgues.
A casa nostra la majoria d’orgues eren a les esglésies i es van destruir durant la Guerra Civil.
El 1936, després del cop militar, tots sabem què va passar en territori republicà, que milícies i escamots van anar sistemàticament cremant esglésies i tot el que hi havia dintre, fossin retaules, fossin orgues, fos el que fos. Anaven poble per poble cremant les esglésies. En aquesta època es van destruir el 95% o més dels orgues que hi havia. Aquesta església on ens trobem ara, la de Santa Maria de Badalona, d’original només li queden els fonaments de les columnes perquè tota la resta ho van destruir..., volien fer-hi una plaça, com va passar a Santa Maria de Sants, a Barcelona.
Si van desaparèixer el 95% dels orgues, quins van quedar?
Molt pocs. Després de guanyar Franco la guerra, un organisme que es deia Regiones Devastadas va reconstruir algunes esglésies, però no el mobiliari, i va ser cada església, en funció dels diners que tenia o dels benefactors amb qui comptava, que va poder comprar o no un nou orgue. No és fins a mitjans o finals dels anys quaranta que es comencen a substituir alguns dels orgues que hi havia hagut...
Ara de fa uns anys sí que se n’han reconstruït o fet de nous.
D’esglésies en tenim moltes i sí que alguns s’han reconstruït o restaurat per la seva vàlua històrica; els de Torredembarra o l’Aleixar, per exemple, que són del segle XVIII. Altres s’han construït de nou.
Com el de Montserrat.
Sí, és tot nou, fet per un dels millors constructors d’orgue del món, en Blancafort. A Barcelona, alguns dels orgues històrics, com el de la basílica dels Sants Just i Pastor o el de Sant Sever, es van salvar el 1936 perquè estaven al costat d’administracions públiques, que, naturalment, estaven vigilades. En aquests dos casos, sobretot el de Sant Sever, perquè estava al costat del Palau de la Generalitat. Les esglésies que van quedar fora del radi dels edificis vigilats de les institucions, com ara Santa Maria del Mar, Betlem o Santa Maria del Pi, que també tenien bons orgues, van ser assaltades i va desaparèixer tot el que hi havia dins.
Aquestes esglésies tenien orgues importants, doncs.
El de Santa Maria del Mar era espectacular, i no en va quedar res. Però ara en tenen un altre d’important també. També són importants els de les esglésies de Betlem o la Mercè...
Per tant, d’orgues històrics de pes, quins queden?
A Barcelona ciutat hi ha el gran de la catedral, el de la capella de Lepant –també a la catedral–, el de Sant Sever, el de Sant Just i Pastor i el de la capella de l’Esperança, que depèn i està al costat de Sant Just. També en van quedar alguns de bons a la part alta de la ciutat, on hi havia els col·legis religiosos.
Vostè és professor d’orgue al Conservatori Professional i Municipal de Lleida. Hi ha molta gent avui interessada en aquest instrument?
L’orgue va lligat a l’Església. Alguns poden dir que no però l’Església, malauradament, està en una situació de... no sé si dir-ne “retrocés” o dir que està en una situació avui en què compta amb pocs recursos. Això es tradueix en l’economia. Una església important o catedral té el seu organista o diversos organistes, però per a una església o parròquia mitjana o petita mantenir un orgue i un organista a vegades és complicat. També hem de dir que una parròquia senzilla no tindrà un orgue de tubs, excepte que el tingui per tradició històrica. Per tant, avui en dia només hi ha organistes a les esglésies de certa importància.
Vostè és organista a Badalona.
En aquesta ciutat tenim dues esglésies importants, Santa Maria i Sant Josep, i en totes dues hi ha orgue. A Santa Maria som dos organistes i jo, i des de fa molts anys, toco a la missa de les nou del diumenge.
Les persones que estudien orgue, que toquen l’orgue, són creients?
No necessàriament. I no totes les obres que es toquen amb l’orgue són religioses. Pots tocar una sonata de Mendelssohn, o una simfonia per a orgue d’un organista francès... Els meus alumnes són adults i pensa que jo faig classe a Lleida, que no és el mateix que a la resta de territori. Tot va una mica en funció dels orgues que hi ha. M’explico: a Barcelona ciutat hi pot haver uns 80 orgues, però Lleida és una zona que va estar molt castigada per la guerra i no va sobreviure res. Va ser un dels bisbats que més van patir durant la guerra i això ha condicionat els instruments que hi ha ara; és a dir, que n’hi ha molt pocs i, per tant, això també limita els alumnes. Si a tu t’agrada aquest instrument és perquè l’has d’haver conegut, l’has d’haver escoltat, i en un lloc on no n’hi ha, això és difícil. No és com amb altres instruments, com per exemple el piano, que n’hi ha milers a tot arreu. L’orgue l’has de buscar, l’has de trobar, has de trobar una parròquia que te’l deixi tocar, un capellà comprensiu, que l’instrument estigui en bones condicions... És un cúmul de coses que ho posen encara més difícil.
Quin és el futur de l’orgue, doncs?
Crec que la resposta fins i tot transcendeix el que és el mateix orgue, perquè estem parlant de música i també de la situació de l’Església. Em poso en la pell d’un capellà que cada cop té menys feligresos, menys ingressos... i que hi va algú i li parla de l’orgue. Abans formava part de l’essència de l’església, era la música del poble, però avui ha quedat arraconat, el mateix que els està passant als cors, i no se’ls dona la importància que haurien de tenir. Abans de la pandèmia els cors ja estaven en una situació crítica, però ara encara estan pitjor. Només hi ha gent gran, el jovent ha desaparegut. S’hauria de valorar més la música a l’església, perquè també seria un imant per atraure gent. Ara mateix si no fos per l’amor que tenim per aquest instrument els qui el toquem i les ganes de mantenir-lo viu segurament estaríem parlant de la seva fi. Passa com amb tantes coses relacionades amb la cultura, que s’aguanten pels voluntaris i les ganes que hi posen.
Què l’apassiona de l’orgue?
D’entrada, l’espai on toques. No és el mateix tocar el piano al menjador de casa que tocar l’orgue en una església, amb aquesta immensitat i profunditat.
Com hi va arribar, vostè, a l’orgue?
Jo estudiava piano i un dia el pare de la núvia del meu germà em va deixar un disc d’orgue. Vaig tenir un xoc i em va canviar la vida.

Moltes possibilitats per seguir els concerts

El Festival Internacional Orgue de Montserrat. Abat Cassià M. Just, In Memoriam (FIOM) es pot gaudir en directe a la basílica de Santa Maria. L’entrada és gratuïta, però cal fer reserva prèvia a https://abadiamontserrat.cat/FIOM, perquè l’aforament està reduït al 50% seguint les indicacions del Procicat. També es pot seguir a través de la Xarxa de Comunicació Local, que l’oferirà en directe per les ràdios locals i en diferit, el mateix dissabte, a les 22.30 h, per les televisions locals; i, com és habitual, per Montserrat Ràdio i TV (https://abadiamontserrat.cat/TV), en aquest cas, en directe per ràdio i televisió en streaming. Els pròxims concerts són el 24 de juliol, i el 7 i el 21 d’agost. El festival va començar el 19 de juny amb el concert Del barroc al classicisme organístic, protagonitzat per l’Escolania i la Capella de Música de Montserrat i l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Xavier Puig i amb Álvaro Carnicero a l’orgue.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Sareb i la patronal del crèdit cedeixen els habitatges que tenen disponibles a les Canàries als afectats pel volcà

madrid

Trànsit preveu que 470.000 vehicles sortiran de l’àrea de Barcelona pel pont de la Mercè

barcelona

31 centres residencials tenen algun cas de Covid-19, amb 104 residents afectats

barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Matí de ruixats i tempestes

Barcelona

Bicicletada fins a l’escola Verntallat

La Vall d’en Bas
Olot

Nova pista, a la Faja

Espanya registra 2.840 nous casos de Covid-19 i 102 defuncions des de dimarts

Madrid

Els consells comarcals ebrencs presenten un pla per recuperar itineraris naturals als fons Next Generation

Tortosa

L’OMS posa límits més estrictes per considerar perillós per a la salut l’aire contaminat

Brussel·les