Catàstrofe climàtica sense precedents a Alemanya
Més d’un centenar de morts i desenes de desapareguts és el balanç, encara parcial, dels aiguats a l’oest del país
La gestió de la crisi marca la precampanya electoral de les generals que acomiadaran el lideratge de Merkel
Perdre-ho tot de la nit al dia. Des de l’àlbum de fotos fins al certificat de naixement o les factures de la llum, a més de mobles, el cotxe o la farmaciola. Equipaments pràctics o tot allò que ens recorda què som o vam ser, reduïts a zero. Aquesta és la situació en què han quedat milers de persones, a dues de les regions més poblades d’Alemanya. Riuades mai vistes, de “dimensions històriques”, en paraules del cap del govern de Renània del Nord-Westfàlia, Armin Laschet. S’han endut cases, barriades senceres, ponts i carreteres, a més de canals i desviaments artificials de rius que, com fa anys i panys que adverteixen els grups ecologistes, atempten contra el recorregut natural de les aigües.
Desenes de milers de persones han vist com els rius s’enduien aigua avall casa seva o la del veí. Les famílies i amics del centenar llarg de persones mortes han perdut molt més. Ni Laschet ni cap representant del seu govern o del d’Angela Merkel no gosen fer avaluacions sobre els danys o quin serà el balanç final de pèrdues humanes. Les dades provisionals parlen de més d’un centenar de morts, però podrien ser molts més, ja que hi ha desenes de desapareguts. Quan l’aigua es retiri es veurà l’abast de la tragèdia, va advertir el president del país, Frank-Walter Steinmeier. Aleshores serà el moment, també, de demostrar a qui ho ha perdut tot, potser també un amic o un familiar, que no està sol.
Crida a la unitat
Alemanya ha de donar una resposta “unitària” a la tragèdia que es viu a l’oest, advertia Steinmeier, en una declaració institucional. Renània del Nord-Westfàlia és, amb Renània Palatinat, el land on se centren totes les mirades. Les destrosses afecten aquests dos estats federats de l’oest de manera semblant. Però al primer hi governa Laschet, el candidat a succeir Merkel des del bloc conservador.
Que la cancellera hagi assistit a la catàstrofe nacional des de l’estranger –es trobava enmig del seu viatge oficial als EUA– s’encaixava a Alemanya com una mena de qüestió menor. Les imatges de la líder amb el president Joe Biden o rebent honors universitaris segurament serien verí per a qualsevol cap de govern allunyat dels seus compatriotes enmig de la catàstrofe.
Però Merkel es retirarà després de les eleccions del pròxim 26 de setembre. Qui ha de demostrar capacitat de gestió, si pensa de debò succeir-la, és Laschet, el land del qual té 18 milions d’habitants, el més poblat del país.
Laschet va tenir una mala gestió durant els moments més àlgids de la pandèmia. Es va allunyar de la línia cautelosa de Merkel, entossudit a reobrir a córrer cuita la vida pública mentre la cancellera volia mantenir el tancament. Va perdre punts en la valoració ciutadana, però va aconseguir imposar-se com a candidat a la cancelleria. Ara torna a estar a la picota. La catàstrofe és producte de la crisi climàtica, insisteix. Cal accelerar el camí cap a l’energia verda i “impermeabilitzar-se” davant d’uns fenòmens meteorològics que seran cada cop més extrems.
Els Verds, segons en intenció de vot de cara a les generals sota el lideratge d’Annalena Baerbock, es veuen ratificats en les seves alarmes sobre els efectes de la crisi climàtica i recorden que aquestes venen d’abans d’aquesta o altres respostes contundents de la natura.
Laschet té a favor seu la capacitat de gestió, mentre que els Verds s’han de limitar a advertir i prometre canvis realistes i ambiciosos. Hi ha un tercer en joc, el socialdemòcrata Olaf Scholz, ministre de Finances de Merkel, qui de cop ha pres embranzida per presentar-se com a gestor real dels ajuts immediats que necessitaran aquells que ho han perdut tot, gairebé tot o potser només el lloc de feina. Anava tercer en intenció de vot; ara és figura omnipresent enmig de la tragèdia col·lectiva.
